| Título variante: |
Gasto sanitario público y esperanza de vida : una inversión saludable? |
| Título variante: |
Public Health Expenditure and Life Expectancy : a Healthy Investment |
| Publicación: |
Bellaterra Centre d'Estudis Demogràfics 2022 |
| Descripción: |
4 pag. |
| Resumen: |
Durant la crisi financera i la posterior recessió econòmica, l'esperança de vida a Espanya va continuar amb la seva tendència de creixement, passant de 82,3 anys al 2008 a 82,92 anys al 2014. No obstant això, en un context de baixes taxes de mortalitat, és important conèixer l'evolució del temps que vivim en bona i mala salut. La gran heterogeneïtat regional d'Espanya i la seva sanitat pública descentralitzada ens permeten observar com diversos factors regionals econòmics i sociodemogràfics poden estar associats a canvis als indicadors de salut. En aquest treball analitzem l'evolució dels anys viscuts amb i sense les condicions de salut amb més prevalença i que són més incapacitants a partir dels 50 anys a 17 Comunitats Autònomes per entendre la seva associació amb diversos factors macro socioeconòmics, de provisió pública de serveis de salut, de despesa pública sanitària i de comportaments relacionats amb la salut. El període d'anàlisi s'estén des del 2006 al 2019, per poder captar les fases d'expansió, crisi i recuperació econòmica que el s'han viscut en els últims anys. Els resultats mostren que la despesa sanitària pública per càpita és un dels components que més explica les diferències de salut entre regions, i que una despesa sanitària pública més gran implica més anys viscuts en bona salut i menys anys viscuts en mala salut. |
| Resumen: |
Durante la crisis financiera y la posterior recesión económica, la esperanza de vida en España continuó con su tendencia de crecimiento, pasando de 82,3 años en 2008 a 82,92 en 2014. Sin embargo, en un contexto de bajas tasas de mortalidad, es importante conocer la evolución del tiempo que vivimos en buena y mala salud. La gran heterogeneidad regional de España y su sanidad pública descentralizada nos permiten observar cómo diversos factores regionales económicos y sociodemográficos pueden estar asociados a cambios en los indicadores de salud. En este trabajo analizamos la evolución de los años vividos con y sin las condiciones de salud más prevalentes e incapacitantes a partir de los 50 años en 17 Comunidades Autónomas para entender su asociación con diversos factores macro socioeconómicos, de provisión pública de servicios de salud, de gasto público sanitario y de comportamientos relacionados con la salud. El período de análisis se extiende desde 2006 a 2019, para poder captar las fases de expansión, crisis y recuperación económica. Los resultados muestran que el gasto sanitario público per cápita es uno de los componentes que más explica las diferencias de salud entre regiones, y que un mayor gasto sanitario público implica más años vividos en buena salud y menos años vividos en mala salud. |
| Resumen: |
In 1950, life expectancy at birth in Spain was 64. 2 years for women and 59. 3 years for men. Thereafter and to the present day, this life expectancy has risen practically uninterruptedly to reach, in 2020, 85. 1 and 79. 6 years, respectively. The case of Spain is not the only one, since the inhabitants of most countries in the world are living to ages that seemed unattainable only a few decades ago, and this represents a historic landmark for humanity (Vaupel et al. , 2021). While it is true that the generalised postponement of mortality is an unprecedented collective success, it must be asked whether we are equally successful in our efforts to delay the onset of disease and disability (or, in other words, morbidity). If decreasing mortality rates are not matched by an equivalent decline in morbidity rates, people in these societies tend to live for more years but in a worse state of health (Gruenberg, 1977). This is a phenomenon with enormous consequences for the sustainability of health and pensions systems, as we know them. In this issue of Perspectives Demogràfiques we explore the extent to which the increases in longevity recorded in Spain over the last 30 years have happened with gains in years in good health (which is to say, "adding life to years") or in bad health ("adding years to life"). Focusing not only on quantity but also on the quality of the years gained, we aim to shed new light on a pressing issue of today which should be taken into account in the designing of a wide range of public policies that must, as a matter of necessity, go beyond the confines of what is strictly understood as the domain of health. |
| Ayudas: |
Ministerio de Ciencia e Innovación PID2020-113934RB-I00
|
| Nota: |
Altres ajuts: Ramón y Cajal (RYC-2017-22586) ; Programa CERCA de la Generalitat de Catalunya ; Economic and Social Research Council (ES/S012486/1) |
| Derechos: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Lengua: |
Català, castellà i anglès |
| Colección: |
Perspectives Demogràfiques ; 29 |
| Documento: |
Working paper |
visitante ::
identificación
(Centre d'Estudis Demogràfics)
