| Data: |
1985 |
| Resum: |
Les fôrets endémiques de pins (Pinus Canariensis) et de lauriers (Laurus spp. ) on été l'objet d'une exploitation intensive dès les débuts de l'établissement des espagnols dans les îles occidentales des Canaries, les plus humides de l'Archipel. Les excès des bûcherons, des récolteurs de poix (pez) et des charbonniers (tout d'abord pour la production de sucre), les incendies, les incursions des paysans et de leurs troupeaux et le manque perpétuel de gardiens, tout cela a contribué à ce qu'il fut très tôt considéré comme un désastre écologique. Les conseils municipaux insulaires et, plus tard, des sociétés civiques comme les Sociedades Económicas ont essayé en vain d'enrayer ces ravages. Après quatre siècles de surexploitation ininterrompue les pinèdes on été en grande partie restaurées (avec un succès particulier à Ténérife) au moyen d'un vigoureux programme gouvernemental de repeuplement forestier, aujourd'hui sous la responsabilité d'ICONA (l'0ffice National des Fôrets Espagnol), plus de 25. 000 ha ayant été plantées dans les dernières années. Les buts principaux recherchés ont été l'obtention d'un maximum de précipitation horizontale (par dégouttement du brouillard) et la protection des lignes de partage des eaux, plutôt que la production de bois. Ces dernières années on a aussi accordé une importance croissante aux considérations d'ordre esthétique et a l'utilisation des fôrets pour les loisirs. Aujourd'hui les Canaries ont des pinèdes plus étendues et exubérantes que dans la période qui a suivi l'arrivée des Européens il y a cinq siècles, mais dans la plupart des contrées le "monte verde" n 'est guère plus qu'un souvenir et il est devenu depuis longtemps des terrains de culture ou une garrigue secondaire. |
| Resum: |
From the early Spanish establishment on the better-watered western Canary Islands the endemic pine (Pinus canariensis) and laurel (Laurus spp. ) forests were the object of intense exploitation. The excesses of the woodcutters, pitch (pez) collectors and charcoal makers (initially for sugar manufacturing), the destructive fires, the incursions of peasant cultivators and their livestock, and the perpetual shortage of reliable guards, all contributed to what was early seen as an ecological disaster in the making. Efforts to stem the devastation by the island councils and, later, by such civic groups as the Sociedades Económicas were to no avail. After four centuries of continued abuse the pinares have been largely reestablished, most successfully on Tenerife, through a vigorous government afforestation program, now under the charge of ICONA. More than 25. 000 ha have been planted. The maximizing of horizontal precipitation ("fog drip") and watershed protection, not the production of lumber, has been the guiding rationale. Recently esthetic and recreational values have been given comparable emphasis. The Canaries today support stands of pines of greater luxuriance and extent than have been known at any time since the arrival of Europeans five centuries ago. But the "monte verde", in most areas is little more than a memory, long since converted to cropland or secondary scrub. |
| Resum: |
Els boscos endèmics de pi (Pinus canariensis) i de llorer (Laurus spp. ) foren l'objecte d'una intensa explotació des dels inicis de l'establiment d'espanyols a les més humides illes occidentals de les Canàries. Els excessos dels llenyataires, dels recol·lectors de pega (pez) i dels carboners (primer per a la producció de sucre), els incendis destructors, les incursions dels pagesos i de llur bestiar i la perpètua escassesa de guardians de confianca, tot plegat va contribuir a allò que aviat fou considerat un desastre ecològic en marxa. Endebades s'esforcaren a aturar la devastació els ajuntaments insulars i, més tard, els grups cívics com les Sociedades Económicas. Després de quatre segles de sobreexplotació ininterrompuda, els pinares han estat en gran mesura restaurats, de la manera més reexida a Tenerife, mitjancant un vigorós programa governamental de repoblació forestal actualment a càrrec d'ICONA. S'han plantat més de 25. 000 ha. La directriu seguida ha estat la d'obtenir el màxim de precipitació horitzontal (degoteig de la boira) i la protecci6 de les divisòries d'aigües, més que no pas la producció de fusta. Darrerament hom ha donat una importància semblant a consideracions estètiques i recreatives. Avui les Canàries tenen pinedes més extenses i exuberants que les conegudes en cap altra època d'ençà de l'arribada dels europeus fa cinc segles. Però a la majoria d'àrees el "monte verde" no és gaire cosa més que un record, i ja fa molt temps que ha esdevingut terra de conreu o matoll secundari. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Castellà |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Boscos endèmics de pi ;
Boscos de llorer ;
Desastre ecològic ;
Pinares ;
Tenerife ;
ICONA ;
Monte Verde ;
Phoenix canariensis |
| Publicat a: |
Documents d'anàlisi geogràfica, N. 7 (1985) p. 149-173, ISSN 2014-4512 |
visitant ::
identificació
