Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/133376
Investigation of the telomere maintenance system in Cushing's syndrome: A contribution to the phenomena of early ageing and specific morbidity
Aulinas Masó, Anna
Webb Youdale, Susan, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Descripció: 1 recurs electrònic (138 p.)
Resum: La síndrome de Cushing (SC), una malaltia minoritària per secreció excessiva de cortisol, s'associa a augment de morbi-mortalitat, inclús després del tractament, comparat amb població de referència i s'associa a processos d'envelliment prematur. Per altra banda, els telòmers són seqüències de DNA essencials per mantenir l'estabilitat genòmica. Sense telòmers, el material genètic es perdria després de cada divisió cel·lular; quan aquests són críticament curts, es paren les divisions cel·lulars, s'indueix la senescència i apoptosi. Per evitar l'escurçament de la longitud telomèrica (LT) es produeix un complex enzimàtic anomenat telomerasa, regulada per factors genètics, epigènetics i hormonals, com el cortisol. L'hipercortisolisme també passa en trastorns depressius majors i estrés psicosocial, on la LT és més curta que els controls. A més, l'escurçament de la LT s'ha associat a malaltia cardiovascular, factors de risc cardiovasculars (FRCV) i inflamació crónica. L'escurçament telomèric és considerat un nou marcador de risc cardiovascular i s'ha associat a biomarcadors d'inflamació. Basats en aquestes evidències, hipotetitzem que l'hipercortisolisme contribuiria a envelliment prematur induint escurçament telomèric accelerat i estaria implicat en la morbiditat persistent i conseqüències clíniques de la SC inclús anys després de la remissió bioquímica. Així mateix, l'escurçament de la LT, estaria involucrat en l'estat inflamatori de "baix grau" i l'elevada prevalença de FRCV en la SC. Per tant, aquesta recerca ha estat dissenyada per contestar aquestes hipòtesis, essent els principals objectius investigar LT a la SC comparat amb controls, i evaluar relacions entre LT, FRCV i marcadors d'inflamació. És la primera recerca que avalua LT en la SC amb una sèrie relativament llarga, una oportunitat única per explorar els efectes de l'hipercortisolisme en el manteniment telomèric. Setanta-set pacients amb SC són comparats amb 77 controls aparellats per sexe, edat i tabac. Quinze SC, també són avaluats longitudinalment, durant la malaltia activa i després de remissió de l'hipercortisolisme. S'han recollit dades clíniques i analítiques (lípids, funció adrenal. . . ). Adiponectina, interleukina-6(IL6) i proteïna-C reactiva (PCR) foren disponibles en 32 pacients. La LT leucocitària s'ha mesurat per fragment de restricció telomèrica-Southern. La LT mitjana entre SC i controls fou similar, no obstant, en l'avaluació longitudinal després d'ajustar per l'edat, la LT fou més curta en la malaltia activa que en remissió. No s'han trobat correlacions entre altres paràmetres del cortisol, duració d'exposició a l'hipercortisolisme o curació bioquímica amb la LT. Els SC dislipidèmics tenien la LT més curta que els no dislipidèmics. Després d'ajustar per edat i índex de massa corporal, SC actius i curats amb dislipidèmia tenien la LT més curta que els no dislipidèmics. A més, major escurçament telomèric s'ha observat en pacients obesos dislipidèmics que també tenien hipertensió, comparat amb aquells amb 2 o menys FRCV. El colesterol total i els triglicèrids es correlacionaren negativament amb la LT, així com la PCR i la IL6. No s'han observat diferències en la LT segons la presència d'altres FRCV en SC i controls. Les principals conclusions són que els pacients amb SC amb hipercortisolisme controlat després d'un tractament eficaç, la LT augmenta malgat ser de mitjana tres anys més grans. Per tant, podria haver-hi una inducció de l'activitat telomerasa al desaparèixer l'hipercortisolisme, i ser un dels mecanismes pels quals aquest augment de morbi-mortalitat i envelliment biològic millorin quan la malaltia està controlada. Aquests resultats suggereixen que l'hipercortisolisme podria tenir impacte negatiu en el manteniment telomèric. A més, la LT és més curta en les SC amb dislipidèmia i menor si coexisteixen hipertensió i/o obesitat; i es correlaciona negativament amb l'elevació dels marcadors d'inflamació. Pertant, l'augment dels lípids i un estat inflamatori de "baix grau" contribuirien a escurçament telomèric, a l'envelliment prematur i augment de la morbiditat de la SC.
