Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/165732
Postformula feeding strategies to reduce concentrate consumption and improve feed efficiency in bulls fed high-concentrate diets / by Marçal Verdú Piqué ; directed by Maria Devant Guillera
Verdú Piqué, Marçal
Devant Guille, Maria, dir.
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments
Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2015
Descripció: 1 recurs electrònic (XXIV, 193 p.) : gràf.
Resum: Als països mediterranis la majoria de bestiar d'engreix s'alimenta amb dietes riques en concentrat amb una ràtio de pinso i palla de 90:10, ambdós ad libitum, en menjadores separades. El cost del pinso (preu dels ingredients i el total de consum de pinso) representa el 70-80% dels costos de producció totals. El preu del pinso és variable any rere any. Així doncs, una reducció del consum total de concentrat, sense perdre creixement, podria millorar l'eficiència alimentària i conseqüentment la rendibilitat de l'explotació. La present tesi s'ha centrat en estratègies alimentàries que van més enllà de la fórmula nutricional per tal de reduir els costos de producció i millorar la rendibilitat independentment del preu del pinso. Per tant, les dues estratègies alimentàries postfórmula més apropiades per aplicar en el nostre (Catalunya) sistema intensiu d'engreix (vedells Frisons, dietes basades en blat de moro i granulat com a forma de presentació) van ser el disseny de menjadora de pinso i la forma física del pinso (qualitat del granulat). Un primer estudi avaluà l'efecte de dos dissenys de menjadora de pinso alternatius (una menjadora convencional amb menor capacitat de pinso i una menjadora uniboca amb proteccions laterals) sobre els paràmetres productius, la conducta animal i alimentària, el benestar i la salut ruminal. Ambdues menjadores foren bones estratègies per reduir el consum de pinso sense perjudicar el creixement, la salut ruminal i el benestar. Tanmateix, l'eficiència alimentària no millorà. A més, la conducta alimentària i la seva relació amb el disseny de menjadora, així com l'evolució amb el PV van ser analitzats en un segon estudi. Els animals alimentats amb menjadores col·lectives van exhibir un comportament més sincronitzat durant la fase de creixement (dels 130 als 320 kg PV) comparat amb els animals uniboca; mentre que aquests adoptaren una conducta més individualitzada durant la fase d'acabat (dels 320 als 440 kg PV) igual que els uniboca. El primer estudi va permetre detectar problemes d'adaptació a la menjadora uniboca, fet que originà un tercer estudi per avaluar l'efecte de l'estratègia d'adaptació (uniboca sense proteccions laterals durant els primers 4 d i una menjadora addicional amb menjar que gradualment es reduïa durant els primers 14 d) al disseny uniboca amb proteccions laterals sobre el creixement, la conducta alimentària i animal durant les primeres 6 setmanes després de l'arribada a l'engreix. L'estratègia d'adaptació a la menjadora uniboca va ser exitosa facilitant l'accés al menjar, fet que es va traduir en un increment del consum i del GMD durant la primera setmana i en un major PV al cap de 6 setmanes. Finalment, el quart estudi analitzà l'efecte de la forma de presentació del pinso sobre els paràmetres productius, la conducta alimentària, i la preferència en vedells en fase d'acabat; també s'estudià l'evolució de la qualitat del grànul des de granuladora fins a menjadora. Alimentar els animals amb grànuls de bona qualitat va tenir un impacte positiu en la rendibilitat de l'explotació degut a l'increment d'ingesta i creixement, i la reducció de malbaratament. Els animals mostraren preferència pels grànuls de bona qualitat. A més, va ser important preservar la qualitat del grànul (durabilitat i percentatge de fins) des de granuladora fins menjadora per observar millores en els rendiments productius. Concloent, totes les estratègies alimentàries postfórmula (disseny de menjadora, estratègia d'adaptació i forma de presentació del pinso) van tenir un lleu impacte sobre el creixement i la rendibilitat. Tanmateix, l'efecte additiu d'aquestes millores podria incrementar la competitivitat i disminuir la dependència als preus dels aliments en la producció intensiva d'engreix. També, aquesta tesi ha permès conscienciar a alguns productors en la implementació fàcil d'estratègies per reduir el consum de pinso.
Resum: In Mediterranean countries most of intensive beef cattle are fed high-concentrate diets with concentrate to straw ratio 90 to 10, both ad libitum in separate feeders. The concentrate cost (price of ingredients and total concentrate consumption) represents around 70-80% of total production costs. The price of the concentrate has become largely variable year-by-year. Thus, a reduction of total concentrate consumption, without losing performance, may lead to an improvement in feed efficiency and thereby in fattening profitability. This current thesis has focused on feeding strategies beyond the nutritional formula that could improve production costs and profitability in intensive beef production independently of concentrate price. Hence, two different postformula feeding strategies were chosen as the more appropriate approaches to be studied in our (Catalonia) intensive beef production (Holstein bulls, corn grain-based high-concentrate diets, concentrate ad libitum in self-feeders, and pellet as main physical feed presentation); the concentrate feeder design and physical form of concentrate (pellet quality). A first study was conducted to evaluate the effect of two alternative concentrate feeder designs (a conventional feeder with less concentrate capacity and single-space feeder with lateral protections) on performance, eating and animal behavior, welfare, ruminal health, and carcass quality. Both alternative feeder designs were good strategies to reduce total concentrate consumption without impairing performance, rumen health, and animal welfare. However, feed efficiency was not improved. Furthermore, eating and drinking patterns and its relationship with feeder design, and its evolution with BW were analyzed in a second study. Animals fed on collective feeders exhibited an eating behavior more synchronized during the growing phase (from 130 to 320 kg of BW) compared with single-space feeder animals, whereas they adopted a more individualized behavior during the finishing phase (from 320 to 440 kg of BW) like single-space feeder animals. Data from the first study suggested that animals fed single-space feeder with lateral barriers had adaptation problems. Then, a third study was designed to evaluated the effect of the adaptation strategy (single-space feeder without lateral protections for first 4 d and additional feeder where feed offer was gradually reduced for first 14 d) to single-space feeder design with lateral protections on performance, eating pattern, and animal behavior for first 6 wk upon arrival at fattening. The adaptation strategy to the single-space feeder was successful facilitating feed access; fact that was translated in an increase of concentrate intake and ADG during the first week after fattening arrival, and resulting in a greater BW 6 wk later. Lastly, the fourth study analyzed the effect of physical form of concentrate on performance, eating pattern, and feed preference in finishing bulls, together with studying the evolution of physical pellet quality from pellet mill to the feeder. Feeding animals with good quality pellets had a positive economic impact on fattening profitability due to improve performance (increased intake and growth, and reduced feed wastage). The feed preference study demonstrated that animals showed a strong preference for good pellet quality. In addition, it was important to preserve parameters of pellet quality (durability and percentage of fines) from pellet mill to feeder to expect the beneficial effect of pellet quality (with good quality) on performance. In conclusion, all postformula feeding strategies proposed (concentrate feeder design, adaptation strategy to concentrate feeder design, and physical form of concentrate) had a small impact on performance and economic profitability. However, the additive effects of small benefits of these different feeding approaches could contribute to a more competitive and less dependent of feed prices intensive beef production. Moreover, this thesis has also raised awareness to producers in management strategies that improve efficiency and profitability easy to implement.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Ciència Animal i dels Aliments, 2015
Nota: A la coberta: Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries
Drets: L'accés als continguts d'aquesta tesi queda condicionat a l'acceptació de les condicions d'ús establertes per la següent llicència Creative Commons Creative Commons
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis ; publishedVersion
Matèria: Vaques ; Alimentació ; Cries ; Nutrició ; Aliments ; Pinsos
ISBN: 9788449061646

Adreça alternativa: http://hdl.handle.net/10803/377478


2.1 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2016-10-17, darrera modificació el 2016-10-18



   Favorit i Compartir