| Resumen: |
L'objectiu d'aquesta contribució consisteix a abordar la qüestió de les limitacions que poden posar-se al sistema judicial de l'Egipte actual mitjançant la invocació de la norma moral. En la tradició occidental de la filosofia del dret, l'afirmació de la natura social i no metafísica de les normes va permetre de veure-les com a fets positius. Una afirmació d'aquest tipus, d'entrada, exigeix una primera distinció entre normes morals i normes jurídiques. Això pot considerar-se com un dels principis fonamentals sobre els quals s'ha construït el dret modern. John Austin, per exemple, veu el dret com a diferent d'altres ordres normatius perquè s'estableix a través d'un manament expressat per una autoritat legítima de facto amb el poder de sancionar. Una teoria d'aquest tipus mira de substituir l'àmbit de la transcendència per un principi de predictibilitat i reactivació normativa. Per això, Herbert Hart, la figura més rellevant d'allò que s'ha anomenat «positivisme tou» [soft positivism], afirma que no hi ha una raó necessària per considerar que les regles jurídiques reflecteixin o obeeixin determinats requeriments morals, fins i tot encara que hagués pogut ser el cas. 3 És la no existència de cap relació necessària entre el dret i la moral el que es posa en qüestió. D'altra banda, Ronald Dworkin ha criticat amb contundencia la concepció de Hart,4 que ignora que el dret és més que un mer sistema de regles, ja que combina regles i principis. Segons Dworkin, hi ha una sèrie de màximes generals i fonamentals del dret que, encara que no gaudeixin de l'estatus de regla, guien el jutge en la seva decisió. De tota manera, els principis no són unívocs, sinó que estan oberts a un procés d'interpretació que, en cada situació concreta, en valora tant el pes com la pertinència. |
visitante ::
identificación
trad.