Resum: Cushing's syndrome (CS), a rare disease due to excessive cortisol secretion, is associated with increased morbidity and mortality, even after therapy compared to background population and is associated with premature aging processes. On the other hand, telomeres are repetitive DNA sequences, essential to maintain genomic stability. Without telomeres, genetic material could be lost after every cell division; thus, when telomeres are critically short, cell division stops and senescence and apoptosis are induced. To avoid telomere length (TL) attrition an enzymatic complex called telomerase is produced. Telomerase can be regulated by genetic, epigenetic and hormonal factors such as cortisol. Hypercortisolism also occurs in chronic depressive disorders and psychosocial stress, where TL is shorter than in controls. Moreover, TL shortening has also been associated with cardiovascular disease, cardiovascular risk factors (CVRF) and chronic inflammation processes. TL shortening is considered a novel cardiovascular risk marker, and is associated with inflammation biomarkers. Based on these previous evidences, we hypothesized that hypercortisolemia could contribute to premature ageing by inducing accelerated telomere shortening, which in turn could be implied in the persistent morbidity and clinical consequences associated with CS, even years after biochemical remission. Additionally, TL shortening, might be involved in the "low grade" inflammatory state and higher prevalence of CVRF observed in CS. Therefore, this research was designed to answer our hypothesis, being the main aims of this project to investigate TL in CS patients compared to controls, and to evaluate relationships between TL, CVRF and inflammation markers in CS. This is the first research to evaluate TL in this rare disease with a relatively large series of CS patients, which could provide a unique opportunity to examine the effects of hypercortisolism on telomere maintenance. Seventy-seven CS patients were compared with 77 gender-, age-, and smoking-matched controls. Fifteen CS were also evaluated longitudinally, during active disease and after remission of hypercortisolism. Clinical data and blood samples were collected (lipids, adrenal function. . . ). Adiponectin, interleukin-6 (IL6) and C-reactive protein (CRP) were available in a subgroup of patients (n=32). Leukocyte TL was measured by telomere restriction fragment-Southern technique. Mean TL in CS and controls was similar, however in the longitudinal evaluation after adjustment for age, TL was shorter in active disease than after remission. No correlation was found between other circulating cortisol parameters, duration of exposure to hypercortisolism or biochemical cure and TL. We observed that dyslipidemic CS had shorter TL than non-dyslipidemic subjects. After adjustment for age and body mass index, cured and active CS dyslipidemic patients had shorter TL than non-dyslipidemic subjects. Additionally, higher TL shortening was observed in dyslipidemic obese patients who were also hypertensive, compared to those with two or less CVRF. Total-cholesterol and triglycerides negatively correlated with TL, as well as CRP and IL6. No differences in TL according the presence of other CVRF were observed in CS or the control group. The main conclusions are that individual CS patients in whom hypercortisolism is controlled after successful treatment, TL increases despite being on average 3 years older. It would appear therefore that telomerase activity would be induced once hypercortisolism disappears, and this could be one of the mechanisms by which increased morbidity, mortality and biological aging improve when disease is controlled. These preliminary results suggest that hypercortisolism might negatively impact telomere maintenance. Moreover, TL is shortened in dyslipidemic CS patients, further worsened if hypertension and/or obesity coexist and is negatively correlated with increased inflammation markers. Therefore, increased lipids and a "low-grade" inflammation may contribute to TL shortening and consequently to premature ageing and increased morbidity in CS.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina, 2015
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Llengua: Anglès.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Síndrome de cushing ; Sindrome de cushing ; Cushing's syndrome ; Longitud telomèrica ; Longitud telomérica ; Telomere length ; Dislipidèmia i marcadors inflamatoris ; Dislipidemia y marcadores de inflamación ; Dyslipidemia and inflammation markers
ISBN: 9788449053672

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/298320


138 p, 2.9 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2015-07-13, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir