Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/165222
Reclamant espanyolitat des de la catalanitat : un estudi dels diputats escollits a Catalunya durant la Dècada Moderada (1843-54) / Oriol Luján Feliu ; dirigida per Maria Gemma Rubí i Casals
Luján Feliu, Oriol
Rubí i Casals, Maria Gemma, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Descripció: 1 recurs electrònic (618 p.)
Resum: En aquesta investigació s'ha treballat el parlamentarisme en la Dècada Moderada (1843-54), amb els diputats escollits en els districtes electorals catalans com a objecte d'estudi. Aquesta perspectiva ha quedat concretada en sis grans àmbits d'anàlisi. En primer lloc, s'ha ofert un perfil comú dels representants estudiats, mitjançant un anàlisi sociològic a partir dels recursos que proporciona el mètode prosopogràfic, alhora que s'han considerat els motius que portaren aquests homes a ser polítics. A continuació, s'ha avaluat la concepció de la política, especialment en l'àmbit electoral, que tingueren els diputats i els partits polítics espanyols del liberalisme, els ciutadans en la seva condició d'electors i els col·lectius sense dret a vot. El procés electoral també s'ha tingut en compte, subratllant un distintiu perfil polític entre els districtes catalans, amb una significativa diversitat política i una baixa participació causada per la insatisfacció que generava el règim moderat. D'altra banda, s'ha estudiat el rol que els polítics desenvoluparen des d'una perspectiva representativa. En altres paraules, com els diputats actuaren per a representar els interessos de l'electorat, així com el contacte que establien amb l'electorat per a respectar els seus desitjos. En cinquè lloc, s'ha analitzat l'acció parlamentària catalana, tenint en compte tant les estratègies de convergència com de desunió. Els debats sobre qüestions d'Estat solien dividir aquests polítics, que acostumaven a donar suport al partit o facció amb el que se sentien més propers. En contrast, s'uniren quan algunes problemàtiques emergiren, com ara una política econòmica proteccionista o el desig d'una política fiscal menys agressiva. Aquesta acció coordinada es conegué amb el nom de Diputació catalana. Finalment, s'han examinat les respostes de la opinió pública espanyola a aquestes accions, que diferiren segons el context i la temàtica concernent, passant tant per l'acceptació com pel rebuig, especialment quan es tractava de qüestions referents a l'àmbit industrial, a aspectes percebuts com a únicament beneficiosos pels catalans i finalment quan els diputats dels districtes catalans, també els afins al govern, votaven de manera diferent al gabinet de torn. Metodològicament, s'ha usat el llenguatge per analitzar alguns dels episodis avaluats. Des dels fonaments teòrics del Critical Discourse Analysis (CDA) s'ha examinat l'ús del llenguatge com un instrument usat pels polítics per a mantenir relacions de supremacia i de poder polític. Això és, com un mecanisme que reflectia visions hegemòniques d'una qüestió determinada o reproduïa relacions de subordinació. L'objectiu principal de l'estudi és entendre la relació entre els polítics catalans i els espanyols de l'època, així com l'encaix de la concepció territorial de la sobirania que tenien els primers en l'Espanya liberal, evidenciant que el problema de relació entre les elits polítiques catalanes i espanyoles tenia sobretot a veure amb la concepció territorial de la sobirania. En general, les autoritats liberals espanyoles creien que el centralisme i l'uniformisme legislatiu eren les millors opcions per a preservar la unitat i la equitat entre els ciutadans i els diversos territoris de la monarquia. Per contra, els representants dels districtes catalans pensaven que l'Estat havia d'integrar la diversitat de sistemes legislatius, així com donar més competències a les institucions provincials, ja que representaven millor els interessos territorials.
Resum: This investigation has worked on parliamentarism during the Moderate Decade (1843-54), with the deputies elected by the Catalan electoral districts as the subject of study. This approach has been materialized in six major areas of analysis. First of all, it has been introduced a common profile of the representatives studied through a sociological analysis from the resources provided by the prosopographical method, as well as considering the motives for becoming politicians. Then, it has been evaluated the conception of politics, mainly in the electoral field, which had liberal Spanish political parties and MPs, citizens from their condition of electors and people without the right to vote. The electoral process has also been considered, highlighting a distinctive political profile within the Catalan districts, with a significant political diversity and a low participation caused by the dissatisfaction of the Moderate regime. It has also been studied the role that the politicians developed from a representative point of view. In other words, how deputies acted to represent the interests of the electorate, as well as the contact they established in order to respect voters' wishes. Fifthly, Catalan parliamentary action has also been explored by focusing on both coordinated and opposed strategies. The debates on issues related to the State used to divide those politicians, who were inclined to give their support to the party or faction to which they felt closest. In contrast, Catalan politicians joined together when some specific topics arose, such as a protectionist political economy or a desire for a less aggressive fiscal system. This coordinated action was known as Diputació catalana (Catalan council). Finally, it has been examined the response of the Spanish public opinion to such actions. They differed according to the context and the issues involved, so the response could imply acceptance or refusal, especially when demands concerning industrial matters were involved in the discussion, as well as claims that were understood as particular Catalan benefits or when the Catalan deputies, also progovernment moderates, used to vote with autonomy from the government. Methodologically, it has been used language to analyse some of the episodes evaluated. From the theoretical basis of Critical Discourse Analysis (CDA) it has been examined the use of language as an instrument used by politicians to maintain relations of supremacy and political power. That is, as a mechanism that reflected hegemonic visions of a topic or reproduced relations of subordination. The aim of the analysis is to understand the relationship between Catalan and Spanish politicians at that time and how the former's conception of territorial sovereignty fit into the Spanish liberal State, showing that the problem of comprehension between Catalan and Spanish political elites was a matter regarding territorial sovereignty. On the whole, the Spanish liberal authorities believed centralism and legislative uniformity were the best options to preserve unity and the equality among citizens and the various territories of the monarchy. By contrast, representatives of the Catalan districts thought that the State should integrate the diversity of legislative systems, as well as give greater capacities to provincial institutions, since they better represented territorial interests.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2016
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Parlamentaris ; Història ; 1843-1854 ; Espanya ; Catalunya ; 1844-1854, Dècada moderada ; Relacions ; S. XIX
ISBN: 9788449060182

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/368191


618 p, 4.9 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2016-10-03, darrera modificació el 2016-10-04



   Favorit i Compartir