Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/25612
La formación del clero católico en la edad moderna. De Roma, a Italia, a Europa
Sangalli, Maurizio

Títol variant: La formació del clergat catòlic a l’edat moderna. De Roma, a Itàlia, a Europa.
Títol variant: The formation of catholic clergy in Early Modern Age. From Rome to Italy and to Europe
Data: 2007
Resum: La formación del clero en Italia durante los siglos XVI y XVII debe relacionarse con las polémicas historiográficas sobre la reforma católica y el disciplinamiento, pero también con conceptos como la identidad y la profesionalización del sacerdocio. El Concilio de Trento, que crea los seminarios, no tiene un efecto inmediato, sino progresivo. Más que a la falta de apoyo del Papado, la debilidad de los primeros seminarios estriba en causas económicas y sociales (la Iglesia no podía oponerse a las estructuras sociales básicas). Los padres conciliares lo entienden y plantean una institución que pueda desarrollarse gradualmente al lado de los canales formativos tradicionales del clero. El autor analiza la situación de los seminarios en Roma, Milán, Bergamo, Saboya, Siena y la Italia meridional, prestando atención a una serie de factores como el papel de las órdenes religiosas y de las oligarquías urbanas o la importancia de la atención pastoral en la formación de los clérigos. La fundación de seminarios, que languidecía desde finales del siglo XVI, se reactiva entre 1680 y 1720 por diversas causas; se distingue en particular el caso de Gregorio Barbarigo, obispo de Padua.
Resum: Cal relacionar la formació del clergat a Itàlia durant els segles XVI i XVII amb les polèmiques historiogràfiques sobre la reforma catòlica i el disciplinament, però també amb conceptes com la identitat i la professionalització del sacerdoci. El Concili de Trento, que crea els seminaris, no té un efecte immediat sinó progressiu. Més que no pas a la manca de suport del Papat, la feblesa dels primers seminaris rau en causes econòmiques i socials (l’Església no podia oposar-se a les estructures socials bàsiques). Els pares conciliars ho entenen i plantegen una institució que pugui desenvolupar-se gradualment al costat dels canals formatius tradicionals del clergat. L’autor analitza la situació dels seminaris a Roma, Milà, Bergam, Saboia, Siena i la Itàlia meridional, tot parant atenció en factors com el paper dels ordes religiosos i de les oligarquies urbanes o la importància de l’atenció pastoral en la formació dels clergues. La fundació de seminaris, que dequeia des de finals del segle XVI, es reactiva entre 1680 i 1720 per causes diverses; es distingeix en particular el cas de Gregorio Barbarigo, bisbe de Pàdua.
Resum: The author analyses the situation of seminaries in Rome, Milan, Bergamo, Savoy, Sienna and the Southern Italy. He focuses on the role of regular clergy, the urban oligarchies and the importance of pastoral letters in the clergy’s education.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Castellà.
Document: article ; recerca ; publishedVersion
Matèria: Clero ; Seminarios ; Italia ; Siglos XVI y XVII ; Profesionalización ; Disciplinamiento ; Clergat ; Seminaris ; Itàlia ; Segles XVI i XVII ; Professionalització ; Disciplinament ; Clergy ; Seminaries ; Italy ; XVIth and XVIIth centuries
Publicat a: Manuscrits : revista d'història moderna, N. 25 (2007) p. 101-128, ISSN 0213-2397

Adreça alternativa: http://www.raco.cat/index.php/Manuscrits/article/view/87057


28 p, 104.7 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Manuscrits
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2008-04-28, darrera modificació el 2016-12-05



   Favorit i Compartir