Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/2756
Translation and Cultural Appropriation : Dante, Paolo and Francesca in British Romanticism
Saglia, Diego

Data: 2002
Resum: This contribution begins from a reconsideration of the concept of appropriation as a mechanism interlinking the consumption and production of cultural material. On this basis, the English translations of Dante's Divina Commedia produced in the Romantic period will be seen as part of a larger cultural project for the incorporation of major authors, texts and literary/artistic traditions in order to expand and aggrandize English or British national culture. Henry Cary's complete translation of 1814 is then placed in the context of the competing discourses and the different «synecdochic» reductions of the Italian poet created by Romantic appropriative exchanges. A particularly significant instance of this kind of appropriation is offered by versions of the «Paolo and Francesca» episode (Inferno V. 73-143). Translations and rewritings of this episode by Leigh Hunt, John Keats and Lord Byron, together with Cary's canonical version, testify to a proliferation of meanings, ranging from the political and the public to the private and intimate sphere. Approached in terms of appropriation, Dante's text becomes visible as the producer of cultural intimations that turn it into an active and influential element in the target culture, one further agent in its multiple processes of production and re-production.
Resum: Aquesta contribució s'obre amb una reconsideració del concepte d'apropiació com a mecanisme d'enllaç entre el consum i la producció de materials culturals. Sobre aquesta base, les traduccions angleses de la Divina Comèdia de Dante fetes en el període romàntic hi són enteses com a part d'un projecte cultural més ampli, que busca la incorporació d'autors, textos i tradicions literàries/artístiques a fi d'expandir i engrandir la cultura nacional anglesa o britànica. La traducció completa de Henry Cary (1814) és vista així en el context dels discursos en competència i les diverses reduccions «sinecdòquiques» del poeta italià originats pels intercanvis apropiatius romàntics. Un exemple particularment significatiu d'aquesta mena d'apropiació l'ofereixen les versions de l'episodi de «Paolo i Francesca» (Inferno V. 73-143). Les traduccions i reescriptures d'aquest episodi per Leigh Hunt, John Keats i Lord Byron, així com la versió canònica de Cary, són testimonis d'una proliferació de significacions que van de l'esfera política i pública a l'íntima i privada. Considerat en termes d'apropiació, el text de Dante s'erigeix en productor d'implicacions culturals que el converteixen en un element actiu i influent en la cultura d'arribada, un agent més en els seus múltiples processos de producció i re-producció.
Drets: Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial, la distribució, la comunicació pública de l'obra i la creació d'obres derivades, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. Creative Commons
Llengua: Anglès.
Document: Article ; recerca ; article ; publishedVersion
Matèria: appropriation ; assimilation ; cultural politics ; rewriting ; Dante ; Leigh Hunt ; John Keats ; Lord Byron ; Henry Cary ; apropiació ; assimilació ; política cultural ; reescriptura
Publicat a: Quaderns : revista de traduccio, N. 7 (2002) , p. 95-119, ISSN 1138-5790



25 p, 101.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Articles > Articles publicats > Quaderns
Articles > Articles de recerca

 Registre creat el 2006-03-13, darrera modificació el 2016-06-12



   Favorit i Compartir