Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/23698
Lògiques i espais projectuals d'una metròpoli, Barcelona 1976-1992
Llop, Carles

Data: 1997
Resum: Entre 1976 i 1992 l’organització metropolitana ha produït un seguit de canvis estructurals que han transformat la relació entre les àrees centrals i els entorns metropolitans. El canvi de contingut dels «territoris geogràfics i morfològics», de les «peces estructurants» i «elements arterials» i dels «espais incerts», ha articulat un sistema territorial obert on s’ha produït tant l’ocupació dels buits intermunicipals com el creixement difós en el territori. Aquesta situació imposa reorientacions pel que fa a les lògiques projectuals. D’una banda, posant més l’èmfasi sobre els procediments metodològics que sobre les solucions tancades. Són les lògiques d’ordre projectual, discursives i processuals. D’una altra, contemplant nous aparells conceptuals i nous recursos de projecte per explorar una forma que ja no és urbana però que tampoc no és rural. Apareixen així espais projectuals a escala metropolitana: els «espais il·locals», temes sense materialització física clara que s’han d’entendre com a espais de projecte; els «espais identificats», geogràfics, morfològics i peces estructurants del territori; els «espais expectants o latents», escenaris de la nova arquitectura metropolitana.
Resum: Entre 1976 y 1992 la organización metropolitana ha producido una serie de cambios estructurales que han transformado la relación entre las áreas centrales y los entornos metropolitanos. El cambio de contenido de los «territorios geográficos y morfológicos», de las «piezas estructurantes» y «elementos arteriales» y de los «espacios inciertos» ha articulado un sistema territorial abierto donde se ha producido tanto la ocupación de los intersticios municipales como el crecimiento difuso en el territorio. Esta situación impone reorientaciones en cuanto a las lógicas proyectuales. En primer lugar, poniendo el énfasis en los procedimientos metodológicos más que sobre las soluciones cerradas. Son las lógicas de orden proyectual, discursivas y procesuales. En segundo lugar, contemplando nuevos aparatos conceptuales y nuevos recursos de proyecto para explorar una forma que ya no es urbana, pero que tampoco es rural. Aparecen así espacios proyectuales a escala metropolitana: los «espacios ilocales», temas sin materialización física clara que se han de entender como espacios de proyecto; los «espacios identificados», geográficos, morfológicos y piezas estructurantes del territorio; los «espacios expectantes o latentes», escenarios de la nueva arquitectura metropolitana.
Resum: Entre 1976 et 1992 l’organisation métropolitaine a produit une série de changements structurels qui ont transformé la relation entre les aires centrales et la banlieu. Le changement de contenu des «territoires géographiques et morphologiques», des «pièces structurantes» et des «éléments artériels» et des «espaces incertains» a articulé un système territorial ouvert où s’est développé tant l’occupation des interstices municipaux comme l’accroissement diffus sur le territoire. Cette situation impose de nouvelles orientations quant aux logiques projectuelles. D’une part, en posant plus d’emphase sur les processus méthodologiques que sur les solutions fermées. Ce sont les logiques d’ordre projectuel, discursives et de processus. D’autre part, en tenant compte des nouveaux appareils conceptuels et des nouvelles ressources de projet pour explorer une forme qui n’est ni urbaine ni rurale. C’est ainsi qu’apparaissent des espaces projectuels à échelle métropolitaine: les «espaces illocaux», thèmes sans matérialisation physique claire qui doivent se comprendre comme des espaces de projet; les «espaces identifiés», géographiques, morphologiques et pièces structurantes du territoire; les «espaces expectants ou latents», scénario de la nouvelle architecture métropolitaine.
Resum: Between 1976 and 1992 the organisation of the metropolis has been affected by a series of structural changes that have transformed the relationship between the central city and the metropolitan rings. The change in content of the «geographical and morphological territories», of the «structuring elements» and the «arterial elements» as well as of the «undefined spaces» has given rise to an open regional system in which both settlement of the areas between municipal centres and diffuse growth within the region have occurred. This new situation has made necessary a reorientation of the logics of the projects undertaken. Firstly, less emphasis must be laid on closed solutions and more on methodological procedures, such as the logics of the project, the discourse and the process. Secondly, new conceptual apparatus and new planning resources are required to explore a form that is neither urban nor rural. New spaces will emerge on a metropolitan scale: the «non-local spaces», which lack clear physical materialisation and should be conceived of as an arena for new projects; the «identified spaces» –the geographical, morphological and structural elements of the region–; the.
Resum: «expectant or latent spaces», which constitute the setting for the new metropolitan architecture.
Drets: Tots els drets reservats
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Espais il·locals de la metròpoli ; Model tradicional metropolità ; Ciutat difusa ; Distribució territorial ; Territoris reals ; Territoris virtuals ; Territoris invariants ; Territoris primaris ; Territoris derivats ; Territoris identificables ; Territoris amorfs ; Territoris geogràfics ; Territoris morfològics ; Espais incerts ; Rondes, nodes ; Xarxes ferroviàries ; Paisatge urbanístic ; Singularitats
Publicat a: Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 26 (1997) p. 37-52, ISSN 1888-3621



16 p, 105.1 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Papers : Regió Metropolitana de Barcelona
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2008-02-08, darrera modificació el 2016-06-12



   Favorit i Compartir