| Fecha: |
1997 |
| Resumen: |
Cal situar l'aparició del Pla General Metropolità de Barcelona en un moment de crisi dels marcs normatius que ja venia caracteritzant l'evolució del planejament a les dècades anteriors. La visió idealista i el voluntarisme ingenu, amb pretensions de control sobre el procés de creixement urbà, que havia definit el planejament fins a la primera Llei del Sòl del 1956 es posarà en qüestió a partir de la segona meitat dels setanta. És llavors quan es manifesta clarament que el trànsit del model econòmic autàrquic al model «desenvolupista», recolzat sobre l'expansió de les activitats industrials i turístiques, ha produït un creixement urbà que ha superat els límits imposats per la legislació urbanística. El Pla General Metropolità, d'una banda, i la Llei del Sòl del 1975, d'una altra, són dues respostes a aquesta situació de crisi dels marcs normatius i de planejament. El Pla General Metropolità introdueix una sèrie d'innovacions, sobretot de caire metodològic, que són ressenyades, a l'igual que les discrepàncies i punts en comú amb la llavors nova llei del sòl. |
| Resumen: |
La aparición del Plan General Metropolitano de Barcelona debe situarse en un momento de crisis de los marcos normativos que ya venía caracterizando la evolución del planeamiento desde las décadas anteriores. La visión idealista y el voluntarismo ingenuo, con pretensiones de control sobre el proceso de crecimiento urbano, que había definido el planeamiento hasta la primera Ley del Suelo del 1956 serán puestos en cuestión a partir de la segunda mitad de los setenta. Es entonces cuando se manifiesta claramente que el tránsito del modelo económico autárquico al modelo «desarrollista», apoyado en la expansión de las actividades industriales y turísticas, ha producido un crecimiento urbano que ha superado los límites impuestos por la legislación urbanística. El Plan General Metropolitano, por una parte, y la Ley del Suelo del 1975, por otra, son dos respuestas a esta situación de crisis de los marcos normativos y de planeamiento. El Plan General Metropolitano introduce asimismo una serie de innovaciones, sobre todo de tipo metodológico, que son señaladas, al igual que las discrepancias y puntos en común con la entonces nueva ley del suelo. |
| Resumen: |
L'apparition du Pla General Metropolità de Barcelona doit se situer durant un moment de crise des normatives qui, déjà, commençait à caractériser l'évolution de l'aménagement depuis les décades antérieures. La vision idéaliste et le volontarisme ingénu, avec des prétentions de control sur le procés de développement urbain qui avait défini l'aménagement jusqu'à la première Loi du Sol de 1956, seront mis en question à partir de la deuxième moitié de la décade de 1970. C'est à ce moment là que se manifeste clairement que le passage du modèle autarcique au modèle «développiste», renforcé par l'expansion des activités industrielles et touristiques, a produit un dévelopement urbain qui a surpassé les limites imposées par la législation urbanistique. Le Pla General Metropolità, d'une part, et la Loi du Sol de 1975, d'autre part, sont deux réponses a cette situaction de crise des normatives et de l'aménagement. Le Pla General Metropolità introduit aussi une série d'innovations, surtout d'ordre méthodologique qui sont indiquées, tout comme les diffèrences et les points communs, dans la nouvelle Loi du Sol d'alors. |
| Resumen: |
The advent of the Pla General Metropolità de Barcelona occurred at a time when the legal and regulatory framework was undergoing a crisis that had been affecting the evolution of planning for some decades. The idealist vision and ingenuous voluntarism -with pretensions to exercising control over the urban growth process- that had defined planning before the first Land Act was passed in 1956, were called into question after the second half of the seventies. This is when it became clear that the transition from an autarchic economic model to a «developmental» model based on the expansion of industrial activities and tourism had produced urban growth that went beyond the limits imposed by existing town planning legislation. The Pla General Metropolità and the 1975 Land Act were both responses to this situation of crisis in the legal and regulatory framework. The PGM introduced a series of innovations, in particular in the realm of methodology, which are outlined. The paper also discusses the points in common and discrepancies between the plan and the, at that time, new Land Act. |
| Derechos: |
Tots els drets reservats.  |
| Lengua: |
Castellà |
| Documento: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Materia: |
Legislació urbanística ;
Llei del sòl (1956) ;
Nova llei del Sòl (1975) ;
Creixement urbà ;
Pla General Metropolità de Barcelona ;
Zonificació natural ;
Política urbanística ;
Urbanització postindustrial |
| Publicado en: |
Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 28 (1997) p. 55-61, ISSN 2013-7958 |
visitante ::
identificación
