| Resumen: |
En aquest article dono una explicació del fet que en les llengües ibèriques els pronoms lligats són gramaticals en contextos oblics i agramaticals en posicions de Cas estructural. En intentar explicar aquest fenomen en relació amb la teoria del Cas, descobrim que el caràcter d'assignador de Cas dummy de la preposició a hi té un paper important. Una anàlisi dels contextos on trobem aquesta preposició ens fa entendre l'estructura dels SN específics i noespecífics en aquestes llengües i ens porta a la conclusió que hi ha dos tipus de Cas estructural d'objecte (tal com ha estat proposat per al finès a Belletti (1988), per al turc a Enç (1991) i De Hoop (1992), per a l'innuit a Bittner (1988) i Bok-Bennema (1991)). A més, demostro que els pronoms lligats en snake sentences i en dominis més grans en anglès també es poden explicar en termes de la teoria del Cas. El caràcter d'assignador de Cas dummy de les preposicions of i by i l'assumpció de la categoria Num com a assignador de Cas genitiu hi té un paper important. El marc teòric en què aquest article ha estat escrit és el de la Teoria de la Recció i el Lligam desenvolupada per Chomsky (1981) i obres posteriors. |
visitante ::
identificación
