| Abstract: |
Deixant de banda el liberalisme anglosaxó, les filosofies polítiques de l'Europa del segle XX, i encara les d'avui dia, no s'entenen sinó com a diverses temptatives per alliberar-se del model hegelià. Tot i que el marxisme va voler ser un primer revulsiu en aquesta direcció, als ulls dels filòsofs posteriors, Marx perpetuà els fonaments teòrics del hegelianisme. Doncs bé, l'objectiu de la nostra assignatura serà l'estudi de dos importants autors del segle XX que, des de posicions elles mateixes inconciliables, es van alçar contra Hegel i, tanmateix, no van poder escapar completament de la seva gran potència teòrica. Estudiarem la teoria crítica d'Adorno. Pel que fa a Sartre, no ens ocuparem de la seva etapa marxista, és a dir, la pròpiament política, sinó de l'anterior: l'existencialista, segons la denominació habitual. Si bé aquesta tria ens permet de trobar més afinitats entre tots dos autors, no elimina les discrepàncies. En efecte, a més de la seva actitud contrària a la "literatura del compromís", Adorno refusava l'ontologia. Tot i així, l'objectiu de la nostra assignatura serà que les respectives obres s'il·luminin mútuament en enfocar-les des de Hegel. |
guest ::
