Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/165293
Identificació de reaccions adverses greus a nous medicaments / Montserrat Bosch Ferrer; director: Joan-Ramon Laporte
Bosch Ferrer, Montserrat
Laporte, Joan-Ramon
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia

Publicació: [Barcelona] : Universitat Autònoma de Barcelona, 2016
Descripció: 1 recurs electrònic (164 p.)
Resum: Des dels anys seixanta, la farmacovigilància s'ha basat en la notificació de casos. Des dels vuitanta, els estudis observacionals han identificat nous efectes adversos de medicaments amb fort impacte de salut pública, i n'han quantificat el risc. Des dels 2000, els assaigs clínics i les metanàlisis també han contribuït de manera significativa al descobriment i avaluació del risc d'efectes indesitjats relativament freqüents. El Butlletí Groc s'ha fet ressò de les novetats esdevingudes durant 30 anys en l'estudi dels efectes adversos dels medicaments i el seu impacte sobre la salut pública, i pot ser un observatori del que s'ha descobert, ha preocupat i ha estat motiu de polèmiques. L'objectiu d'aquest treball és examinar l'evolució dels mètodes, els fàrmacs i les patologies de més interès en farmacovigilància a través dels articles publicats al Butlletí Groc en un període de 23 anys. Els articles publicats a Butlletí Groc entre 1988 i 2011 es van classificar en cinc categories i se'n van seleccionar els relatius a toxicitat, per analitzar els fàrmacs i els grups terapèutics implicats (segons l'ATC) i els efectes adversos (segons MedDRA). Les reaccions adverses implicades en els problemes de seguretat d'un fàrmac o grup de fàrmacs van ser classificades segons el mecanisme d'acció (A o B) i el mètode emprat per identificar-les. Dels medicaments retirats a Espanya de 1982 a 2013 per inseguretat, també es van avaluar els fàrmacs i les reaccions adverses implicades, així com el tipus de reacció, el mètode identificat i el temps de comercialització. De 244 articles publicats a Butlletí Groc en el període 1988-2011, 184 van tractar sobre inseguretat de medicaments. Dels 116 seleccionats, 132 feien referència a problemes de seguretat d'un fàrmac o grup de fàrmacs. Els principals grups de fàrmacs implicats van ser d'acció sobre el sistema nerviós, cardiovascular, AINE i altres sobre el sistema musculoesquelètic, fàrmacs actius sobre l'aparell digestiu i el metabolisme, i antiinfecciosos sistèmics. Les principals reaccions adverses van ser hepatobiliars, cardiovasculars, psiquiàtriques i neurològiques. La meitat de les reaccions adverses descrites van ser de tipus A, i l'altra meitat de tipus B, però les patologies han canviat amb el temps, de manera que ha augmentat l'interès pels efectes adversos de tipus A, a expenses dels de tipus B. Paral·lelament, han canviat els mètodes d'identificació i avaluació de la relació causal de la reacció adversa amb l'exposició al medicament, de manera que els estudis observacionals, assaigs clínics i metanàlisis han substituït en part les notificacions i les sèries de casos. La proporció de fàrmacs amb valor intrínsec nul o inacceptable s'ha reduït a partir dels anys noranta. L'anàlisi dels fàrmacs retirats a Espanya entre 1982 i 2013 revela que els principals grups terapèutics implicats van ser els actius sobre el sistema locomotor, nerviós, cardiovascular i digestiu. Els principals subgrups van ser AINE, fàrmacs per a l'obesitat, antidepressius i vasodilatadors. Durant els 30 anys d'observació, el temps transcorregut entre la comercialització i la retirada d'un fàrmac per motius d'inseguretat s'ha allargat, d'uns 8 anys entre 1982-99 al doble entre 2000-03. Les reaccions adverses més freqüents han estat hepàtiques, cardiovasculars i neuropsiquiàtriques. L'hepatotoxicitat ha estat la principal causa de retirades de medicaments durant tot el període d'estudi, però a partir del 2000 les reaccions cardiovasculars són les causes més freqüents. Els motius principals de preocupació han evolucionat des de les reaccions adverses rares i més greus de tipus B, a les de tipus A, de més incidència sobre la salut pública. Els mètodes emprats per decidir retirar un medicament també han evolucionat des de les sèries de casos els primer anys fins als estudis observacionals i les metanàlisis d'assaigs clínics, com a principals generadors de senyals i de quantificació de riscos.
