Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/36994
'Les Plegades' : capellans secularitzats: la identitat dels Ex. / autor: Francesc Núñez i Mosteo ; director: Joan Estruch i Gibert
Núñez Mosteo, Francesc
Estruch, Joan, 1943-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Sociologia)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2006
Resum: La mirada per acostar-se al tema és sociològica. Com a recerca de sociologia vol trobar el context social de les accions i pensaments del grup de sacerdots que van deixar el ministeri i es van allunyar, al voltant dels anys seixanta, del clergat diocesà. El fet es coneix familiarment com «les plegades». Aclarir la complexitat de causes, raons i motius que van tenir per plegar és un dels objectius centrals del treball. Un segon centre d'interès d'aquesta recerca ha estat la identitat dels ex. Cada part del treball aborda aspectes diferents del món social que es vol comprendre i explicar. Cada capítol es podria llegir per separat, com una mirada diferent, com una aproximació diferent al tema. Tanmateix, no són diferents històries, perquè la història que s'explica és sempre la mateixa, destacant -o retallant- ara uns aspectes, ara uns altres. La primera part, «Capellans secularitzats», explica en quin context van decidir fer-se sacerdots (capítol 1) -i per què (capítol 2)- les persones que més tard es van allunyar del ministeri sacerdotal. Es centra en l'ideal que els va moure i en com aquest ideal es va anar transformant (capítol 3). S'apunten algunes de les conseqüències que va tenir la transformació «ideològica». Per tancar aquesta part, es mira d'aclarir quantes són aquestes persones que podem denominar «capellans secularitzats» (excursus). La segona part, «Del Seminari al món real», destaca els contextos institucionals i socials de les trajectòries dels sacerdots secularitzats. El capítol 4 se centra en l'experiència del Seminari com a punt de partida cap al que s'anomena, per contrast, món real. El capítol 5 analitza les característiques que per molts sacerdots va tenir l'experiència del món real i en què va consistir la «realitat» del món. Un cop en el món real, veurem (capítol 6) que desencantament, contradiccions, dubtes i patiment van ser algunes singularitats de l'itinerari de sortida. La tercera part, «Les plegades», ressalta aquells aspectes del context social que podríem considerar, per una banda, camins de sortida i, per altra, causes de les secularitzacions. El capítol 7 analitza algunes de les circumstàncies sociobiogràfiques que van dur als carrerons de la sortida. Formular i classificar les causes, i els motius implícits i explícits dels processos de secularització (o d'allunyament), ocupa bona part del capítol 8. El capítol 9 ofereix una explicació sociològica de les trajectòries vitals dels sacerdots que han estat analitzades. També es dóna veu a altres protagonistes de la història, per exemple, les dones que es van casar amb sacerdots. La quarta part, «La identitat dels ex», aborda el tema de la condició social d'exsacerdot, del canvi d'identitat. En el capítol 10 es tracta de la condició d'ex i es defineixen aquelles dimensions que millor la caracteritzen. En el capítol 11, s'ofereixen alguns models dels processos vitals d'aquestes transformacions que es delimiten entre la maduració i la ruptura. Per acabar, el capítol 12 tracta de respondre què ha estat de la fe professada i de la condició sacerdotal dels excapellans. Les conclusions destaquen tres aspectes del fet d'haver arribat a la fi. En primer lloc, si s'ha arribat al final, no vol dir que sigui l'únic final possible i que l'itinerari escollit no hagués pogut ser diferent. Al llarg del camí han sorgit moltes qüestions que no estaven previstes i d'altres que han quedat pendents. En segon lloc, es fa una mirada enrera per recordar algunes de les brúixoles que han orientat la recerca. Finalment, i en tercer lloc, es volen recollir algunes de les moltes «lliçons» que s'han après.
Resum: The perspective for approaching the subject is sociological. As sociological research it wants to find the social context of the actions and thoughts of the group of priests left the ministry and were bent, about the sixties, of the diocesan clergy. The fact is known as Les Plegades. To clarify the complexity of causes, reasons and motives that they had for leaving the priesthood is one of the central goals of the work. A second centre of interest of this research has been the identity of these former priests. Each part of the work approaches different aspects of the social world that the author wants to understand and to explain. Each chapter can be read separately, like a different look, like an different approach to the subject. However, the stories are not different, because the history that is explained is always the same, highlighting -or hiding- sometimes some aspects, at others others. The first part, "Secularized priests", explains in which context they decided to become priests (chapter 1) -and why (chapter 2)- the persons who later left the priesthood. It focuses on the ideal that moved them and on how this ideal kept transforming (chapter 3). Some of the consequences of the «ideological» transformation are highlighted. Finally, an attempt is made to clarify how many of these persons, that we can call "secularized priests" (excursus), there are. The second part, "From the Seminar to the real world", highlights the institutional and social contexts of the trajectories of the secularized priests. Chapter 4 focuses on the experience of the Seminar as a starting point towards the one that is called real world, by contrast. Chapter 5 analyzes the characteristics of the experience of the real world that many priests had and what the "reality" of the world amounted to. Once in the real world, we will see (chapter 6) that disenchantment, contradictions, doubts and suffering were some of the singularities of the exit itinerary. The third part, "Les plegades", underlines out those aspects of the social context that, we could consider, on the one hand, ways out and, on another other hand, causes of the secularization. Chapter 7 analyzes some of the sociobiographical circumstances that bore them towards the way out. Formulating and classifying the causes, and the implicit and explicit motives of the processes of secularization (or of drifting away), occupies the better part of chapter 8. Chapter 9 offers a sociological explanation of the life stories of the priests that have been analyzed. Voice is also given to other protagonists of the story, such as the women who married priests. The fourth part, "The identity of the former priests", approaches the subject of the former priest's social condition and his change of identity. Chapter 10 is about the condition of the former priest and about those dimensions that best characterize them. In chapter 11, some models are offered of the life processes of these transformations are delimited between the maturation and the break. To finish, chapter 12 tries to see what has become of the professed faith and of the priestly condition of these ex-priests. The conclusions highlight three aspects of the fact of having reached the end. In the first place, if the end has been reached, it does not mean that it is the only possible end and that the itinerary chosen might not have been different. Along the way many unforeseen questions emerged, as did others that have remained unanswered. In the second place, a look back is made to remember some of the guidelines that gave direction to the research. Finally, and in the third place, some of the many "lessons" that have been learned are brought together.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències Polítiques i de Sociologia, Departament de Sociologia, 2005
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Text en català; resum també en anglès
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Clericat ; Aspectes sociològics ; Catalunya Església Catòlica Clericat
ISBN: 8468995274

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5126


448 p, 2.0 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències Socials i Jurídiques > ISOR (Investigacions en Sociologia de la Religió)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir