| Resum: |
Temàtica Un dels trets més destacats de l'evolució de les societats contemporànies és la velocitat i la profunditat de les transformacions territorials. Transformacions que afecten les formes d'assentament humà sobre l'espai, la mobilitat de persones, capital informació i mercaderies, la utilització dels recursos i l'evolució del paisatge. En la base d'aquestes mutacions de les estructures espacials es troben els grans processos de canvi global: la integració de l'economia que ha comportat l'extensió de les relacions de producció capitalistes a la totalitat del planeta, el creixement de la població, la pressió sobre la utilització dels recursos i l'energia, així com el canvi climàtic. Aquestes transformacions territorials, causa i efecte alhora dels processos de canvi global, comporten obvies avantatges des del punt de vista del benestar col·lectiu: la major accessibilitat als serveis, la menor impedància de la distància, l'accés a les formes de vida urbanes arreu del territori. Però comporten també problemes molt destacats, com són l'ocupació accelerada del sòl, el malbaratament dels recursos naturals, les dificultats per a l'accés a l'habitatge, l'exacerbació de la mobilitat, la pèrdua de valors del paisatge i la degradació de regions, localitats i barris. La distribució dels beneficis i els perjudicis d'aquests processos territorials no resulta equitatiu, ni en termes territorials, ni en termes socials. Així, l'ús del territori esdevé una qüestió sempre més controvertida i generadora de conflictes. En aquest context, l'ordenació del territori és la disciplina que tracta d'orientar i endreçar sobre l'espai els processos econòmics, ambientals i socials als que es fa referència. Òbviament, en fer-ho pot perseguir de satisfer interessos de caràcter particular o general, d'afavorir determinats grups socials o el conjunt de la 1 satisfer interessos de caràcter particular o general, d'afavorir determinats grups socials o el conjunt de la societat. Això confereix a l'ordenació del territori un doble caràcter: es tracta d'una disciplina tècnica que obeeix a objectius i consideracions polítiques. Per això, l'Ordenació del territori ha pogut ser definida com "un conjunt de pràctiques polítiques tècnicament assistides". En els moments presents, la profunditat dels canvis territorials, l'increment del nombre i la virulència dels conflictes espacials, els reptes ambientals i la problemàtica econòmica i social fan particularment rellevant la utilització de l'Ordenació del territori. L'aproximació al tema des de la Geografia, amb la seva voluntat de tractar ensems els processos socials i ambientals, amb la combinació de coneixements analítics i instruments aplicats, resulta particularment adequada i útil. Els ensenyaments de grau en matèria d'ordenació del territori tenen tres objectius bàsics: 1. Familiaritzar l'estudiant amb el caràcter, l'especificitat, el conceptes teòrics i l'evolució pràctica de l'ordenació i gestió del territori, tant en termes generals com en la seva concreció a Catalunya. 1. Introduir l'estudiant en el coneixement dels principals conceptes, instruments, mètodes, legislació i figures normatives en matèria de planejament urbanístic. 1. Donar a conèixer a l'estudiant les figures de planejament territorial (general i sectorial) així com els principals instruments per a l'impuls i gestió de polítiques territorials i urbanes en matèria de sòl, habitatge, paisatge i rehabilitació urbana. Tot i que l'aproximació als temes tindrà un caràcter general, la matèria vol tenir una intencionalitat essencialment aplicada, de manera que l'estudiant pugui adquirir un coneixement detallat de les figures de planejament urbanístic i territorial, així com dels instruments de les polítiques urbanes vigents a Espanya i a Catalunya. |
visitant ::
identificació
