| Abstract: |
La pervivència a la música tradicional i popular d'instruments de música culta caiguts en desús és un fet prou sabut. Als Països Catalans, la xeremia a Catalunya -tarota, tible i tenora-, la cornamusa a Catalunya -sac de gemecs . . . - i a les Illes Balears -xeremies- i la flauta i tambor a Catalunya -flabiol i tamborí- i a les Illes Balears -fobiol i tamborí a Mallorca . . . - en són alguns dels casos més coneguts. En aquest estudi organològic a fer sobre la tarota caldrà tractar diversos aspectes. D'entrada, en el primer capítol dedicat a la terminologia, es veurà la necessitat de fer tota una serie d'aclariments terminològics sobre l'instrument en qüestió, i també serà interessant estudiar l'analogia existent entre el nom tarota i les diverses denominacions aplicades a altres instruments. En el segon capítol es donarà notícia dels exemplars de l'instrument conservats i es realitzari una detallada anàlisi de llurs trets morfològics per tal de plantejar una definició formal de l'instrument. En el tercer capítol es parlarà del fenòmen de la pervivència de la xeremia culta en la tarota popular, i s'assajarà de descriure l'evolució des de l'antiga xeremia culta passant per la tarota popular fins als instruments tenora i tible actuals. En el quart capítol es tractaran els diversos usos i funcions de l'instrument, i, en aquest aspecte, hom intentarà de fer avinent mitjançant documents iconogràfics, testimonis literaris i exemples musicals, la relació entre funció, formació instrumental i repertori; és a dir, els diversos marcs contextuals de la pràctica de l'instrument. |
guest ::
