Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/160485
Segmentació embrionària
López Bejar, Manel (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals)
López Plana, Carlos (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals)
López Gatius, Fernando (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals)

Títol variant: Segmentación embrionaria
Data: 2016
Col·lecció: Atles del desenvolupament embrionari preimplantacional dels mamífers domèstics ; Atlas del desarrollo embrionario preimplantacional de los mamíferos domésticos
Resum: Durant el procés de fecundació té lloc el pas de l'espermatozou a través de la corona radiada i la penetració de la zona pel·lúcida de l'ovòcit (Figs 1, 2 i 3), per aconseguir-se posteriorment la fusió dels nuclis dels dos gamets (Fig 4). A partir d'aquesta fusió, totes les cèl·lules de l'organisme en desenvolupament seran portadores, normalment, de la dotació cromosòmica completa de l'espècie. L'estructura formada després d'aquest procés s'anomena zigot (Fig 5). El zigot és l'element unicel·lular a partir del qual s'origina el complex cos multicel·lular. Amb aquesta finalitat, el primer procés que esdevé és la segmentació i es caracteritza per divisions i subdivisions successives del zigot, la segmentació o divisió embrionària. L'estructura embrionària formada normalment s'anomena embrió en segmentació, o bé s'especifica el nombre de cèl·lules que el composen. Aquestes cèl·lules s'anomenen blastòmeres. El diàmetre de l'ovòcit i del zigot és d'aproximadament 100 micròmetres en tots el mamífers (Fig 6), just el límit de visibilitat de l'ull nu. Està envoltat per una fina capa no cel·lular, la zona pel·lúcida (Fig 5). L'estadi embrionari d'una cèl·lula, degut al seu relativament gran tamany, és distingit per tenir una baixa ratio de material nuclear respecte al citoplasmàtic. Aquesta ratio, crítica pel control genètic de les cèl·lules en estadis més adults, és restablerta a un valor similar al de les cèl·lules somàtiques mitjançant el procés de segmentació, al qual moltes divisions cel·lulars successives tenen lloc sense cap increment en la massa embrionària total (Fig 7). De fet, el creixement podria ser considerat com a negatiu durant la segmentació, ja que la quantitat total de material cel·lular disminueix quasi bé en un 20% en la vaca i un 40% en la ovella, mentre que el contingut proteic de l'embrió murí decreix un 25% durant el 3 primers dies post-fecundació. Tot el període de multiplicació cel·lular té lloc a l'interior de la zona pel·lúcida, l'embolcall acel·lular que va acompanyar a l'ovòcit en el moment de la seva ovulació. La capa de cèl·lules de la corona radiada que cobria la zona pel·lúcida de l'ovòcit no fecundat desapareix en aquest període. La segmentació te lloc molt més lentament en mamífers que en la majoria de vertebrats inferiors o invertebrats. Els ous de granota es divideixen en aproximadament una hora, però el zigot de ratolí triga 24 hores per realitzar la seva primera divisió i de 10 a 12 hores per cada divisió ulterior. Altres embrions de mamífers mostren una similar tassa de divisió. Variacions en la tassa de divisió és comú, tant entre embrions com entre les cèl·lules d'un mateix embrió. Una conseqüència és que la sincronia inicial de l'embrió en segmentació aviat es perd. Embrions amb 2 i 4 cèl·lules (Figs 8 i 9) són trobats de forma més sovint que aquells de 3 i 5 cèl·lules (Figs 10 i 11); al dia següent, l'estadi de 8 cél·lules (Fig 12, 13 i 14) predomina però la variabilitat és més gran; desprès de 4 o 5 divisions successives, poca sincronia és manté (Fig 15). La primera cèl·lula a dividir-se a partir de l'embrió de ratolí de 2 cèl·lules (Fig 16) contribueix en major manera a les cèl·lules de la massa cel·lular interna, i de forma menys marcada a la població de cèl·lules del trofoectoderm. Durant les primeres divisions, cada mitosi és seguida immediatament per síntesi d'ADN en les dos cèl·lules filles; això vol dir que la pausa (període G1) previ a la síntesi d'ADN, la qual és característica de les cèl·lules adultes, és absent. Cap període G1 ha pogut ser detectat en embrions de ratolí abans dels estadis de 8 a 16 cèl·lules (Fig 17).
Nota: El conjunt d'imatges que s'inclouen a continuació formen part de l'obra "Atles del desenvolupament embrionari preimplantacional dels mamífers domèstics". L'atles és una página web que compta amb més de 100 imatges microscòpiques que il·lustren el desenvolupament embrionari en les diferents etapes de la fase preimplantacional, les quals els autors han anat recopilant durant més de 8 anys en diferents espècies, com conill, ratolí, cabra i vaca. La finalitat d'aquest atles és facilitar l'accés a material docent que serveixi per comprendre l'estructura, forma i fisiologia de l'embrió en la fase de preimplantació, quan encara es troba lliure en el tracte genital de la mare i és factible l'aplicació de diverses tècniques de reproducció assistida. L'embrió en fase preimplantacional és una estructura de difícil estudi, tant per qüestions tècniques com ètiques; es tracta d'una estructura microscòpica viva molt làbil que pot donar lloc a un individu complert. Aquestes característiques fan molt complicada la seva observació directa quan és l'objecte d'estudi d'una assignatura o curs sobre l'embriologia, tant bàsica com aplicada a la reproducció. L'embriologia és una ciència que es caracteritza per la riquesa iconogràfica dels seus continguts, molt important per a la comprensió dels mateixos. No obstant, hem constatat que existeix una reduïda disponibilitat de textos editats que continguin material iconogràfic. És per això que pensem que les Tecnologies de la Informació i de la Comunicació ofereixen una oportunitat important per a que els alumnes de diferents assignatures o cursos puguin accedir a un suport docent virtual que facilitarà la comprensió de les matèries relacionades amb l'embrió en fase preimplantacional.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Matèria: Atles ; Embriologia ; Educació veterinària ; Recursos digitals ; Atlas ; Embriología ; Educación veterinaria ; Recursos digitales ; Embriology ; Veterinary education ; Digital resources



1 p, 197.4 KB

1 p, 246.4 KB

1 p, 320.6 KB

1 p, 214.8 KB

1 p, 55.9 KB

1 p, 91.5 KB

1 p, 215.2 KB

1 p, 81.7 KB

1 p, 149.3 KB

1 p, 109.1 KB

1 p, 68.2 KB

1 p, 153.9 KB

1 p, 161.7 KB

1 p, 179.1 KB

1 p, 149.2 KB

1 p, 196.8 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents gràfics > Fotografies

 Registre creat el 2016-07-13, darrera modificació el 2016-07-14



   Favorit i Compartir