Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/140570
Riesgos tecnológicos, conflictos sociales y políticas ambientales : del estudio de las percepciones a la implicación pública
Prades, Ana (Centro de Investigaciones Energéticas, Medioambientales y Tecnológicas (Espanya))
Espluga, Josep, 1964- (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
Horlick-Jones, Tom (University of Cardiff)

Títol variant: Riscos tecnològics, conflictes socials i polítiques ambientals : de l’estudi de les percepcions a la implicació pública
Títol variant: Technological risks, social conflicts and environmental policies : from the study of social perceptions to public engagement
Data: 2015
Resum: La gestión de los riesgos tecnológicos y ambientales, junto con la promoción del desarrollo sostenible, ha constituido un pilar esencial de las políticas públicas de las últimas décadas. Una buena parte de estas políticas ha pretendido influir en la opinión pública fomentando comportamientos preventivos o evitando aquellos que no resultan sostenibles. Sin embargo, la ciudadanía no suele seguir estas recomendaciones sin más, sino que despliega un amplio rango de acciones que van desde la mera indiferencia hasta el rechazo o la protesta, lo que, a su vez, puede traducirse en una mayor degradación ambiental o en una excesiva exposición al riesgo por parte de la población. Este desajuste entre los objetivos de las políticas ambientales y los comportamientos de la ciudadanía constituye un aspecto crítico, tanto para la gobernanza del riesgo como para la legitimidad democrática. El presente artículo muestra cómo la investigación social ha intentado comprender y resolver estos retos. Mediante una revisión bibliográfica, se analiza el origen y la evolución de los estudios sobre percepción y comunicación social del riesgo, desde las aproximaciones más tecnocráticas de los inicios hasta las más participativas de los últimos tiempos, y se destacan sus fortalezas y debilidades respectivas. Finalmente, en un intento de ilustrar los enfoques actuales más innovadores, se introduce el método STAVE como un ejemplo de interconexión (mediante procedimientos de corretaje) de la esfera de la elaboración de políticas ambientales con la esfera de la vida cotidiana de la ciudadanía.
Resum: La gestió dels riscos tecnològics i ambientals, juntament amb la promoció del desenvolupament sostenible, ha constituït un pilar essencial de les polítiques públiques de les últimes dècades. Una bona part d’aquestes polítiques ha pretès influir en l’opinió pública fomentant comportaments preventius o evitant aquells que no resulten sostenibles. No obstant això, la ciutadania no sol seguir aquestes recomanacions sense més ni més, sinó que desplega un ampli rang d’accions que van des de la mera indiferència fins al rebuig o la protesta, la qual cosa, al seu torn, pot traduir-se en una major degradació ambiental o en una excessiva exposició al risc per part de la població. Aquest desajustament entre els objectius de les polítiques ambientals i els comportaments de la ciutadania constitueix un aspecte crític, tant per a la governança del risc com per a la legitimitat democràtica. Aquest article mostra com la recerca social ha intentat comprendre i resoldre aquests reptes. Mitjançant una revisió bibliogràfica, s’analitza l’origen i l’evolució dels estudis sobre percepció i comunicació social del risc, des de les aproximacions més tecnocràtiques dels inicis fins a les més participatives dels últims temps, i es destaquen les seves fortaleses i febleses respectives. Finalment, en un intent d’il·lustrar els enfocaments actuals més innovadors, s’introdueix el mètode STAVE com un exemple d’interconnexió (mitjançant procediments de corretatge) de l’esfera de l’elaboració de polítiques ambientals amb l’esfera de la vida quotidiana de la ciutadania.
Resum: The governance of environmental and technological risks, together with the promotion of sustainable development, has been a key pillar for public policy in recent decades. Such policies usually aim to influence public attitudes and citizen’s behaviour in order to promote risk-preventive behaviours, and to prevent non-sustainable ones. Lay citizens, however, do not always simply follow such policy measures, but instead display a variety of actions, ranging from apathy or indifference to public opposition and rejection, further contributing to environmental degradation or to excessive risk exposure. Thus, there seems to be a clear mismatch between sustainable policy goals and the related daily behaviours of citizens, which is, indeed, a fundamental and critical issue for both risk governance and democratic legitimacy. This paper presents an overview of the social research on risk and its efforts for understanding, and contributing to solve, such challenges. Through a revision of the literature, the origins and evolution of risk perception and risk communication research, from the more technocratic approaches of the 70s up to more participative and recent approaches, highlighting strengths and weakness, are introduced and analysed. Finally, in order to illustrate the more recent and innovative approaches, we introduce the STAVE method as an example of interconnection (through brokerage proceedings) between the environmental policy-making sphere and the everyday sphere of citizens, combining elements of research and engagement to uncover daily experiences related to sustainable practices.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Riesgo ambiental ; Percepción del riesgo ; Comunicación del riesgo ; Gobernanza del riesgo ; Dimensiones sociales del riesgo ; Sostenibilidad ; Implicación ciudadana ; Risc ambiental ; Percepció del risc ; Comunicació del risc ; Governança del risc ; Dimensions socials del risc ; Política ambiental ; Sostenibilitat ; Implicació ciutadana ; Environmental risk ; Risk perception ; Risk communication ; Risk governance ; Social dimensions of risk ; Environmental policy ; Policy making sustainability ; Citizen engagement
Publicat a: Papers : revista de sociologia, Vol. 100 Núm. 4 (octubre-desembre 2015) , p. 395-423 (Artículos de monográfico) , ISSN 2013-9004

DOI: 10.5565/rev/papers.2223


1 p, 534.7 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Papers
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2015-10-06, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir