Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/164366
El Ideal, una mirada del sujeto excombatiente : lectura desde sus voces, bajo la trama psicoanalítica / autor: Eduardo Castro Pinzón ; directora: Leonor María Cantera Espinosa
Castro Pinzón, Eduardo
Cantera Espinosa, Leonor M., (María), dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Descripció: 1 recurs electrònic (200 p.)
Resum: L'actual conflicte armat intern a Colòmbia, presenta una especial singularitat; es desenvolupa dins d'un Estat de dret, sota un règim de democràcia i en la qual els nivells de creixement econòmic no es semblen veure afectats. En aquest context sorgeix l'any 2002, el desmantellament i la desarticulació d'algunes Organitzacions Armades Il·legals, donant inici a un ambiciós programa de Desarmament, Desmobilització i Reintegració (30R); passant a la vida civil al voltant d'uns 50. 000 combatents. Sobre aquest escenari proposem com a objectiu general (OG) de recerca; indagar en les trajectòries de vida dels excombatents, tenint com a guia el concepte d'ideal. Descrivint des de la subjectivitat dels excombatents el recorregut de l'ideal en tres temps: abans, durant i després del pas pel grup armat il·legal, determinant les possibles implicacions que té en la reintegració a la vida civil la identificació (o no) amb l'ideal polític-ideològic del grup al que cada desmobilitzat va pertànyer. Prenent com a referència el cos; com a lloc de representació i instrument de realització de l'ideal, identificant les possibles implicacions que pugui tenir per al subjecte. Per a això, proposem un abordatge metodològic descriptiu i triem l'entrevista semi-estructurada en profunditat com a eina per a la indagació i comprensió de les realitats subjectives dels excombatents, respecte a les seves pròpies experiències i situacions viscudes com participis del conflicte armat. Seleccionant com a mostra a vint (20) excombatents majors de 18 anys, que han pertangut a alguna Organització Armada Il·legal i als qui es van desmobilitzar de manera individual o col·lectiva a partir de l'any 2002. Excombatents que en el moment de l'entrevista estan participant als programes de Desarmament, Desmobilització i Reintegració (30R) i els qui provenen de diferents zones geogràfiques del país (14 zones), que per circumstàncies relacionades directament a la reubicació al moment de la desmobilització, tenen el seu actual domicili a la ciutat de Bogotà. En quant als resultats, aquest treball aporta elements de referència des dels recorreguts de vida a partir d'una mirada micro dins dels programes de "30R", rescatant del conjunt de subjectivitats abordades aquells factors que ajuden a una millor reintegració a la vida civil, oferint nous abordatges de recerca, així com per afavorint l'engegada de propers programes de "30R" cap al futur; destacant que la recomposició dels llaços familiars, l'accés a l'educació, l'obtenció d'una feina, la participació dins del sistema polític democràtic i l'acompanyament psicològic individual proporcionen ancoratges d'identificació per al subjecte. D'altra banda, evidenciem el pes que té per a la reintegració a la vida civil, la vigència del conflicte armat. La no finalització d'aquest, comporta enormes dificultats a l'hora d'establir relacions interpersonals, en quedar al descobert la història passada de l'excombatent, generant por i rebuig en els altres civils, obligant a silenciar aquest passat com a estratègia d'adaptació i dificultant en gran manera la reintegració.
Resum: El actual conflicto armado interno en Colombia, presenta una especial singularidad: se desarrolla dentro de un Estado de derecho, bajo un régimen de democracia y en la que los niveles de crecimiento económico no parecen verse afectados. En este contexto surge en el año 2002, el desmonte y la desarticulación de algunas Organizaciones Armadas Ilegales, dando inicio a un ambicioso programa de Desarme, Desmovilización y Reintegración (DDR); pasando a la vida civil alrededor de unos 50. 000 combatientes. Sobre este escenario propongo como objetivo general (OG) de investigación; indagar en las trayectorias de vida de los excombatientes, teniendo como guía el concepto de ideal. Me propongo describir desde la subjetividad de los excombatientes el recorrido del ideal en tres tiempos: antes, durante y después del paso por el grupo armado ilegal, determinando las posibles implicaciones que tiene en la reintegración a la vida civil la identificación (o no) con el ideal político-ideológico del grupo al que cada desmovilizado perteneció y tomando como referencia el cuerpo, como lugar de representación e instrumento de realización del ideal, identificando las posibles implicaciones que pueda tener para el sujeto. Para ello, propongo un abordaje metodológico descriptivo, eligiendo la entrevista semi-estructurada en profundidad como herramienta para indagar y comprender las realidades subjetivas de los excombatientes, respecto a sus propias experiencias y situaciones vividas como