| Resum: |
Partint de les anàlisis temporals desenvolupades, entre d'altres, per Partee (1973) i Enç (1987), adoptem la hipòtesi que, en les llengües naturals, les categories temporals tenen un caràcter referencial -denoten intervals temporals- i presenten un comportament sintàctic semblant al de les categories nominals. Des d'aquesta perspectiva, després d'apuntar la idea que el passat simple de verbs estatius en anglks (i l'imperfet romànic) es comporta com els pronominals i que el passat simple de verbs no estatius en anglès (i el pretèrit romànic) es comporta com les expressions-R, ens centrem en la hipòtesi que les oracions no finites contenen una categoria aspectual dotada de trets i de contingut fònic i una categoria temporal mancada de trets i de contingut fònic equivalent a l'anàfora pronominal PRO. Per a explicitar aquestes propostes adoptem una caracterització temporal que parteix de les idees formulades per Reichenbach (1947) i una anàlisi sintàctica basada en la hipòtesi que les categories funcionals del temps i de l'aspecte són nuclis de projeccions màximes. |
visitant ::
identificació
