Les guerrilleres kurdes : contra l'imperi i el patriarcat
Mejías Muñoz, Marta
Izquierdo Brichs, Ferran, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Dret Públic i de Ciències Historicojurídiques)
Universitat Autònoma de Barcelona. Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia

Fecha:	2016
Descripción:	42 pag.
Resumen:	La situació del Kurdistan des d'una perspectiva de gènere és un cas insòlit. A través de la participació a les guerrilles, les dones han pres un protagonisme tan rellevant dins la lluita que la necessitat del seu alliberament ha passat a ser un eix tan prioritari com la qüestió nacional. Els objectius principals de la meva investigació són l'anàlisi de l'apoderament de les dones i de les condicions que han permès transformar l'estructura social. A nivell teòric, he pres com a base la teoria del gènere constructivista (Scott, 1990), la perspectiva sociològica de la interseccionalitat (Crenshaw, 1989) i la teoria del canvi social marxista (Marx, 1847). Centrant-me en el cas d'estudi, m'he basat en algunes referències que aborden la qüestió de les dones a les guerres. Aquestes són la idea de les "ànimes belles" i els "guerrers justos" (Elshtain, 1995) i les aportacions de Sjoberg (1979) que radiquen en la tolerància patriarcal a la que està sotmesa la participació de les dones en conflictes armats. Arran de la meva investigació, he vist com al Kurdistan, el fet de que les dones siguin essencials dins la guerrilla ha trencat amb els imaginaris que consideren que la guerra és un camp d'actuació masculí. La participació de les dones kurdes a les milícies ha estat un element clau per a què el seu alliberament hagi constituït un eix central entre les prioritats polítiques del moviment kurd. La presa de les armes per part de les dones, no només subverteix estereotips tradicionals sinó que, manifesta la imatge de les dones com a lluitadores, trencant així amb l'imaginari de les dones com a "ànimes belles". Tant és així, que les guerrilleres, per la heroïcitat amb la que se les percep, són un exemple de referència per a totes les dones de la societat kurda i són claus pel plantejament del canvi. Han estat tres elements principals, els que han facilitat aquest procés de transformació: la tradició d'autoorganització per part de les dones, el suport d'un moviment de majories socials i l'existència de líders que han facilitat l'acceptació de les reivindicacions i han estès la necessitat d'incloure les dones al centre de la lluita. Tot això, emmarcat en un context de conflicte social que ha distorsionat la vida de les persones. Arran d'aquest, la militarització de les dones s'ha assumit com una necessitat i ha estat a partir de la seva participació que se les ha reconegut com a subjectes.
Derechos:	Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.
Lengua:	Català
Titulación:	Sociologia [2500262]
Plan de estudios:	Grau en Sociologia [819]
Documento:	Treball de recerca ; Treball final de grau ; Text
Materia:	Estructura social ; Kurdistan ; Guerrilles ; Dones ; Condicions socials ; Gènere ; Conflicte

TFG 42 p, 889.7 KB

Pòster 1 p, 6.0 MB

El registro aparece en las colecciones:
Documentos de investigación > Trabajos de Fin de Grado > Facultad de Ciencias Políticas y Sociología. TFG