| Data: |
1997 |
| Resum: |
El procés de revisió del Pla Comarcal i la redacció del Pla General Metropolità es va caracteritzar per la malfiança de l'opinió pública general, tant per part dels agents econòmics i immobiliaris, com per part de les associacions de veïns. Pel que fa als primers, la suspensió de les llicències d'edificació al llarg dels dos anys de redacció del Pla va ser viscuda amb especial virulència per l'aturada de les expectatives de creixement. Des de les entitats cíviques, el Pla s'entenia com un nou pas en el procés de degradació del planejament, induït per l'especulació, que havia resultat en la destrucció de l'hàbitat als barris. Diferents temes van concentrar així les al·legacions al Pla, com la insuficiència de les zones verdes i els equipaments projectats, la prioritat donada al transport privat sobre el públic o les vies de circulació que travessaven teixits antics consolidats, cas de la via O al barri de Gràcia. La modificació de moltes propostes del Pla impugnades, com la qualificació dels terrenys de l'antiga fàbrica «L'Espanya Industrial», considerats com a edificables inicialment, va fer que les associacions de veïns passessin paulatinament a defensar el Pla. |
| Resum: |
El proceso de revisión del Plan Comarcal y la redacción del Plan General Metropolitano se caracterizó por la desconfianza de la opinión pública general, tanto por parte de los agentes económicos e inmobiliarios como por parte de las asociaciones de vecinos. Respecto a los primeros, la suspensión de las licencias de edificación durante los dos años de redacción del Plan fue vivida con especial virulencia por el freno de las expectativas de crecimiento. Desde las entidades cívicas, el Plan se entendía como un nuevo paso en el proceso de degradación del planeamiento, inducido por la especulación, que había resultado en la destrucción del hàbitat en los barrios. Diferentes temas concentraron así las alegaciones al Plan, como la insuficiencia de las zonas verdes y los equipamientos proyectados, la prioridad concedida al transporte privado sobre el público o las vías de circulación que atravesaban tejidos antiguos consolidados, caso de la vía O en el barrio de Gràcia. La modificación de muchas propuestas del Plan impugnadas, como la calificación de los terrenos de la antigua fábrica «La España Industrial», considerados como edificables inicialmente, hizo que las asociaciones de vecinos pasaran paulatinamente a defender el Plan. |
| Resum: |
Le procés de révision du Pla Comarcal et la rédaction du Pla General Metropolità se sont caractérisés par la méfiance de l'opinion publique générale, tant en ce qui concerne les agents économiques et immobiliers comme en ce qui concerne les mouvements du quartier. En ce qui concerne les premiers, la suspension des permis de construire durant les deux ans de rédaction du Plan fut vécue avec une spéciale virulence dûe au ralentissement des expectatives d'accroissement. Depuis les entités civiques, le Plan fut conçu davantage comme une nouvelle phase de dégradation des régulations urbanistiques qui eut comme résultat la destruction de l'habitat des quartiers. Différents thèmes ont ainsi concentré les allégations au Plan, tel que le manque de zones vertes et les équipements projetés, la priorité attribué au transport privé par rapport au transport public ou les voies de circulation qui traversent les anciens tissus consolidés, voire la voie O dans le quartier de Gràcia. La modification de nombreuses propositions du Plan refutées telle que la qualification des terrains de l'ancienne usine «España Industrial», considérés initialement comme édificable a fait que les mouvements de quartier commencèrent petit à petit à défendre le Plan. |
| Resum: |
The process of revising the Pla Comarcal and drafting the Pla General Metropolità was characterised by distrust on the part of the public in general, including business interests and real estate companies as well as the neighbourhood associations. The suspension of building permits during the two year period when the plan was being drawn up was particularly objectionable to business and property interests since it put a brake on expected growth. The civic organisations saw the PGM as yet another step in the process of the deterioration of planning brought about by speculation, which had already led to the destruction of the habitat in the city districts. issues, such as the inadequacy of the projected green spaces and public amenities, the priority granted to private transport over mass transit, and the new arterials which would cut through old, established urban areas, such as the Via O in the Gracia district. The modification of many of the proposals that gave rise to this opposition, such as the reclassification of the site formerly occupied by the «La España Industrial» factory (which had originally been zoned as land available for development), meant that the neighbourhood associations gradually came to defend the PGM. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Anglès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Enric Masó ;
Josep Maria de Porcioles ;
Albert Serratosa (enginyer) ;
Joan Antoni Solans (arquitecte) ;
Miquel Roca Junyent (advocat) ;
Federació d'Associacions de Veïns (FAVB) ;
Vies de circulació ;
Expropiacions ;
Zones verdes ;
Veïns de Sants ;
L'Espanya Industrial ;
Especulació urbanística |
| Publicat a: |
Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 28 (1997) p. 63-68, ISSN 2013-7958 |
visitant ::
identificació
