Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/164095
Relaciones sirio-turcas : la fallida política exterior de Turquía para Oriente Medio
Ramírez Díaz, Naomí
Ortega Expósito, Imanol

Data: 2016
Resum: Existen pocas dudas sobre el hecho de que la política exterior turca de carácter asertivo, proactivo e independiente con especial atención a Oriente Medio y los territorios que anteriormente estuvieron en la órbita otomana puesta en marcha por el Partido de la Justicia y el Desarrollo (AKP) durante sus dos primeras legislaturas en el poder es uno de los parámetros más importantes de entre los que han permitido situar a Turquía como un mediador imparcial y eficiente en conflictos no sólo regionales sino también globales. Con ello ha mejorado casi todas las relaciones y ha proporcionado una tendencia hacia la estabilidad regional en una zona tan conflictiva como Oriente Medio. Sin embargo, con el inicio de la ola de cambio político propiciado por las revueltas antiautoritarias en el mundo árabe, el país euroasiático no se presentó como un mediador sino más bien como un actor revisionista que cambiaba su percepción a una más intrusiva a la hora de relacionarse con los países vecinos. Un ejemplo de lo anterior podemos encontrarlo en las relaciones de Turquía con Siria. En referencia a ésto último, el principal objetivo de este artículo es determinar los parámetros generales de la política exterior turca hacia Oriente Medio en las distintas etapas desde su configuración en las actuales fronteras, y más concretamente, en relación a la vecina República Árabe Siria. Para ello, se realizará un minucioso análisis de la evolución de las relaciones bilaterales desde 2003 hasta la actualidad cuando la crisis de refugiados y la desestabilización en Siria marcan la agenda de forma determinante.
Resum: There is little doubt that assertive, proactive and independent foreign policy conducted by the Justice and Development Party (AKP) during its first two terms, with a special attention to the Middle East and the former territories the Ottoman orbit is one of the most important parameters that have allowed Turkey to become an impartial and effective mediator, not only in regional, but also in global conflicts. Consequently, this country has improved almost all the existing relationships, while also pushing towards regional stability in a zone as marked by conflict as the Middle East. However, as a result of the wave of political change provoked by the anti-authoritarian revolts in the Arab world, Turkey presented itself as a revisionist actor whose perception became more intrusive regarding the neighboring countries. An example of this can be found in Turkey's relations with Syria. Bearing this in mind, it is the aim of this article to determine the general parameters of Turkish foreign policy towards the Middle East throughout the different stages of its history since in the establishment of its current borders, and more specifically in relation to the neighboring Syrian Arab Republic. In order to do this, a thorough analysis of the evolution of bilateral relations until the present, when the refugee crisis and destabilization in Syria mark the agenda, will be presented.
Resum: Hi ha pocs dubtes sobre el fet que la política exterior turca de caràcter assertiu, proactiu i independent amb especial atenció a l'Orient Mitjà i els territoris que anteriorment van estar en l'òrbita otomana, posada en marxa pel Partit de la Justícia i el Desenvolupament (AKP) durant les seves dues primeres legislatures en el poder és un dels paràmetres més important d'entre els que han permès situar Turquia com un mediador imparcial i eficient en conflictes no només regionals, sinó també globals. Amb això ha millorat gairebé totes les relacions i ha proporcionat una tendència cap a l'estabilitat regional en una zona tan conflictiva com l'Orient Mitjà. No obstant això, amb l'inici de l'onada de canvi polític propiciat per les revostes antiautoritàries en el món àrab, el país euroasiàtic no es va presentar com un mediador sinó més aviat com un actor revisionista que canviava la percepció a una més intrusiva a l'hora de relacionar-se amb els països veïns. Un exemple d'això el podem trobar en les relacions de Turquia amb Síria. Pel que fa a això últim, el principal objectiu d'aquest article és determinar els paràmetres generals de la política exterior turca cap a Orient Mitjà en les diferents etapes, des de la seva configuració en les actuals fronteres, i més concretament, en relació a la veïna República Àrab Síria. Per això, es realitzarà una minuciosa anàlisi de l'evolució de les relacions bilaterals des de 2003 fins a l'actualitat quan a la crisi de refugiats i la desestabilització a Síria marquen l'agenda de forma determinant.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, fins i tot amb finalitats comercials, sempre i quan es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Siria ; Turquía ; AKP ; Asad ; Refugiados ; Syria ; Turkey ; Refugees ; Refugiats
Publicat a: Tiempo devorado, Vol. 3 Núm. 2 (2016) , p. 311-350 (Articles) , ISSN 2385-5452

Adreça original: http://revistes.uab.cat/tdevorado/article/view/v3-n2-ramirez-ortega


40 p, 9.6 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Tiempo devorado : revista de historia actual
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2016-09-16, darrera modificació el 2016-09-20



   Favorit i Compartir