| Abstract: |
En els darrers anys, l'ús dels fluids orals (FO) com a mostra diagnòstica en el control i monitoratge del Virus de la síndrome reproductiva i respiratòria porcina (PRRSV) s'ha estès en gran mesura per l'Amèrica del Nord i de manera més discreta per Europa. Tanmateix, no existeixen gaires estudis sobre els límits de detecció de la tècnica en el monitoratge de la malaltia en granges infectades amb el PRRSV1. Per aquesta raó l'objectiu de la present tesi va ser avaluar l'eficiència de l'ús dels fluids orals en el diagnòstic del PRRSV1, determinant els factors que influeixen en la seva eficàcia diagnòstica. L'objectiu del primer estudi va ser l'avaluació de l'excreció individual en FO del PRRSV1 al llarg del temps, en animals inoculats, infectats per contacte i infectats vacunats. Paral·lelament, es va valorar la sensibilitat en la detecció de l'excreció del virus en els FO per PCR quantitativa, prenent com a referència la virèmia. Els animals inoculats i infectats per contacte van mostrar un patró d'excreció en FO semblant, en canvi el patró dels animals vacunats va ser més inconstant. En els animals vacunats també es va produir una reducció significativa del període d'excreció (P 0. 68 en tots els casos. L'objectiu del segon estudi era identificar i valorar les pèrdues d'eficiència que es podrien donar durant el procés d'anàlisi de les mostres de FO per qRT-PCR: efecte de les diferents matrius per la recollida de les mostres, el temps i la temperatura fins a la seva anàlisi, les condicions de conservació, l'efecte de la centrifugació, de diferents mètodes d'extracció de l'RNA i dels reactius per la PCR. Es van utilitzar FO lliures de PRRSV infectats amb concentracions conegudes del virus. No es van trobar diferències entre les matrius de recol·lecció ni els mètodes de conservació dels FO. En canvi, es va observar una menor sensibilitat analítica (P 0. 05) en les mostres mantingudes durant 72h a 4ᵒC. En les dilucions límit, la centrifugació a 15. 000 g va produir un augment significatiu en la sensibilitat de les mostres (P 0. 05). Els mètodes d'extracció amb majors eficiències van ser el TRIzol®, el MagMAX™ i el NuceoSpin®. En dilucions de FO iguals, el kit de qRT-PCR LSI VetMAX® va donar menors Cts que l'AgPath™. En el tercer estudi, a partir de la bibliografia existent i les dades obtingudes en els experiments anteriors, es va elaborar un càlcul de probabilitats per determinar els límits de la detecció del PRRSV1 en FO quan s'usa en granges amb baixes prevalences. Es van comparar diversos tipus de granges d'acord amb l'estructura de les maternitats, de les transicions i la mida del mostreig. Segons els resultats obtinguts, els factors determinants de la detecció del PRRSV van ser la incidència dels esdeveniments verticals, el nombre de truges en producció, la mida dels corrals de transició, així com el nombre de corrals analitzats. La qRT-PCR va ser capaç de detectar el virus en els FO en la majoria d'escenaris possibles, fins i tot quan es tenia un sol animal infectat en corrals de 50 o menys animals. En la majoria de casos, incidències de parts amb animals virèmics inferiors al 5% en granges de 1. 000 o menys truges, feien que la presència d'animals infectats en els corrals de transició fos un fenomen rar, i la seva detecció depengués més del nombre de corrals mostrejats que de qualsevol altra circumstància. Com a conclusió, els resultats de la present tesi estableixen un protocol que maximitza la sensibilitat en la detecció del PRRSV1 en FO i en demostren la seva validesa en transicions amb baixes prevalences. |
guest ::
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sanitat i d'Anatomia Animals)
