Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/137926
UNASUR: poder y acción en Suramérica en el siglo XXI
Sánchez Cabarcas, Fabio Bernardo
Barbé, Esther, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
Soriano, Juan Pablo, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Descripció: 1 recurs electrònic (360 p.)
Resum: A partir del año 2000, Suramérica experimentó un proceso de autonomía regional favorecido por factores sistémicos y domésticos: la pérdida de interés e influencia de Estados Unidos en la región luego de los atentados del 11-S en Nueva York, y el liderazgo promovido por las Élites de Política Exterior (EPEs) brasileñas. A lo anterior se sumó el ascenso de líderes de una nueva izquierda suramericana favorables a la integración. En este contexto nos preguntamos: ¿por qué se crea la Unión Suramericana de Naciones (UNASUR) y cuál es el papel de Brasil?, y ¿qué factores explican la forma en la que la UNASUR ha decidido actuar en sus primeros años de funcionamiento en materia de crisis estatales y regionales, y en el fomento de la cooperación en seguridad y defensa? Para responder a ello hemos elaborado un marco analítico ecléctico compuesto por el realismo neoclásico (RNC), el institucionalismo neoliberal y el análisis de política exterior (APE), aplicado a cinco estudios de caso que representan situaciones en las que la organización tuvo un papel central en el mantenimiento de la estabilidad política de la región. Dos de estos casos corresponden a crisis internas: Bolivia y Ecuador. Los otros tres casos se refieren a crisis en las relaciones de los países de la región andina entre 2008 y 2010. Nuestras unidades de análisis, son: Brasil, Argentina, Venezuela y Colombia. La evidencia empírica ha demostrado que la UNASUR representa la fase más avanzada del proceso de suramericanización promovido por Brasil. Asimismo, que la organización ha transformado las preferencias de las EPEs suramericanas, las cuales le han utilizado para resolver crisis políticas internas e interestatales. Además, se ha fortalecido la transparencia y cooperación en defensa a través de la acción del Consejo de Defensa Suramericano (CDS).
Resum: Since 2000 South America faced a process of regional autonomy favored by systemic and domestic factors: U. S. loss of interest and influence in the region after the 9/11 attacks in New York, the leadership promoted by the Brazilian Foreign Policy Elites (FPE), and the rise of South American leftist leaders that supported integration. Therefore, we may inquire the following: Why was the Union of South American nations (UNASUR) created and what role was Brazil designated to play? Which factors explain the way in which UNASUR has decided to act during its first years of existence in regards to internal and regional crisis, as well as in the promotion of security and defense cooperation? In order to answer the latter, we designed an analytical framework composed by Neoclassical Realism, Neoliberal Institutionalism, and Foreign Policy Analysis, applying it to five cases studies that represent different situations in which the organization played a central role in maintaining the political stability of the region. Two of the cases correspond to internal crisis: Bolivia and Ecuador. The other three refer to crisis within the Andean region countries between 2008 and 2010. Our units of analysis are Brazil, Argentina, Venezuela and Colombia. Empirical evidence has demonstrated that UNASUR represents the most advanced stage of a process of Southamericanization promoted by Brazil. Likewise, the organization has transformed the FPE preferences in the region, making UNASUR a space to solve internal and interstate political crisis. As a result, transparency and cooperation in defense has strengthened throughout the actions of the South American Defense Council (SADC).
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Antropologia Social i Cultural, 2015
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: UNASUR ; Consell de defensa sud-americà ; Consejo de defensa suramericano ; Sourth american defense council ; CDS
ISBN: 9788449055782

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/308674


360 p, 2.3 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2015-09-21, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir