Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/135914
Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Rurals i Urbans [102833]
Valdovinos Perdices, Nuria
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències

Data: 2015-16
Pla d'estudis: Ciències Ambientals [959]
Titulació: Ciències Ambientals [2501915]
Resum: Contextualització L'assignatura Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Urbà i Rural es programa en el Pla d'Estudis del Grau de Ciències Ambientals responent sobretot a una demanda concreta del Col. legi d'Ambientòlegs, fruit de la necessitat que s'ha generat en els darrers anys en el si de la professió d'atendre convenientment qüestions relacionades amb el paisatge. Els encàrrecs professionals o les sortides professionals dels ambientòlegs, tant des del punt de vista tècnic com de la gestió, no només tenen que veure amb el tractament dels recursos hídrics, energètics, de l'aire, la vegetació, el sòl i el seu règim jurídic. . . cal resoldre també el problema del paisatge. Quina circumstància ha generat aquesta demanda de formació acadèmica sobre temàtica de paisatge? Segurament hi ha dos motius i que són les dues cares d'una mateixa moneda. Per una banda, la gran preocupació pel paper que juguen les dinàmiques econòmiques, productives, urbanístiques i l'impacte que aquestes suposen sobre la natura i els ecosistemes, sobre els espais oberts, l'espai públic i, en general, sobre els nostres entorns. Però també, i per una altra banda i com a reacció a la circumstància anterior, la necessitat d'intervenir sobre el territori per tal de salvaguardar, de revaloritzar, de retornar i de fomentar la dignitat dels llocs, fruit d'una preocupació i sensibilitat sobre l'estat dels nostres entorns. Es podria pensar que el paisatge, davant les actuals problemàtiques socials, econòmiques, podria semblar una qüestió de segon ordre i, fins i tot podria semblar una frivolitat, pensant erròniament que només es tracta d'una qüestió d'estètica. En canvi, 1 Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Rurals i Urbans 2015 - 2016 malgrat l'actual etapa de crisi, el paisatge continua estant en el camp de les preocupacions dels ciutadans, si es vol d'una manera latent, o més o menys explícita, a través, per exemple, de mobilitzacions socials a l'entorn de la defensa de determinats entorns, les plataformes de defensa del territori (ens en sonaran a tots nosaltres manifestacions com salvem la Platja Llarga, salvem l'Horta, salvem la pedra seca, salvem els camins de ronda , salvem Pinya de Rosa, salvem el Parc de l'Estació, salvem el Delta del Llobregat, aturem Eurovegas. . . ). Unes manifestacions que són en el fons reaccions d'inquietud, la inquietud que suscita la transformació accelerada dels nostres entorns i la visió que aquests provoquen un cop han estat transformats. Una transformació que es realitza a costa dels valors que aquests contenen, ja sigui de caràcter ambiental, patrimonial, estètic, simbòlic o econòmic. Hi ha una manca d'identificació sobretot amb aquells entorns que presenten un estat molt gran de degradació, espais percebuts com a obsolets, alterats, espectrals, devastats després del cicle immobiliari: el culs de sac, autovies i aeroports buits, rotondes, la inserció equivocada del verd urbà, la manca de definició de la interfase urbana forestal, o la urbana rural. Proliferen paisatges simplificats en perdre la seva complexitat interna, que presenten una estructura de difícil llegibilitat, uns entorns que són percebuts amb una sensació de desconcert i desordre, que susciten repulsió o decrepitud essent valorats com a paisatges mediocres, banalitzats, homogeneïtzats, uniformitzats, sense qualitat, originalitat, singularitat o idiosincràsia. Sorgeix així la necessitat de regenerar aquests espais, de dotar-los de personalitat, de convertir aquells paisatges anodins en paisatges referencials amb els que els ciutadans puguin dialogar i identificar-se. Però el paisatge no només identifica aquelles imatges de postal o de calendari, aquelles parts del territori de característiques excepcionals o singulars, aquells paratges arquetípics o emblemàtics, bé sigui per les seves morfologies, vegetació o biodiversitat, que certament mereixen especial consideració acabant obtenint una protecció jurídica específica. El paisatge també són aquells àmbits que no tenen una aura especial de qualitat ni un estatus de protecció, sinó més aviat aquells escenaris que formen part de la vida quotidiana dels ciutadans, i que es tracta d'espais ordinaris, espais domèstics, laborals, recreatius, esportius, agraris, rurals, forestals, urbans, aquells que, precisament, estan a la base de l'experiència viscuda de manera habitual per part de la població. El paisatge, per tant, és fruit d'una major preocupació i sensibilitat sobre la manera en que la societat té de relacionar-se amb el seu entorn. La seva vindicació no té exclusivament un caràcter d'embelliment ni cosmètic, sinó també ètic, de voler incidir, de voler intervenir, amb criteris d'eficàcia i sostenibilitat sobre l'entorn, de dotar de caràcter i personalitat al nous paisatges que s'esdevindran, de restablir la connexió amb els