| Data: |
2005 |
| Resum: |
Cet article centre son analyse sur la prédication sévillane du XVIIe siècle comme moyen d'interprétation d'un nouveau discours d'exclusion sociale, déclamé indistinctement depuis la chaise et la chaire. Ces deux termes se disputent le privilège de la transmission des principes postridentins de la théologie morale. La prédication se fait l'écho d'une expérience collective de la foi rationalisée comme fondement de la rédemption. Cette même expérience est devenue le thème foncier de la théologie morale moderne, dont l'analyse nous permet aujourd'hui de répondre à de véritables enjeux sociaux. Dès lors, la morale se révèle être un indicateur de la mentalité de toute une société qui met en valeur le sens de la discipline et la subordination au sein d'une catholicité discriminatoire. L'Église construit alors un discours extraordinaire en justifiant les décisions de l'État en termes de dévotion. Avec ce propos paradoxal d'intégration sociale, nous assistons à un phénomène inéluctable, celui de l'exclusion. |
| Resum: |
L'article centra la seva anàlisi sobre la predicació sevillana del segle XVII com un medi d'interpretació d'un nou discurs d'exclusió social, declamat indistintament des de el púlpit i la càtedra. Ambdós termes es disputen el privilegi de la transmissió dels principis últims de la teologia moral. La predicació es feia eco d'una experiència col·lectiva de la fe racionalitzada com fundament de la redempció. Aquesta mateixa experiència es convertí en el tema bàsic de la teologia moral moderna, del que la seva anàlisi ens permet avui dia respondre a les veritables postures socials. Des d'aleshores, la moral es revela indicador de la mentalitat de tota una societat que posa en valor el sentit de disciplina i la subordinació en el si d'una catolicitat discriminatòria. L'esglèsia contruí aleshores un discurs extraordinari justificant les decissions de l'Estat en termes de devoció. Amb aquest propòsit paradoxal d'integració social, assistim a un fenòmen ineluctable, el de l'exclusió. |
| Resum: |
This text's analysis is centred on the Sevillan preaching of the seventeenth century as a method of interpreting a new discourse of social exclusion, expounded indistinctly from the pulpit and the chair. These two terms competed for the privilege of transmitting the after Trent's pronouncements in moral theology. The preaching countered the notion of the collective experience of the rationalized faith that formed the groundwork for redemption. This same experience comes the primary matter of modern moral theology which analysis permits us to respond to veritable social stakes. Therefore, the moral develops into an indicator of the mentality of a whole society that put the sense of valour in the discipline and the subordination into a Catholic discrimination. Thus, the Church constructs an extraordinary discourse justifying the decisions of the State in terms of devotion. With this paradoxical purpose of social integration, we assist in a phenomenon of exclusion. |
| Drets: |
Aquest document està subjecte a una llicència d'ús Creative Commons. Es permet la reproducció total o parcial i la comunicació pública de l'obra, sempre que no sigui amb finalitats comercials, i sempre que es reconegui l'autoria de l'obra original. No es permet la creació d'obres derivades.  |
| Llengua: |
Francès |
| Document: |
Article ; recerca ; Versió publicada |
| Matèria: |
Predication ;
Théologie Morale ;
Exclusion ;
Mentalités ;
Rédemption ;
Séville ;
Predicació ;
Teologia Moral ;
Exclusió ;
Mentalitats ;
Redempció ;
Sevilla ;
Preaching ;
Moral Theology ;
Mentalities ;
Redemption ;
Seville |
| Publicat a: |
HMiC, N. 3 (2005) p. 373-391, ISSN 1696-4403 |
visitant ::
identificació