participes del conflicto armado. Selecciono como muestra a veinte (20) excombatientes mayores de 18 años, que han pertenecido a alguna Organización Armada Ilegal y quienes se desmovilizaron de manera individual o colectiva a partir del año 2002. Excombatientes que en el momento de la entrevista están participando en los programas de Desarme, Desmovilización y Reintegración (DDR) y quienes provienen de diferentes zonas geográficas del país (14 zonas), que por circunstancias relacionadas directamente a la reubicación en el momento de la desmovilización, tienen su actual domicilio en la ciudad de Bogotá. En cuanto a los resultados, este trabajo aporta elementos de referencia desde los recorridos de vida a partir de una mirada micro dentro de los programas de DDR, rescatando del conjunto de subjetividades abordadas aquellos factores que ayudan a una mejor reintegración a la vida civil, ofreciendo nuevos abordajes de investigación, así como para la puesta en marcha de próximos programas de DDR hacia el futuro; destacando que la recomposición de los lazos familiares, el acceso a la educación, la obtención de un empleo, la participación dentro del sistema político democrático y el acompañamiento psicológico individual proporcionan anclajes de identificación para el sujeto. Por otro lado, queda en evidencia el peso que tiene para la reintegración a la vida civil, la vigencia del conflicto armado. La no finalización de éste conlleva enormes dificultades a la hora de establecer relaciones interpersonales, al quedar al descubierto la historia pasada del excombatiente, generando miedo y rechazo en los otros civiles, obligando a tener que silenciar este pasado como estrategia de adaptación y dificultando en gran medida la reintegración.
Resum: The ongoing internal armed conflict in Colombia has a unique characteristic: It develops under a rule of law, under a democratic regime in which the levels of economic growth doesn't seem to be affected. In this context, in the year 2002 emerges the dismantling of some illegal armed organizations, kicking off an ambitious program of Disarmament, Demobilization and Reintegration (DDR); bringing back to civil society over 50 000 combatants. With this background we propose as a general objective (GO); to inquire into the life paths of ex-combatants, guided by the psychoanalytic concept of ideal. We want to describe from the subjectivity of ex-combatants in the course of the ideal three times: before, during and after the experience in the illegal armed group, determining the possible implications for reintegration into a civilian life of the identification (or not) with the political-ideological ideal of the group to which each demobilized belonged. We will take the body as a reference, a place of representation and an instrument for the realization of the ideal. We want to identify possible implications it may have for the ex-combatants. To this end, we propose a descriptive methodological approach and we chose the semi-structured in-depth interview as a tool for inquiry and understanding of the subjective realities of ex-combatants, about their own experiences and situations lived as participants of the armed conflict. Selecting as sample twenty (20) ex-combatants over 18 years, which have belonged to any illegal armed organization and who have demobilized individually or collectively since 2002. These ex-combatants were participating in the Disarmament, Demobilization and Reintegration programs (DDR) at the time of the interview. They also come from different areas of the country (14 zones) but they now have their current address in Bogotá city. As for the results, this study provides benchmarks direct from the subjective look of ex-combatants, a micro view within programs "DDR". It identifies those factors that help to a better reintegration into civilian life, offering new approaches for future research and contributing to the implementation of future programs of "DDR" in the future. It highlights that the recomposition of family ties, the access to an education, getting a job, the participation in the democratic political system and an individual psychological support, provide an important identification for the subject. We show the effects of the armed conflict still being on the reintegration into civilian life. . A not concluded armed conflict entails enormous difficulties for establishing relationships, because the past history of the ex-combatant is there for everyone, generating fear and rejection in other civilians, forcing the individual to silence this past as an adaptation strategy and difficulting reintegration.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Psicologia Social, 2016
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Violència ; Colòmbia
ISBN: 9788449059919

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/367445


1.7 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2016-09-22, darrera modificació el 2016-09-26



   Favorit i Compartir