paisatges acabats de transformar o de generar, de preservar aquells que mantenen uns valors singulars. El paisatge com a matèria curricular en el Grau en Ciències Ambientals té present quatre elements sobre els quals s'articulen els ensenyaments: a) el debat, que no només se situa en l'arena civil, també concita l'àmbit acadèmic i professional, i està present en l'esfera política. b) el seu reconeixement jurídic i normatiu (el Conveni Europeu del Paisatge, de la Llei 8/2005 i Reglament de protecció, gestió i ordenació del paisatge i, fins i tot, s'ha creat un organisme, l'Observatori del Paisatge). Aquest marc legal expressa i estableix, entre altres qüestions, el dret individual i social del paisatge al ser considerat un element d'identitat, un factor fonamental de qualitat de vida però, també, un factor de desenvolupament econòmic, social i cultural. El paisatge s'entén que pot esdevenir per si mateix un recurs productiu, un recurs de valorització i de promoció econòmica, social i cultural d'un determinat territori (allò que s'ha vingut a denominar el branding o el marqueting territorial mitjançant la creació de marques territorials) i, per tant, un factor de competitivitat del territori (es pot reflexionar, per plantejar dos exemples, sobre el paper que juga el Parc Gaudí a la Barcelona dels fluxos turístics o, en el cas del Priorat, la viticultura com a activitat arrelada i que identifica un territori però també, com a paisatge formant part d'una estratègia planificada de valorització territorial). Des d'aquestes instàncies a més es plantegen objectius de sensibilització, educació i formació per tal de generar un canvi d'actitud social envers el paisatge i es defineixen tota una sèrie d'instruments que promouen la integració de principis generals, estratègies, criteris paisatgístics en el planejament tant de caràcter territorial, com urbanístic i sectorial. c) Una variable imprescindible en l'ordenació del territori i en l'urbanisme i, per tant, en les polítiques d'ordenació del territori, de gestió del medi ambient i de protecció del patrimoni. La consideració de criteris paisatgístics esdevé fonamental en l'avaluació ambiental de la planificació territorial i urbanística, plans sectorials, etc. D'altra banda, els instruments d'ordenació territorial han d'integrar principis, estratègies i criteris 2 Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Rurals i Urbans 2015 - 2016 paisatgístics i seguir les directrius dels catàlegs i les unitats de paisatge. Hi ha territoris que han elaborat catàlegs, cartes o projectes de gestió del paisatge de manera concertada. Una activitat que implica promoure actuacions de tipus transversal, treball interdisciplinar i multiprofessional. c) una pràctica professional. Des del punt de vista de les sortides professionals dels ambientòlegs el paisatge és un exercici que indueix plantejar-se dues qüestions principalment. Per una banda, decidir quins valors i en quins termes caldria definir la qualitat dels paisatges, la seva valoració, conservació, restauració o la necessitat de crear-ne de nous. Per una altra banda, avaluar els principals impactes paisatgístics, plantejar mesures i resolució de problemàtiques i conflictes a l'entorn de la preservació, gestió i integració paisatgística. L'assignatura Desenvolupament i Ordenació dels Paisatges Urbà és una assignatura optativa contemplada al 4t cus pel Pla d'Estudis. S'integra en la matèria "Geografia per a les Ciències Ambientals". L'assignatura ofereix als estudiants del Grau de Ciències Ambientals l'oportunitat de ser formats tant en els aspectes acadèmics com tècnics relacionats amb la protecció, gestió i ordenació del paisatge, i d'una manera més específica, en els paisatges urbans i rurals. L'assignatura pren com àmbit principal de referència Catalunya. Els ensenyaments de grau en matèria d'ordenació i desenvolupament dels paisatges urbans i rurals es plantegen quatre objectius bàsics: 1. Familiaritzar l'estudiant amb la noció de paisatge i les seves diferents valències. Saber mirar i apreciar l'entorn a través d'aquest filtre, a través d'aquesta nova mirada. El paisatge no es redueix només al conjunt d'elements biòtics i abiòtics, a una morfologia determinada o escenografia concreta, sinó que la base de l'existència del paisatge és la seva percepció, subjectiva i col. lectiva i per tant és producte d'unes sensibilitats que validen amb arguments la seva existència, això si atribuint valor de paisatge a uns àmbits i discriminant d'altres. 2. Introduir l'estudiant en el coneixement dels fonaments teòrics que hi ha al darrera de la noció de paisatge. Una mirada que s'ha format a través d'uns quants segles, al llarg de l'evolució del pensament sobre les relacions societat-natura. Són diverses les disciplines i àrees de coneixement acadèmiques i també diferents postures ideològiques que han fet del paisatge no només el seu camp d'estudi, de reflexió sinó també d'actuació. [...]
Llengua: Català.



Català
8 p, 78.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Materials de curs > Programes de curs (Guies docents)

 Registre creat el 2015-07-22, darrera modificació el 2015-10-21



   Favorit i Compartir