Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/23717
Els canvis que el Pla General Metropolità va introduir a la pràctica urbanística. Un balanç
Solans, Joan Antoni

Data: 1997
Resum: El Pla General Metropolità suposà una renovació de la pràctica administrativa de l’urbanisme i repercutí directament en l’organització del planejament en ser incorporades moltes de les seves innovacions tècniques a la nova Llei del Sòl del 1975. El Pla articula un seguit de línies d’actuació per aconseguir un control sobre el règim jurídic del sòl. Es plantegen així qualificacions urbanístiques i zonificacions no en funció dels usos ni de les activitats, sinó d’elements com la forma de la ciutat assolida als diferents teixits. S’hi identifiquen àrees de conservació de l’estructura urbana i l’edificació, de desdensificació, de renovació o de millora. La definició d’estàndards urbanístics mínims a les zones i sectors en funció de les densitats i les intensitats d’edificació és igualment una altra aportació en aquest sentit. El Pla prioritza també els aspectes vinculats a la gestió pública com una manera d’equilibrar el territori traslladant l’activitat a noves peces estructurants, definides com a centres direccionals. La seva gran influència sobre la cultura i l’evolució urbanística ha estat resultat de la intenció reguladora de les escletxes interpretatives, les ambigüitats i contradiccions de la pràctica urbanística anterior.
Resum: El Plan General Metropolitano supuso una renovación de la práctica administrativa del urbanismo y repercutió directamente en la organización del planeamiento al ser incorporadas muchas de sus innovaciones técnicas a la nueva Ley del Suelo del 1975. El Plan articula una serie de líneas de actuación para conseguir un control sobre el régimen jurídico del suelo. Se plantean así calificaciones urbanísticas y zonificaciones no en función de los usos ni de las actividades, sino de elementos como la forma de la ciudad en los diferentes tejidos. Se identifican áreas de conservación de la estructura urbana y la edificación, de desdensificación, de renovación o de mejora. La definición de estándares urbanísticos mínimos en las zonas y sectores en función de las densidades y las intensidades de edificación es, igualmente, otra aportación en este sentido. El Plan da prioridad también a los aspectos vinculados a la gestión pública como una manera de equilibrar el territorio trasladando la actividad a nuevas piezas estructurantes, definidas como centros direccionales. Su gran influencia sobre la cultura y la evolución urbanística ha sido resultado de la intención reguladora de las indefiniciones interpretativas, ambigüedades y contradicciones de la práctica urbanística anterior.
Resum: Le Pla General Metropolità suppose une rénovation de la pratique administrative de l’urbanisme et répercute directement sur l’organisation de l’aménagement tout en incorporant de nombreuses innovations techniques à la nouvelle Loi du Sol de 1975. Le Plan articule une série de lignes d’intervention pour obtenir un contrôle sur le régime juridique du sol. On pose ainsi en question les qualifications urbanistiques et les zonifications non pas en fonction des usages ni des activités mais en fonction des éléments comme la forme de la ville dans les différents tissus. On identifie les aires de conservation de la structure urbaine et de la construction, de la dédensification, de la rénovation ou de l’amélioration. La définition d’un minimum de standards urbanistiques dans les zones et les secteurs en raison des densités, des intensités de construction est, égalment, une autre apportation dans ce sens. Le Plan priorise aussi les aspects attachés à la gestion publique ainsi qu’une manière d’équilibrer le territoire transportant l’activité à de nouvelles pièces structurantes, définies comme centres directionnels. Sa grande influence sur la culture et l’évolution urbanistique a été le résultat de l’intention régulatrice des indéfinitions interprétatives, ambigüités et contradictions de la pratique urbanistique antérieure.
Resum: The Pla General Metropolità represented a renovation of the administrative practice of town planning and had direct repercussions on the organisation of planning because many of its technical innovations were incorporated into the Land Act passed in 1975. The PGM set forth a series of lines of action directed at gaining control over the legal system governing land. Thus, the PGM defined planning classifications and zoning categories according to criteria such as the urban structure of the different types of district rather than according to uses or activities. It identifies areas where the urban structure and buildings are to be conserved, areas requiring decongestion, and districts in need of renovation or improvement. In the same context, the definition of minimum planning standards in the zones and sectors according to the density and intensity of construction is a further contribution. The PGM also uses facilities under public management as a way of achieving balance within the region by transferring activity to new structuring axes called centres direccionals. Its great influence on the culture and evolution of town planning was a result of the intention of the plan’s authors to regulate the lack of interpretative definition, ambiguity and contradictions that characterised earlier planning practice.
Drets: Tots els drets reservats
Llengua: Català.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Pla General Metropolità ; Política de sòl ; Estàndards urbanístics ; Necessitats infraestructurals de la ciutat ; Zones verdes ; Ordenances d’edificació ; Promoció immobiliària
Publicat a: Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 28 (1997) p. 85-105, ISSN 1888-3621



21 p, 257.6 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Papers : Regió Metropolitana de Barcelona
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2008-02-11, darrera modificació el 2016-06-12



   Favorit i Compartir