| Data: |
1998 |
| Resum: |
La problemàtica configurada a partir del procés de pèrdua de població jove a la ciutat de Barcelona i l'acceleració de l'envelliment de l'estructura per edats planteja la necessitat d'instruments d'anàlisi capaços de determinar la natura de la relació entre dinàmica demogràfica i polítiques d'habitatge. L'article presenta els resultats d'un estudi realitzat en el marc del Pla Estratègic de l'Habitatge de la Ciutat de Barcelona i planteja diferents escenaris de futur. Les dades de partida s'estructuren en diversos apartats. En primer lloc, la informació sobre el moviment natural (neixements i mortalitat per grups d'edat). A continuació, sobre els canvis de residència (mobilitat de la població, variació de les llars i comportament emancipador). Finalment, sobre el parc d'habitatges (producció de noves unitats, pèrdua per reciclatge de les existents, disponibilitat màxima de sòl per a nova edificació). A partir de les dades, es defineix un seguit d'hipòtesis sobre el comportament tant dels volums de població com del parc d'habitatges. Les hipòtesis estableixen els marcs de projecció quinquennal de les dades, dels quals resulten tres escenaris o exemples d'aplicació del model que són comparats en funció de les pèrdues de població i les dinàmiques de mobilitat que plantejen. |
| Resum: |
La problemática configurada a partir del proceso de pérdida de población joven en la ciudad de Barcelona y la aceleración del envejecimiento de la estructura por edades plantea la necesidad de instrumentos de análisis capaces de determinar la naturaleza de la relación entre dinámica demográfica y políticas de vivienda. El artículo presenta los resultados de un estudio realizado en el marco del Plan Estratégico de la Vivienda de la Ciudad de Barcelona y plantea diferentes escenarios de futuro. Los datos de partida se estructuran en diversos apartados. En primer lugar, la información sobre el movimiento natural (nacimientos y mortalidad por grupos de edad). A continuación, sobre los cambios de residencia (movilidad de la población, variación de los hogares y comportamiento emancipador). Finalmente, sobre el parque de viviendas (producción de nuevas unidades, pérdida por reciclaje de las existentes, disponibilidad máxima de suelo para nueva edificación). A partir de los datos, se define una serie de hipótesis sobre el comportamiento tanto de los volúmenes de población como del parque de viviendas. Las hipótesis establecen los marcos de proyección quinquenal de los datos, de los que resultan tres escenarios o ejemplos de aplicación del modelo, que son comparados en función de las pérdidas de población y las dinámicas de movilidad que plantean. |
| Resum: |
La problématique configurée à partir du procés de perte de population jeune à la ville de Barcelona et l'accélération du vieillessement de la population évidencie la nécessité des instruments de diagnose capables de déterminer la nature de la relation entre la dynamique démographique et les politiques de logement. L'article présente les résultats d'une étude réalisée dans le cadre du Plan Stratégique du logement de la ville de Barcelona et pose en évidence différentes visions de futur. Les données de départ se structurent en différents chapitres. Premièrement, l'information sur le renouvellement naturel (natalité et mortalité suivant l'âge). Tout suivi, sur les changements de résidence (mobilité de la population, variation des foyers et comportement émancipateur). Finalement, sur le parc du logement (production de nouvelles unités, pertes dûes au recyclage des logements existants, disponibilité maximun du sol pour la nouvelle construction). Compte tenu de ces données, on définit plusieurs hypothèses sur le comportement tant du volume de population comme sur celui du parc de logement. Les hypothèses établissent le cadre des projections quinquennales de ces données, desquelles résultent les lieux ou exemples d'application du modèle comparé compte tenu des pertes de population et des dynamiques de mobilité qui se posent. |
| Resum: |
The problems caused by a progressive drain of the young population from the city of Barcelona and an acceleration in the aging of the population pose the need for analytical instruments capable of determining the nature of the relationship between the demographic dynamic and housing policies. This article presents the results of a study carried out within the context of the City of Barcelona's Pla Estratègic d'Habitatge (Strategic Housing Plan), and proposes various future scenarios. Several different types of source data were used: data concerning natural demographic evolution (births and deaths by age group); information relating to changes of address (the mobility of the population, household variation, and behaviour with respect to the achievement of independence); and finally, data concerning the housing stock (production of new units, loss through recycling of the existing stock, maximum availability of land for new construction). Based on these data, a series of hypotheses are defined concerning the future evolution of both the population figures and the housing stock. These hypotheses establish the framework for a five year projection of the data, giving rise to three scenarios or examples of the application of the model, which are compared with respect to projected population losses and the dynamics of mobility. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Moviment natural de la població ;
Moviment migratori ;
Polítiques d'habitatge ;
Emigració obligada ;
Immigració ;
Piràmides d'edat |
| Publicat a: |
Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 29 (1998) p. 23-36, ISSN 2013-7958 |
visitant ::
identificació
