Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/171632
Una mirada al procés de definició de l’agenda educativa mundial 2030 : el moviment “Educació per tothom”
Fontdevila, Clara, autor (Globalisation, Education and Social Policies)

Edició: Primera edició
Publicació: Barcelona : Fundació Jaume Bofill, 2016
Descripció: 72 pàgines
Resum: El passat 2015, tant l’agenda Educació per Tothom (EPT) com els Objectius del Mil·lenni promoguts per les Nacions Unides arribaren a la seva data límit. Arran d’aquest final d’etapa, de de 2012 s’ha dut a terme un procés de revisió i actualització de l’agenda educativa global. Organitzacions internacionals, agències bilaterals i representants de la societat civil i el sector privat han participat en una sèrie de debats i consultes per establir les prioritats de l’anomenada agenda 2030. En contrast amb la dualitat d’agendes (EPT/ONU) que havia caracteritzat l’etapa anterior, el debat post-2015 ha donat lloc a la formulació d’un únic conjunt d’objectius, integrats en els nous Objectius pel Desenvolupament Sostenible aprovats per les Nacions Unides el setembre de 2015. La Declaració d’Incheon resultant del Fòrum Mundial per l’Educació del maig de 2015, juntament amb el Marc per l’Acció aprovat per la UNESCO el novembre del mateix any, impliquen així una forma d’harmonització o convergència entre el moviment Educació per Tothom i l’agenda global de les Nacions Unides. Un segon canvi significatiu respecte l’escenari anterior ha estat l’acord generalitzat sobre la necessitat d’anar més enllà de les qüestions que havien centrat l’agenda educativa global (accés, educació primària o la igualtat de gènere). Dimensions com l’equitat en sentit ampli, la qualitat o els mitjans d’implementació han adquirit un paper central en els diferents espais de discussió i deliberació, donant lloc a una nova agenda generalment jutjada d’ambiciosa i comprehensiva. Ara bé, més enllà del consens d’expandir el focus d’atenció, el debat s’ha caracteritzat per l’abundància i diversitat de propostes i aproximacions, que evidencien l’existència d’un camp subjecte a tensions i obert a agendes divergents. A raó d’aquesta multiplicitat de punts de vista, la forma final presa per l’agenda presenta un notable grau d’ambigüitat sobre certes qüestions, que converteixen en central l’exercici de selecció d’indicadors. També arran d’aquesta mateixa diversitat de propostes, la forma final de l’Agenda 2030 no ha estat exempta de crítiques. La relativa omissió de la qüestió del finançament, el rol atorgat al professorat o el nou cicle educatiu “de referència” són alguns dels temes que més controvèrsia han suscitat, juntament amb el mateix procés de convergència entre la via EPT i la via Nacions Unides. Aquest informe té com a objectiu repassar el procés de debat seguit fins al present, identificant tant els principals canals de discussió i negociació com els punts d’acord i desavinença que s’han posat de manifest. A través d’una revisió de les aportacions fetes per part de diferents agents, es procura sintetitzar l’estructura i cronologia del procés alhora que copsar les perspectives privilegiades en la forma final presa per l’Agenda 2030. I si bé encara és aviat per predir les implicacions que tindrà aquesta, aquest informe posa de manifest com aquest procés marca un clar canvi en els mecanismes i lògiques de decisió a nivell global, amb la formació de noves aliances i nous espais de debat. Així mateix, s’evidencien una sèrie de tensions – entre la voluntat de democratització i una capacitat d’intervenció molt desigualment distribuïda, entre l’ambició i el realisme, entre la necessitat de concreció i els avantatges d’una certa ambigüitat que permet acomodar punts de vista diferents. Es planteja així un nou escenari global complex que condicionarà la política educativa dels propers anys. Un replantejament d’aquesta envergadura, en definitiva, ofereix una oportunitat única pels agents educatius situats a tots els nivells. Tots aquells individus i organitzacions vinculats al món educatiu tenen doncs la possibilitat d’implicar-se, a través de l’acció global o local, en la redefinició del panorma educatiu del futur més immediat.
Nota: Bibliografia
Nota: Número d'acord de subvenció EC/H2020/691004
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials i que es distribueixin sota la mateixa llicència que regula l'obra original. Cal que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català
Col·lecció: Document de treball (Fundació Jaume Bofill)
Document: Llibres electrònics ; workingPaper
Matèria: Educació ; Dret a l'educació ; Cooperació internacional
ISBN: 9788494526442



72 p, 1.1 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències Socials i Jurídiques > Globalització, Educació i Polítiques Socials (GEPS)
Documents de recerca > Working papers

 Registre creat el 2017-04-06, darrera modificació el 2017-05-29



   Favorit i Compartir