Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/131479
Sonen les trompetes : discurs demodistòpic en el tercer mil·lenni
Domingo i Valls, Andreu, 1958- (Centre d'Estudis Demogràfics)

Títol variant: Están sonando las trompetas : discurso demodistópico en el tercer milenio
Títol variant: Au son des trompettes : discours démodystopique dans le troisième millénaire
Títol variant: The trumpets are sounding : demodystopian discourse in the third millennium
Data: 2015
Resum: Amb el nou mil·lenni, els textos, les enunciacions i les declaracions de caire distòpic sobre la població s’han multiplicat i han ultrapassat el camp de la ficció literària. En el present article es planteja una exploració hermenèutica de diferents textos pertanyents tant al camp polític com al científic, on s’identifiquen els principals discursos sobre la població que poden considerar-se distòpics posant un èmfasi especial en els produïts a partir de la crisi econòmica. Es parteix de tres hipòtesis: 1) que les diferents formes d’enunciació, literària (o artística en general), científica o política, deriven d’un mateix imaginari social i s’influeixen mútuament; 2) que la forma distòpica utilitzada per al discurs sobre la població demostra que aquesta continua sent la fi i l’instrument del govern; i, 3) que a partir de la crisi econòmica s’ha precipitat un canvi en el discurs neoliberal sobre la governabilitat que pren precisament la distopia com a marc de referència i reelabora el concepte de resiliència.
Resum: Con el nuevo milenio los textos, las enunciaciones y las declaraciones de carácter distópico sobre la población se han multiplicado y han ultrapasado el campo de la ficción literaria. En el presente artículo se plantea una exploración hermenéutica de diferentes textos pertenecientes tanto al campo político como al científico, donde se identifican los principales discursos sobre la población que pueden considerarse distópicos poniendo un especial énfasis en los producidos a partir de la crisis económica. Se parte de tres hipótesis: 1) que las diferentes formas de enunciación literaria (o artística en general), científica o política, derivan de un mismo imaginario social y se influyen mutuamente; 2) que la forma distópica utilizada para el discurso sobre la población demuestra que esta sigue siendo el fin y el instrumento del gobierno; y, 3) que a partir de la crisis económica se ha precipitado un cambio en el discurso neoliberal sobre la gobernabilidad que toma precisamente la distopía como marco de referencia y reelabora el concepto de resiliencia.
Resum: Avec le nouveau millénaire, les textes, les énoncés et les déclarations sur la nature dystopique de la population se sont multipliés, dépassant le domaine de la fiction littéraire. Cet article constitue une exploration herméneutique de différents textes appartenant à la fois au domaine politique et au domaine scientifique, où ont été identifiés les principaux discours sur la population pouvant être considérés comme dystopiques, en mettant un accent particulier sur ceux qui voient le jour à partir de la crise économique. L’article est fondé sur trois hypothèses: 1) que les différentes formes d’énonciation littéraire (ou artistique en général), scientifique ou politique proviennent d’un même imaginaire social et s’influencent mutuellement; 2) que la forme dystopique utilisée par le discours sur la population montre que celle-ci est encore l’objectif principal et un bel instrument du gouvernement et, 3) que la crise économique a précipité un changement dans le discours néolibéral sur la gouvernance qui prend justement la dystopie comme cadre de référence, retravaillant le concept de résilience.
Resum: In the new millennium, dystopian-style texts, pronouncements and declarations about the population have spread and proliferated beyond the bounds of literary fiction. This article takes the form of a hermeneutic exploration of different texts in the political and scientific domains in order to identify the main types of discourse that might be described as dystopian, with particular emphasis on those that have appeared since the onset of the economic crisis. It explores three hypotheses: 1) that the different forms of literary (or artistic in general), scientific or political pronouncements derive from the same social mindset an mutually influence each other; 2) that the dystopian form adopted in discussions about the population continues to be both an instrument and aim of government; and 3) that the start of the economic crisis triggered a change in neoliberal discourse on governability, which has taken dystopia as its frame of reference wherein the concept of resilience is reworked.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Demografia ; Distopia ; Resiliència ; Governabilitat ; Discurs ; Demografía ; Distopía ; Resiliencia ; Gobernabilidad ; Discurso ; Démographie ; Dystopie ; Résilience ; Gouvernance ; Discours ; Demography ; Dystopia ; Resilience ; Governability ; Discourse
Publicat a: Documents d'anàlisi geogràfica, Vol. 61 Núm. 1 (gener-abril 2015) , p. 49-66, ISSN 2014-4512

Adreça alternativa: http://www.raco.cat/index.php/DocumentsAnalisi/article/view/291247
DOI: 10.5565/rev/dag.133


18 p, 197.2 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències Socials i Jurídiques > Centre d’Estudis Demogràfics (CED)
Articles > Articles publicats > Documents d'anàlisi geogràfica
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2015-04-10, darrera modificació el 2016-06-07



   Favorit i Compartir