Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/36855
La Regeneració dels boscos d'alzina (Quercus ilex L.) i pi blanc (Pinus halepensis Mill.) : estudi experimental de la resposta de les plàntules a la intensitat de llum i a la disponibilitat d'aigua / Josep Maria Espelta Morral
Espelta Morral, Josep Mª
Retana Alumbreros, Javier, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Biologia Animal, de Biologia Vegetal i d'Ecologia)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002
Resum: L'alzina (Quercus ilex L. ) i el pi blanc (Pinus halepensis Mill. ) són dues de les espècies forestals més abundants a l'oest de la conca mediterrània. L'objectiu d'aquest treball ha estat estudiar la resposta de les plàntules d'aquestes espècies a la disponibilitat de llum i aigua i les característiques morfològiques i fisiològiques sobre les que es fonamenta, a partir de l'anàlisi de la regeneració natural i d'un experiment on es manipulaven ambdós factors ambientals. En l'alzina, la densitat de plàntules era superior en els alzinars, on augmentava amb el temps d'ençà l'última aclarida. No obstant, també es constatava la presència d'individus juvenils en pinedes i boscos mixtes. En canvi, la regeneració del pi blanc era quasi nul·la en els alzinars i boscos mixtes, mentre que en les pinedes, la seva regeneració disminuïa amb l'edat del rodal. Segons les característiques topogràfiques i estructurals del bosc, la regeneració de l'alzina augmentava amb l'altitud i amb l'àrea basal d'aquesta espècie. En el pi blanc, per contra, la regeneració s'incrementava amb la seva densitat però disminuïa amb l'àrea basal. Aquests resultats apuntaven a un important efecte de la cobertura del bosc, i posaven de relleu diferències específiques en la tolerància a l'ombra. En l'experiment en condicions controlades, en l'alzina el nivell d'un 36% de llum marca el llindar; per sota del qual es produeix una limitació en el creixement deguda a la manca de llum i per sobre, per l'estrès hídric. En aquesta espècie l'assignació de recursos entre òrgans i les característiques fotosintètiques, no es modifiquen a partir d'aquest nivell de llum, però si que hi ha una limitació estomàtica de la fotosíntesi i dificultats en la nutrició. El rang de condicions de llum en el que les plàntules de pi blanc van sobreviure va ser molt més ampli. Aquesta resposta es fonamentava en una gran capacitat en modificar el contingut de pigments fotosintètics. En aquesta espècie, el creixement augmentava amb la llum, fins i tot sota una disponibilitat d'aigua moderada, gràcies a l'augment en la capacitat fotosintètica, i a la resistència a l'estrés hídric pel control en la conductància estomàtica, i la senescència de part de les fulles en el període amb més estrès hídric. Pel que fa a la nutrició, en l'alzina, l'estrés hídric i també la seva interacció amb la llum van reduir la disponibilitat de nutrients (N i P) per les plàntules. En canvi en el pi blanc, el seu creixement no resultava limitat pels nutrients en cap nivell de llum o aigua.
Resum: Holm-oak (Quercus ilex L. ) and Aleppo pine (Pinus halepensis Mill. ) are two of the commonest species in the Western Mediterranean Basin. In the framework of their regeneration ability , the objective of this study has been to analyse the response of seedlings of both species to light and water availability. This objective has been carried out through an analysis of their natural regeneration pattern and a controlled experiment, varying both light and water availability. Density of holm-oak seedlings was higher in holm-oak forests and increased with time since the last thinning. However, there appeared also some seedlings and saplings of this species in the pine forests On the other hand, Aleppo pine regeneration was nil in holm-oak and mixed forests, while it decreased in the more aged pine forests. According to the topographic and structural features, regeneration of holm-oak increased with altitude and basal area of this species. Regeneration of Aleppo pine increased with the density of this species but decreased with basal area. Those results point out an important effect of the forest cover in both species regeneration and emphasize the role of differences in shade tolerance. In the controlled experiment, 36 % PAR acted as a threshold for the growth and survival of holm-oak seedlings, both below (due to shading) and above (due to water stress). Moreover, in this species, biomass partitioning and photosynthetic traits did not vary beyond that point, but it appeared a constraint for stomatal conductance and nutrition. On the contrary, survival and growth of Aleppo pine seedlings attained a broader light and water range. This response relies on the plasticity of this species to modify its biomass partitioning, physiology and pigment content of leaves. In Aleppo pine seedlings, growth was enhanced by light, even under low water levels. This fact could be linked to the maintenance of a high photosynthetic capacity and stomatal control, but also to the reduction of water losses through partial shedding of leaves. In holm-aok water stress promoted a low ability to capture soil nutrients, while growth of Aleppo pine was not constrained by nutrients availability.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències, Departament de Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia, 1996
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Alzina ; Regeneració forestal ; Mediterrània (Regió) ; Pi blanc ; Plantes ; Efectes de la llum sobre
ISBN: 8469997629

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/3650


2 p, 11.3 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > CREAF (Centre de Recerca Ecològica i d'Aplicacions Forestals)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir