| Data: |
2007 |
| Resum: |
L'estiu de 1999, quan es va estrenar el Hamlet de Lluís Homar al Teatre Grec de Barcelona, bastants espectadors sortien del teatre comentant, no sense una certa sorpresa, que tenien l'agradable sensació d'haver entès l'obra. No cal dir que aquest comentari resultava especialment afalagador i estimulant, tant per a mi mateix, que havia traduït el text, com per a tota la companyia, perquè l'objectiu de fer un Hamlet entenedor era una de les prioritats que havien presidit aquell projecte teatral des de bon principi. Però, a banda de la satisfacció de comprovar que un dels objectius principals s'havia complert, aquest fet també és interessant pel seu potencial com a matèria de reflexió i per plantejar-se uns quants interrogants: Què significa realment entendre Shakespeare? Fins a quin punt es pot entendre? Quins riscos i quins preus pot comportar fer un Shakespeare entenedor? És condició necessària i suficient, que una obra de Shakespeare s'entengui? I és a l'entorn de les reflexions que aquests interrogants susciten que situaré el gruix d'aquest article. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Traducció ;
Textos dramàtics ;
Hamlet ;
Soliloqui |
| Publicat a: |
Quaderns : revista de traducció, N. 14 (2007) p. 171-182, ISSN 2014-9735 |
visitant ::
identificació
