| Additional title: |
Análisis Geográfico del Delito |
| Date: |
2016-17 |
| Abstract: |
L'anàlisi geogràfica de la delinqüència utilitzant els Sistemes d'Informació Geogràfica (SIG) és un camp de llarg recorregut amb una llarga experiència sobretot en el món anglosaxó i que actualment s'està implantant amb força a l'Estat Espanyol. Des dels pioners en les aportacions sobre la importància de l'espai en la gestió del crim i la delinqüència, encapçalada per les escoles francesa i britànica de cartografia criminològica i l'escola ecològica de Chicago, centrats en la descripció de les diferències espacials del crim i la violència urbana, s'ha passat a un disseny de models i tècniques impensable a inicis del segle XX. En aquest context, SIG s'han convertit en l'eina per excel·lència per l'anàlisi i la modelització del crim i la delinqüència; des de l'anàlisi espacial del lloc on resideixen els delinqüents, a donar visibilitat als llocs on es produeixen els delictes i on hi ha més delictes amb mètodes com els hospots, l'anàlisi de la localització potencial o amb més probabilitat de delinquir, la distribució de la percepció de la inseguretat o dels recursos per a la prevenció. Interessa la capacitat de diagnosi que faciliten els SIG, no només per la planificació, sinó per saber les causes i el per què. En aquest sentit, la combinació de diferents variables espacials, socioeconòmiques i ambientals, aportaran arguments i serviran de suport a la presa de decisions en matèria de prevenció i actuació. Amb els SIG podem fer explícit el que és implícit, podem anar del com es distribueixen els delictes al per què es distribueixen d'aquesta manera. Aquesta assignatura és unaintroducció a l'anàlisi espacial del crim. L'objectiu és dotar a l'estudiant dels coneixements tant teòrics com pràctics per a saber utilitzar les eines bàsiques dels SIG. No pretén ensenyar a fer anar un programari de SIG sinó que es donaran les eines per saber quin tipus de problemes pot ajudar a resoldre un SIG. No es pretén entrenar en un programari específic, sinó comprendre aspectes fonamentals relatius a la naturalesa de la informació geogràfica i a com tractar i analitzar les dades localitzades sobre el territori. En finalitzar aquesta assignatura cal saber aplicar els coneixements les aptituds assolides, a través de la consolidació dels aspectes tant teòrics com pràctics desenvolupats, a les necessitats d'aplicació plantejades des d'altres assignatures. Això implica no només saber com utilitzar els SIG, sinó comprendre què es fa en utilitzar-los i per què s'utilitzen. Amb aquest objectiu es planteja una doble finalitat associada al contingut teòrico-pràctic de l'assignatura. Per un costat, el context conceptual que gira al voltant dels SIG, i, per l'altre, el conjunt d'habilitats que requereix l'ús dels SIG. A nivell general es pretén que se sàpiga i es comprengui què són els SIG, per què serveixen, 1 l'ús dels SIG. A nivell general es pretén que se sàpiga i es comprengui què són els SIG, per què serveixen, com funcionen i quan han de ser utilitzats. A nivell conceptual es formulen els següents objectius: - Proporcionar els coneixements bàsics per a la comprensió i ús de la representació cartogràfica en els seus aspectes fonamentals en el context de la criminologia. - Conèixer els antecedents de la representació espacial del crim i delinqüència i alhora comprendre la naturalesa dels Sistemes d'Informació Geogràfica (definició i característiques). - Conèixer i comprendre com s'incorpora, estructura i emmagatzema la informació geogràfica, així com les principals funcions de manipulació i anàlisi dels SIG portades a terme per a resoldre diferents interrogants. - Conèixer i comprendre els dos models de dades utilitzats per representar la realitat (models de dades vectorial i ràster) i les fonts d'informació relacionades amb el crim i la delinqüència. - Saber aplicar i interpretar els resultats de l'aplicació de les eines d'anàlisi espacial així com valorar-ne la viabilitat de la seva difusió a efectes d'estigmatització. La publicació d'un mapa de punts calents n'és un bon exemple. En el segon cas, l'adquisició d'habilitats per poder utilitzar un SIG, no pretén mostrar la tècnica per la tècnica, sinó conscienciar els alumnes de què es pot fer, com fer-ho i en què aplicar-ho. Els objectius podem concretar-los de la següent forma: - Entendre i saber aprofitar els sistemes d'informació com a instrument per a obtenir respostes a determinats tipus de preguntes. - Saber quins tipus d'operacions són adequats en cada cas per a resoldre determinades necessitats. - Adquirir experiència pràctica en la resolució de problemes característics de la disciplina geogràfica i territorial. A partir dels objectius definits anteriorment es pretén que hi hagi una interacció continuada entre teoria i pràctica. |
| Abstract: |
