L'estructura del discurs independentista : una proposta d'anàlisi mitjançant la metodologia de xarxes
Collado Ramírez, Marc
Verd Pericàs, Joan Miquel, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

Data: 2016
Descripció: 21 pag.
Resum: Treball aplicat. En aquest treball, es presenta una proposta per analitzar el discurs independentista com a xarxa d'estats mentals col·lectius des d'una perspectiva de conjunt, que pretén trobar l'estructura del discurs, integrant els diferents arguments en joc i observant les relacions que estableixen entre si. Per tal fi, s'ha utilitzat metodologia mixta en la qual la obtenció de dades és qualitativa, i l'explotació i anàlisi és quantitativa. A través d'entrevistes semiestructurades en profunditat a un perfil concret d'independentistes (18-34 anys, titulats universitaris, simpatia a ERC i CUP, identitat "només catalana"), s'ha generat discurs que després s'ha codificat segons el tipus d'arguments que apareixien. En base a les co-ocurrències de codis en cada seqüència de parla, s'ha construït un diagrama de xarxa que mostra com es relacionen els arguments entre si. Han emergit quatre grans tipus d'arguments: els arguments identitaris, els arguments econòmics, i uns tipus d'arguments referits a percepcions positives sobre allò català i negatives sobre allò espanyol, que s'han anomenat "institucionals/polítics/cívics" (en contra d'Espanya un tipus, i a favor de Catalunya l'altre). Els arguments més citats i més centrals a la xarxa són els "institucionals/polítics/cívics" que destaquen els aspectes negatius d'Espanya i els espanyols, en especial les accions que fa el govern d'Espanya que són percebudes com atacs o agressions contra Catalunya. Els arguments identitaris es vehiculen a través de mencions a la llengua catalana. La menció explícita a la identitat catalana com a argument per a la independència té una freqüència d'aparició molt menor en el discurs. Els arguments institucionals/cívics/polítics a favor de Catalunya expressen la confiança en què moltes de les qüestions que porta l'Estat espanyol les gestionaria millor un Estat català, i que la independència és un mitjà per fer polítiques socials i decidir-ho tot. Els arguments econòmics tenen una presència secundària.
Resum: En este trabajo, se presenta una propuesta para analizar el discurso independentista como 'red de estados mentales colectivos' desde una perspectiva de conjunto que pretende descubrir la estructura del discurso, integrando los diferentes argumentos en juego y observando las relaciones que establecen entre sí. Para tal fin, se ha utilizado metodología mixta en la cual la obtención de datos es cualitativa, y la explotación y análisis es cuantitativa. Mediante entrevistas semiestructuradas en profundidad a un perfil concreto de independentistas (18-34 años, titulados universitarios, simpatía a ERC y CUP, identidad "solo catalana"), se ha generado discurso que después se ha codificado según los tipos de argumentos que han aparecido. En base a las co-ocurrencias de códigos en cada secuencia de habla, se ha construido un diagrama de red que muestra cómo se relacionan los argumentos entre sí. Han emergido cuatro grandes tipos de argumentos: los argumentos identitarios, los argumentos económicos, y unos tipos de argumentos referidos a percepciones positivas sobre lo catalán y negativas sobre lo español, que se han nombrado "institucionales/políticos/cívicos" (en contra de España un tipo, y a favor de Cataluña el otro). Los argumentos más citados y más centrales en la red son los "institucionales/políticos/cívicos" que destacan los aspectos negativos de España y los españoles, en especial las acciones que hace el gobierno de España que son percibidas como ataques y agresiones contra Cataluña. Los argumentos identitarios se vehiculan mediante menciones a la lengua catalana. La mención explícita a la identidad catalana como argumento para la independencia tiene una frecuencia de aparición mucho menor en el discurso. Los argumentos institucionales/políticos/cívicos a favor de Cataluña expresan la confianza en que muchas cuestiones que lleva el Estado español, las gestionaría mejor un Estado catalán, y que la independencia es un medio para hacer políticas sociales y decidirlo todo. Los argumentos económicos tienen una presencia secundaria.
Resum: This research presents a proposal to study the secessionist discourse as a network of collective mental states, from a holistic perspective aimed to find the structure of the discourse, integrating different arguments on the field, and observing the relations established between them. To this goal, a mixed methods approach has been used, in which data extraction is qualitative, and data analysis is quantitative. Discourse has been generated through semistructured in-depth interviews to a specific profile of secession supporter (18-34 years old, college graduates, supporters of ERC and CUP political parties, "only Catalan" identity). The interviews have been codified in regard to the types of arguments emerged. A network diagram has been built based on co-occurrences of codes in each speech sequence. The network shows how arguments establish relations among themselves. Four main types of arguments have emerged: identity-based arguments, economic arguments, and two other types of arguments named "institutional/political/civic" (against Spanish institutions and political actors, or in favor of Catalan ones), referred to positive perceptions about Catalan institutions and actors, and negative perceptions about the Spanish ones. The most mentioned and most central arguments in the network are institutional/political/civic ones, highlighting negative aspects of Spain and the Spanish people, especially referring to actions carried out by the Spanish government which are perceived as attacks or aggressions against Catalonia. Identity-based arguments are conveyed through mentions to Catalan language. Explicit mentions to Catalan identity as arguments for secession are way less frequent in discourse. Institutional/political/civic arguments in favor of Catalonia convey confidence to the fact that a new Catalan state would do a better management than the Spanish state. Also, these arguments see secession as a means to implement social policies and decide about everything. Economic arguments have a secondary position.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades. Creative Commons
Llengua: Català
Titulació: Sociologia [2500262]
Pla d'estudis: Grau en Sociologia [819]
Document: Treball final de grau ; Text
Matèria: Sociologia ; Política ; Independència ; Catalunya ; Vot ; Anàlisi de xarxes (Planificació) ; Anàlisi De Xarxes ; Anàlisi Del Discurs ; Identitat Nacional ; Independencia ; Cataluña ; Análisis De Redes ; Análisis Del Discurso ; Identidad Nacional ; Independence ; Secession ; Catalonia ; Network Analysis ; Discourse Analysis ; National Identity



TFG
20 p, 811.7 KB

Pòster
1 p, 401.9 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Treballs de Fi de Grau > Facultat de Ciències Polítiques i Sociologia. TFG

 Registre creat el 2016-07-22, darrera modificació el 2023-05-26



   Favorit i Compartir