Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/165268
Estudi observacional retrospectiu per avaluar la resposta clínica en pacients afectes de malaltia arterial perifèrica segons el compliment de les recomanacions terapèutiques farmacològiques de les guies de pràctica clínica per aquesta patologia / Ana María Barriocanal Barriocanal; directors: Eva Montané Esteva i Manuel Monreal Bosch
Barriocanal Barriocanal, Ana María
Montané Esteva, Eva, dir.
Monreal Bosch, Manuel, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Descripció: 1 recurs electrònic (272 p.)
Resum: Les guies de pràctica clínica (GPC) proporcionen recomanacions per ajudar als professionals sanitaris i als pacients en el procés de presa de decisions en patologies específiques per millorar la qualitat de l'atenció al pacient. La malaltia arterial perifèrica (MAP) és un predictor de morbi-mortalitat cardiovascular. Aquesta tesi consta de dues parts que tenen en comú el tractament farmacològic de la MAP. La primera part, té com a objectiu revisar la qualitat de les GPC en el tractament farmacològic de la MAP. Es va realitzar una revisió sistemàtica de les GPC en el maneig farmacològic de la malaltia. Es van identificar les GPC publicades entre el 2003 i gener del 2015, en anglès, francès o castellà, a les bases de dades PubMed, Cochrane i TRIP database, i a pàgines web d'organitzacions que desenvolupen GPC i de societats científiques europees i americanes relacionades amb la MAP. Tres avaluadors independents van valorar la qualitat de les guies utilitzant l'instrument AGREE II (Appraisal of Guidelines, REsearch and Evaluation). Es van incloure un total de set GPC, publicades entre el 2006 i el 2012. La mitjana de puntuacions AGREE II de les guies va variar del 45% al 72%. Els dominis amb major puntuació van ser "Claredat a la presentació" i "Independència editorial" i el de menor puntuació "Aplicabilitat". Les classificacions i recomanacions utilitzades per avaluar la qualitat de l'evidència i la força o el grau de les recomanacions van ser molt heterogènies entre les guies, així com també hi havia variabilitat en les recomanacions dels fàrmacs vasodilatadors entre elles. El cilostazol va ser el fàrmac de primera línia més recomanat per les guies (71,4%), el naftidrofuril només el recomana la guia NICE com de primera línia (28,6%) i la pentoxifil·lina, quan es recomana, és de segona línia (28,6%). La segona part de la tesi, és un estudi observacional que avalua la morbi-mortalitat de pacients amb MAP que reben tractament amb pentoxifil·lina. Els pacients estan inclosos en un registre nacional multicèntric de pacients ambulatoris estables amb malaltia arterioscleròtica: registre FRENA (Factores de Riesgo y Enfermadad Arterial), iniciat al 2003. Al setembre del 2015, 5. 204 pacients estaven inclosos al registre, dels què 1. 732 tenien diagnòstic de MAP (33,2%) i 554 (32%) rebien tractament amb pentoxifil·lina; cap pacient rebia tractament amb naftidrofuril. Després d'un seguiment mitjà de 900 pacients-any, 56 pacients (3,2%) van desenvolupar infart de miocardi, 47 (2,7%) un ictus isquèmic, 68 (3,9%) pacients van patir amputació de l'extremitat, 19 (1,1%) van presentar un episodi de sagnat major i 117 (6,7%) van morir. No es van observar diferències estadísticament significatives entre els pacients que rebien o no rebien pentoxifil·lina en l'anàlisi multivariant, per a esdeveniments isquèmics (HR 0,91; IC 95% 0,64-1,29), sagnat major (HR 0,38; IC 95% 0,11-1,33) o mort (HR 1,32; IC 95% 0,90-1,94). Conclusions: Hi ha una gran variabilitat en la qualitat entre les guies i en llurs recomanacions sobre el tractament farmacològic dels pacients amb MAP. Una tercera part dels pacients amb MAP estan tractats amb un fàrmac de segona línia (pentoxifil·lina) segons les recomanacions de les guies, però el seu ús no s'ha associat a un augment de la morbi-mortalitat.
Resum: Clinical practice guidelines (CPGs) provide recommendations to assist health professionals and patients in the process of making decisions for specific clinical conditions to improve the quality of the patient care. Peripheral artery disease (PAD) is a predictor of cardiovascular morbidity and mortality. This thesis consists of two parts that have in common the pharmacological treatment of peripheral arterial disease (PAD). The aim of the first part is to review the quality of CPGs in pharmacologic management of PAD. A systematic review of CPGs for the pharmacologic treatment of peripheral artery disease was performed. CPGs published between 2003 and January 2015 in English, Spanish or French were retrieved using PubMed, Cochrane and TRIP databases, guideline developer organizations websites, and European and American scientific societies related to PAD websites. Three appraisers independently assessed the quality of CPGs using the Appraisal of Guidelines, REsearch and Evaluation II (AGREE II) instrument. A total of seven CPGs, published between 2006 and 2012, were included. Average AGREE II guidelines scores varied from 45% to 72%. The highest scored domains were "Clarity and presentation" and "Editorial independence" and the lowest scored domain was "Applicability". The ratings and recommendations used to assess the quality of evidence and the strength or degree of recommendations were very heterogeneous between the CPG. Also was the extent of the drug recommendations regarding vasoactive drugs. Cilostazol was the first-line drug recommended by most guidelines (71. 4%), naftidrofuryl as first-line treatment was only recommended by NICE guideline (28. 6%) and pentoxifylline when recommended, was a second line option (28. 6%). The second part of the thesis is an observational study that assesses morbidity and mortality of patients with PAD who receive treatment with pentoxifylline. Patients are included in a national multicentre registry of clinical data of stable outpatients with atherosclerotic disease, the FRENA Registry (Factores de Riesgo y Enfermadad Arterial), that began in 2003. In September 2015 there were 5. 204 patients included in the registry, of which 1. 732 (33. 2%) had PAD diagnosis and 554 (32%) received treatment with pentoxifylline; no patient received treatment with naftidrofuryl. After a median follow-up of 900 patients-year, 56 patients (3. 2%) developed myocardial infarction, 47 (2. 7%) ischemic stroke, 68 patients (3. 9%) underwent amputation of the limb, 19 (1. 1%) showed a major bleeding episode and 117 (6. 7%) died. No statistically significant differences were observed between patients receiving or not receiving pentoxifylline in multivariate analysis for subsequent ischemic events (HR 0. 91, 95% CI 0. 64-1. 29), major bleeding episode (HR 0. 38, 95% CI 0. 11-1. 33) or death (HR 1. 32, 95% CI 0. 90-1. 94). Conclusions: There is great variability in quality between the guidelines and their recommendations on the pharmacological treatment of patients with PAD. One third of patients with PAD are treated with a second-line drug (pentoxifylline) according to the recommendations of the guidelines, but its use was not associated with increased morbidity and mortality.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia, 2016
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Pràctica clínica ; Farmacologia ; Arteries coronàries ; Malalties ; Tractament ; Pentoxifilina ; Ús terapèutic
ISBN: 9788449058844

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/368567


11.1 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2016-10-03, darrera modificació el 2016-10-04



   Favorit i Compartir