Resum: In the 1960's, pharmacovigilance was mainly based on case reports. Since the 1980's, observational studies helped to identify new adverse drug reactions which have a big impact on public health, and they have also quantified their risk. Since 2000, clinical trials and meta-analysis have also contributed significantly to the discovery and evaluation of the risk of relatively frequent adverse effects. In the last 30 years, Butlletí Groc has reported on all the news regarding s adverse drug effects and their impact on public health, and through this magazine we can learn about the discoveries, concerns and controversies. The aim of this study is to examine the evolution of methods, drugs and diseases of interest in pharmacovigilance looking at articles published in Butlletí Groc over a period of 23 years. The articles published in Butlletí Groc from 1988 to 2011 were classified into five categories. Those related to toxicity were selected to analyze drugs and therapeutic groups involved (according to ATC) and adverse effects (according to MedDRA). Adverse reactions related to safety problems of a drug or group of drugs were classified according to the mechanism of action (type-A or type-B) and the method used to identify them. Of the drugs withdrawn from the market in Spain from 1982 to 2013 due to safety reasons, drugs and adverse reactions involved were also evaluated, as well as the type of reaction, the method identified, and time to market. Among 244 articles published in Butlletí Groc between 1988 and 2011, 184 dealt with drug toxicity. Of the 116 selected, 132 were concerned with safety problems of a drug or group of drugs. The main groups of drugs involved were those active on the nervous system, cardiovascular, NSAIDs and others active on the musculoskeletal system, active drugs on the digestive system and metabolism, and systemic anti-infectives. The main adverse reactions led to hepatobiliary, cardiovascular, psychiatric and neurological diseases. Half of the adverse reactions were described as type-A, and half type-B, but the diseases have changed over time, so there has been increasing interest in the effects of type-A, at the expense of type-B. Meanwhile, the methods of identification and assessment of adverse reaction causal relationship with exposure to the drug have changed, so that observational studies, clinical trials and meta-analysis have partly replaced reporting and case series. The proportion of drugs with no intrinsic value or described as unacceptable has fallen since the 1990's. The analysis of the drugs withdrawn in Spain from 1982 to 2013 reveals that the main therapeutic groups involved were those active on the musculoskeletal, nervous, cardiovascular, and digestive systems. The main subgroups were NSAIDs, drugs for obesity, anti-depressants, and vasodilators. During 30 years of observation, the time between the marketing and the withdrawal of a drug for safety reasons has lengthened rising, from 8 years between 1982 and 99 to double the length of time between 2000 and 2003. The most frequent adverse reactions were hepatic, cardiovascular, and neuropsychiatric. Hepatotoxicity has been the main cause of drug withdrawals during the whole study period, but since 2000 cardiovascular reactions are the most common causes. The main reasons for concern have evolved from being worried about rare and severe adverse reactions type-B to worries in type-A, which are more frequent and have more impact on public health. The methods used in deciding to withdraw a drug have also evolved since the case series in the early years to using observational studies and meta-analysis of clinical trials, which are mainly used to detect problems and quantify risks.
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Farmacologia, de Terapèutica i de Toxicologia, 2016
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Farmacovigilància ; Medicaments ; Efectes secundaris ; Butlletí farmacoterapèutic ; Farmacologia
ISBN: 9788449060809

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/369579


1.8 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2016-10-03, darrera modificació el 2016-10-04



   Favorit i Compartir