Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/23700
Trames urbanes i polígons d'habitatges en el creixement metropolità de Barcelona
Ferrer, Amador

Data: 1997
Resum: La colmatació de les trames urbanes residencials durant el segle XX a Barcelona i l’àrea metropolitana es relaciona amb l’escassa presència de models urbans alternatius com la ciutat jardí o els polígons d’habitatge públic. Aquests últims no es desenvolupen fins a la dècada dels seixanta i, fins al 1970, només absorbeixen el 30% dels habitatges construïts a l’àrea metropolitana. Paral·lelament, les trames urbanes residencials, que fins al 1950 creixien per ocupació de nou sòl, experimentaran un procés de densificació que ha portat, en molts casos, a la degradació de la trama i a l’aparició de conflictes tant formals com funcionals, que són conseqüència de les característiques d’un parcel·lari i d’una xarxa de carrers corresponents a un model d’urbanització anterior, ben diferent als moderns creixements d’habitatge. Aquesta és la situació precedent al procés general de reconversió residencial a escala metropolitana, actualment en curs. La dispersió dels sòls urbans i les fortes ocupacions de sòl de les extensions residencials unifamiliars caracteritzen aquell nou model residencial que s’està configurant a la regió metropolitana de Barcelona.
Resum: La colmatación de las tramas urbanas residenciales durante el siglo XX en Barcelona y el área metropolitana se relaciona con la escasa presencia de modelos urbanos alternativos como la ciudad jardín o los polígonos de vivienda pública. Estos últimos no se desarrollan hasta la década de los sesenta y, hasta 1970, sólo absorben el 30% de las viviendas construidas en el área metropolitana. Paralelamente, las tramas urbanas residenciales, que hasta 1950 crecían por ocupación de nuevo suelo, experimentarán un proceso de densificación que ha llevado, en muchos casos, a la degradación de la trama y a la aparición de conflictos, tanto formales como funcionales, que son consecuencia de las características de un parcelario y una red viaria correspondientes a un modelo de urbanización anterior, muy diferente de los modernos crecimientos de vivienda. Esta es la situación precedente al proceso general de reconversión residencial a escala metropolitana, actualmente en curso. La dispersión de los suelos urbanos y las fuertes ocupaciones de suelo de las extensiones residenciales unifamiliares caracterizan este nuevo modelo residencial que se está configurando en la región metropolitana de Barcelona.
Resum: Le comblement des trames urbaines résidentielles durant le XXè siècle à Barcelona et l’aire métropolitaine est en relation avec la chiche présence de modèles urbains alternatifs comme la ville-jardin ou les polygones de logements publics. Ceuxci ne se développent qu’à partir de la décennie 1960 et, jusqu’en 1970 ne représentent que 30 % des logements construits dans l’aire métropolitaine. Parallèlement, les trames urbaines résidentielles, qui jusqu’à 1950 se développaient à travers de l’occupacion de nouveau sol, connaîtront un procès de densification qui a conduit, bien souvent, à la dégradation de la trame et à l’apparition de conflits, tant formels comme fonctionnels, conséquence des caractéristiques d’un parcellaire et d’un réseau de voirie qui s’ajustent à un modèle d’urbanisation antérieur, très différent des développements modernes du logement. C’est la situation qui précède au procès général de reconversion résidentielle à échelle métropolitaine, actuellement en cours. La dispersion des sols urbains et la forte occupation du sol des extensions résidentielles unifamiliales, caractérisent ce nouveau modèle résidentiel qui se configure dans la région métropolitaine de Barcelona.
Resum: The development of the residential urban areas in Barcelona and its metropolitan area during the twentieth century was characterised by the scant presence of alternative urban models, such as the garden city or public housing estates. The latter were not developed until the sixties, and until 1970 they only accounted for 30% of the new housing constructed in the metropolitan area. During the same period, the residential urban areas, whose growth until 1950 was by way of the occupation of newly developed land, underwent a process of densification that has led, in many cases, to the deterioration of the urban fabric, and the emergence of conflicts, both formal and functional, owing to the characteristics of a plot division and road network corresponding to an earlier developmental model, very different from that of modern housing growth. This is the situation that preceded the generalized process of residential reconversion currently under way on a metropolitan scale. The dispersion of developed land, and the high consumption of land by housing estates composed of single-family dwellings are the characteristics of the new residential model that is emerging in the Barcelona metropolitan region.
Drets: Tots els drets reservats
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Trames urbanes residencials ; Ciutat-jardí ; Polítiques urbanístiques ; Política d'habitatge ; Ocupació del sòl ; Dispersió residencial
Publicat a: Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 26 (1997) p. 71-78, ISSN 1888-3621



8 p, 145.6 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Papers : Regió Metropolitana de Barcelona
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2008-02-08, darrera modificació el 2016-06-12



   Favorit i Compartir