Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/18594
La revolució litogràfica. De l’home gravador a l’home gràfic
Vélez, Pilar

Títol variant: The lithographic revolution. From the engraving man to
Títol variant: the graphic man
Data: 2006
Resum: Aquestes ratlles són producte d’una reflexió sobre el valor de la litografia, procediment de reproducció gràfica la invenció del qual, a finals del segle XVIII, havia de capgirar el món de la comunicació impresa. Fins aleshores, la difusió de la imatge havia estat possible mitjançant diverses tècniques de gravat, un treball mecànic propi de la mà de l’ésser humà des dels seus orígens socioculturals. A partir de llavors, gràcies en part a l’atzar, i en part a l’observació i l’anàlisi d’Aloys Senefelder, el gravat fou superat per la química. El dibuixant litògraf podia fer la seva obra sobre la pedra sense necessitat de ser traduït per un gravador. Per primera vegada, s’havia superat l’esclavatge de la traducció gràfica en el camp de la reproducció. El món de la imatge —i en una bona part el llibre il•lustrat— en fou el més beneficiat. La comunicació visual des d’aleshores experimentà una veritable revolució: imatges de primera mà podien ser reproduïdes en un nombre ben elevat. La imatge es popularitzà. Tanmateix, la revolució litogràfica fou una revolució de transició, a mig camí entre l’art i la indústria, que restà superada per la revolució fotomecànica.
Resum: These lines are the product of a reflection on the value of lithography, a graphic reproduction procedure whose invention in the late 18th century would revolutionise the world of printed communications. Until then, the dissemination of images had been possible via a variety of techniques involving engraving, a mechanical process performed by the human hand since its socio-cultural origins. From then on, thanks in part to chance and in part to the observations and analyses of Aloys Senefelder, engraving was superseded by chemistry. The lithographic draughtsman could render his work on stone without the need to have it translated by an engraver. For the first time, the slavery of graphic translation in the realm of reproduction had been overcome. The world of images – and to a large extent of illustrated books – was what benefited the most. Visual communication would henceforth undergo a veritable revolution: firsthand images could be produced in large numbers. Images became widespread. However, the lithographic revolution was a revolution of transition, halfway between art and industry, which would later be superseded by the photomechanical revolution.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Català.
Document: Article ; recerca ; article ; publishedVersion
Matèria: Arts gràfiques ; Comunicació visual ; Il•lustració de llibres ; Graphic arts ; Visual communication ; Book illustration
Publicat a: Locus amoenus, N. 8 (2005-2006) p. 265-278, ISSN 1135-9722

Adreça alternativa: http://www.raco.cat/index.php/Locus/article/view/70743


14 p, 1.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Locus amoenus
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2007-06-22, darrera modificació el 2016-11-23



   Favorit i Compartir