El análisis geográfico de la delincuencia utilizando los Sistemas de Información Geográfica (SIG) es un campo de largo recorrido con una larga experiencia especialmente en el mundo anglosajón y que actualmente se está implantando con fuerza en España. Desde los pioneros en las aportaciones sobre la importancia del espacio en la gestión del crimen y la delincuencia, encabezada por las escuelas francesa y británica de cartografía criminológica y la escuela ecológica de Chicago, centrados en la descripción de las diferencias espaciales del crimen y la violencia urbana, se ha pasado a un diseño de modelos y técnicas impensable a inicios del siglo XX. En este contexto, los SIG se han convertido en la herramienta por excelencia del análisis y la modelización del crimen y la delincuencia. De esta forma se puede obtener información acerca del lugar donde residen los delincuentes, se puede visibilizar los lugares donde se producen y donde hay más ocurrencia de delitos. A partir de métodos como los hospots, el análisis de la localización potencial o con más probabilidad de delinquir, la distribución de la percepción de la inseguridad o de los recursos para la prevención, que facilitan el uso de los SIG, es posible hacer una diagnosis, planificación de la prevención e incluso saber las causas y el por qué. En este sentido, la combinación de diferentes variables espaciales, socioeconómicas y ambientales, aportarán argumentos y servirán de apoyo a la toma de decisiones en materia de prevención y actuación. Con los SIG podemos hacer explícito lo implícito, podemos saber cómo se distribuyen los delitos y por qué se distribuyen de esta forma. Esta asignatura es una introducción al análisis espacial del crimen. El objetivo es dotar al estudiante de los conocimientos tanto teóricos como prácticos para saber utilizar las herramientas básicas de los SIG. No pretende enseñar a manejar un software de SIG sino que se darán las herramientas para saber qué tipo de problemas puede ayudar a resolver un SIG. No se pretende entrenar en un software específico, sino comprender aspectos fundamentales relativos a la naturaleza de la información geográfica y cómo tratar y analizar los datos localizadas sobre el territorio. Al finalizar esta asignatura el estudiantado debe saber aplicar los conocimientos y las aptitudes alcanzadas, a través de la consolidación de los aspectos tanto teóricos como prácticos desarrollados, a las necesidades de aplicación planteadas desde otras asignaturas. Esto implica no sólo saber cómo utilizar los SIG, sino comprender que se hace al utilizarlos y para qué se utilizan. 1 Con este objetivo se plantea una doble finalidad asociada al contenido teórico-práctico de la asignatura. Por un lado, el contexto conceptual que gira alrededor de los SIG, y, por el otro, el conjunto de habilidades que requiere el uso de los SIG. A nivel general se pretende que se sepa y se comprenda qué son los SIG, para qué sirven, cómo funcionan y cuándo deben ser utilizados. A nivel conceptual se formulan los siguientes objetivos: - Proporcionar los conocimientos básicos para la comprensión y uso de la representación cartográfica en sus aspectos fundamentales en el contexto de la criminología. - Conocer los antecedentes de la representación espacial del crimen y delincuencia y al mismo tiempo comprender la naturaleza de los SIG (definición y características). - Conocer y comprender cómo se incorpora, estructura y almacena la información geográfica, así como las principales funciones de manipulación y análisis de los SIG llevadas a cabo para resolver diferentes interrogantes. - Conocer y comprender los dos modelos de datos utilizados para representar la realidad (modelos de datos vectorial y raster) y las fuentes de información relacionadas con el crimen y la delincuencia. - Saber aplicar e interpretar los resultados de la aplicación de las herramientas de análisis espacial así como valorar la viabilidad de su difusión a efectos de estigmatización. La publicación de un mapa de puntos calientes es un buen ejemplo. En el segundo caso, la adquisición de habilidades para poder utilizar un SIG, no pretende mostrar la técnica por la técnica, sino concienciar al alumnado de que se puede hacer, cómo hacerlo y en qué aplicarlo. Los objetivos podemos concretarlos de la siguiente forma: - Entender y saber aprovechar los sistemas de información como instrumento para obtener respuestas a determinados tipos de preguntas. - Saber qué tipo de operaciones son adecuados en cada caso para resolver determinadas necesidades. - Adquirir experiencia práctica en la resolución de problemas característicos de la disciplina geográfica y territorial. A partir de los objetivos definidos anteriormente se pretende que haya una interacción continuada entre teoría y práctica. |
| Rights: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Language: |
Català, castellà |
| Studies: |
Criminologia [2500257] |
| Study plan: |
Grau en Criminologia [805] |
| Document: |
Objecte d'aprenentatge |
guest ::
