Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/144913
«Voler» + infinitive in Catalan : From the imminence aspectual periphrasis to the epistemic and evidential marker (from the 13th century to the present day)
Antolí Martínez, Jordi M. (Universitat d’Alacant. ISIC-IVITRA.)

Títol variant: «Voler» + infinitiu en català : de la perífrasi aspectual d’imminència al marcador epistèmic i evidencial (del segle XIII a l’actualitat)
Data: 2015
Resum: Today’s Catalan knows the phrases vol ploure and vol caure, literally ‘[it] wants to rain’ and ‘[it] wants to fall,’ with the meaning of ‘showing signs that [something] has to [happen]’ (DDLC, s. v. voler). Such structures are only a remainder from the imminence aspectual periphrasis voler + infinitive, present in old and modern Catalan, as well as in other Romance languages, at least in medieval times (such as Occitan, Franco-Provençal, French or Italian). Our aim in this study is trying to describe and explain the constructionalization process (following Traugott 2012 and Traugott & Trousdale 2013) whereby this structure, saturated with the infinitives ploure or caure, will assume an epistemic/evidential value ever since the Modern Era (17th and 18th centuries) which is the one known by the current language. From Classical Latin and up to present-day Catalan, the periphrasis will thus describe a trend Wish > Intention > Imminence > Epistemicity/Evidentiality.
Resum: El català actual coneix les locucions vol ploure i vol caure, amb el significat ‘presentar indicis que ha de [esdevenir-se alguna cosa]’ (DDLC, s. v. voler, 5). Aquestes estructures són solament una resta de la perífrasi aspectual d’imminència voler + infinitiu present en català antic i modern, així com en altres llengües romàniques, si més no en època medieval (com l’occità, el francoprovençal, el francès o l’italià). En aquest estudi provem de descriure i explicar el procés de construccionalització (seguint Traugott 2012 i Traugott i Trousdale 2013) pel qual aquest estructura, saturada amb els infinitius ploure o caure, assumirà un valor epistèmic/evidencial des d’època moderna (segles XVII i XVIII), que és el que coneix la llengua actual. D’aquesta manera, la perífrasi descriurà, des del llatí clàssic i fins al català actual, una tendència Desig > Intenció > Imminència > Epistemicitat/Evidencialitat.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Anglès.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Old and modern catalan ; Evidenciality ; Invited inferencing ; Voler + infinitive ; Imminence periphrasis ; Català antic i modern ; Evidencialitat ; Inferència invitada ; Voler + infinitiu ; Perífrasi d’imminència
Publicat a: Catalan journal of linguistics, Vol. 14 (2015) , p. 11-31 (Articles) , ISSN 2014-9719

Adreça original: http://revistes.uab.cat/catJL/article/view/v14-antoli


21 p, 298.0 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Catalan journal of linguistics
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2015-12-23, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir