| Data: |
1998 |
| Resum: |
L'article presenta una revisió de la planificació històricament desenvolupada a l'Alt Penedès fins a arribar a l'actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona, respecte al qual es presenta un seguit d'objeccions. La manca d'arrelament del fet metropolità a la comarca, observable en el manteniment d'una dinàmica econòmica pròpia, organitzada al voltant del la mobilitat residencial i la terciarització econòmica. En aquest context, es critiquen alguns aspectes del Pla Territorial: en primer lloc, l'excessiu esquematisme i la rigidesa de la distribució del sòl en «illes metropolitanes» i «espais oberts», difícil de casar amb la realitat de territoris fràgils i especialitzats com l'Alt Penedès. En segon lloc, l'excessiva xarxa viària proposada fa pensar en el risc que es generin canvis als usos del sòl que acabin per fragmentar l'estructura territorial. Pel que fa a la xarxa ferroviària, es destaca la no consideració d'una especialització de línia de rodalia d'altafreqüència a la comarca. Finalment, es planteja el sobredimensionament de l'àrea dinamitzadora de Vilafranca i, respecte a la central de mercaderies de l'Alt Penedès, la necessitat d'una localització de baix impacte ambiental i que no consumeixi sòl agrícola. |
| Resum: |
El artículo presenta una revisión de la planificacion históricamente desarrollada en el Alt Pendès hasta llegar al actual Pla Territorial Metropolità de Barcelona, respecto al cual se presenta una serie de objecciones. La falta de arraigo del hecho metropolitano en la comarca, observable en el mantenimiento de una dinámica económica propia, organizada alrededor del sector vitivinícola, contrasta con la aparición de nuevas tendencias, como la movilidad residencial y la terciarización económica. En este contexto, se critican algunos aspectos del Pla Territorial: en primer lugar, el excesivo esquematismo y la rigidez de la distribución del suelo en «isla metropolitanas» y «espacios abiertos», difícil de casar con la realidad de territorios frágiles y especializados como el Alt Penedès. En segundo lugar, la excesiva red viaria propuesta hace pensar en el riesgo de que se generen cambios en los usos del suelo que acaben por fragmentar la estructura territorial. En lo que se refiere a la red ferroviaria, se destaca la no consideración de una especialización de línea de cercanias de alta frequencia en la comarca. Finalmente, se plantea el hecho de las dimensiones excesivas del área dinamizadora de Vilafranca y, respecto a la central de mercancias del Alt Penedès, la necesidad de una localización de bajo impacto ambiental y que no consuma suelo agrícola. |
| Resum: |
L'article présente une révision historique de la planification développée à l'Alt Penedès pour arriver à l'actuel Pla Territorial Metropolità de Barcelona, au sujet duquel l'auteur présente une suite d'observations. L'absence d'enracinement du fait métropolitain à l'Alt Penedès, que l'on peut observer dans le maintien d'une dynamique économique propre, qui contraste avec l'apparition de nouvelles tendances comme le mouvement pendulaire résidentiel et la tertiarisation économique. Dans ce contexte on critique certains aspects du Pla Territorial: tout d'abord, la schématisation excessive et la rigidité de la distribution du sol en «îles métropolitaines» et en «espaces ouverts», difficile à caser avec la relation des territoires fragiles et specialisés comme l'Alt Penedès. Deuxièmement, l'excessif réseau routier proposé fait craindre des changements dans les usages du sol qui fragmenteraient la structure territoriale. En ce qui concerne le réseau ferré, on peut souligner la non-considération d'une spécialisation de ligne de banlieue d'haute fréquence à la comarque. Finalement, l'auteur expose la surdimension de l'aire de dynamisation de Vilafranca et, en ce qui concerne la gare routière de l'Alt Penedès, la nécessité d'une localisation peu impactante de l'environnement et qui n'occupe pas du sol agricole. |
| Resum: |
The article presents an overview of the history of planning in the Alt Penedès up until the current Pla Territorial Metropolità de Barcelona, to which a set of objections are posed. The absence of a deeply rooted metropolitan identity in the Alt Penedès, observable in the preservation of local economic dynamics, centred on the wine industry, contrasts with the emergence of new trends, such as residential mobility and the teriarisation of the economy. In this context, some aspects of the Pla Territorial are criticised: in the first place, the excessively schematic and rigid distribution of land in «metropolitan blocks» and «open spaces», somewhat out of keeping with fragile, specialised territories like the Alt Penedès. Secondly, the oversized nature of the proposed highway network suggests that there is a risk of generating changes in land use that would eventually cause fragmentation of the territorial structure. As regards the railway network, there is a blatant lack of consideration of a frequent regular local train service in the region. Finally, the author contemplates the oversizing of the economically dynamic Vilafranca area and, regarding the central goods depot of the Alt PenedËs, the need for a location of low environmental impact that would not consume agricultural land. |
| Drets: |
Tots els drets reservats.  |
| Llengua: |
Català |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Paisatge del vi ;
Dinàmiques territorials ;
Propostes del PTMB ;
Illes metropolitanes ;
Espais oberts ;
Xarxa viària ;
Xarxa ferroviària ;
Vilafranca ;
Mercaderies de l'Alt Penedès |
| Publicat a: |
Papers : Regió Metropolitana de Barcelona : Territori, estratègies, planejament, N. 31 (1998) p. 37-47, ISSN 2013-7958 |
visitant ::
identificació
