Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/37073
Opinión pública y publicidad (siglo XVII) : nacimiento de los espacios de comunicación pública en torno a las bodas reales de 1615 entre Borbones y Habsburgo / autor: José María Perceval ; dirigida por Amparo Moreno Sardà
Perceval, José María (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació)
Moreno, Amparo, 1947-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2004
Resum: L'objecte d'estudi de aquesta tesi doctoral és la Publicitat Monàrquica o Representativa a començaments del segle XVII: suports de producció i distribució, formes d' expressió i de transmissió de missatges, xarxes de comunicació i estratègies discursives. La metodologia és pluridisciplinar i aplica diferents eines teòriques per l' anàlisi dels documents i imatges amb l'objectiu de servir a un nou plantejament de la historia de la comunicació en el període estudiat. S'ha escollit com a camp de treball un fet concret i noticiable en quan únic i irrepetible: el doble casament que es va celebrar el 1615 entre les dues cases reials d' España i França. Mitjançant aquest enllaç es van unit la infanta Anna d'Àustria amb el rei de França Lluís XIII, i la princesa Isabel de Borbó amb el príncep espanyol futur rei Felip IV. La tesi es troba dividida en tres grans blocs que analitzen el context, les xarxes i la producció. El context històric (Capítol 1) situa el moment concret del intercanvi de les princeses (9 de novembre de 1615), el període de negociacions matrimonials (1614-1618) i el marc temporal en que estan situades (1598-1621), que comprèn una època de pau relativa a Europa i de radicals canvis culturals i polítics. El Capítol 2 està dedicat al context teòric, multidisciplinar en funció de la història de la comunicació. El Capítol 3 està dedicat al context historiogràfic. En el segon bloc, dedicat a las xarxes de comunicació, s'analitza la festa (capítol 4) com a forma de transmissió del missatge propagandístic, la cerimònia (capítol 5) com escenari on el ritu es converteix en el llenguatge del poder i els marcs espacials (capítol 6) en que s' articulen aquestes xarxes de comunicació utilitzades pel poder per gestionar i controlar el territori. El tercer bloc, dedicat a la producció d' objectes culturals destinats a la publicitat representativa, investiga la creació literària (capítol 7) en assaig, crònica, relació de fets, prosa apologètica, poesia cortesana o comèdia; la producció iconológica (capítol 8) desplegada per a la celebració, en gravats impresos, en emblemes i en quadres commemoratius; i els diferents textos de polèmica (capítol 9) que van provocar un fort debat respecte a la utilitat d'aquests matrimonis reials de 1615. En les Conclusions es precisa la noció de publicitat representativa i les formes de representació del poder en el període estudiat. S' estudia el canvi conceptual de valors i principis socials que es realitza en aquesta etapa, dins de l' ampliació i substitució de las xarxes de transmissió de la informació que provoca la impremta. Es considera la difícil autonomia de l' esfera pública formada pel nou grup de fabricants d' opinió sorgit del conjunt dels lletrats. Finalment, es discuteix la creació dels espais de comunicació i la invenció de l'opinió pública i la seva utilitat en una nova visió pluridisciplinar de la història de la comunicació.
Resum: El objeto de estudio de esta tesis doctoral es la Publicidad Monárquica o Representativa a comienzos del siglo XVII: soportes de producción y distribución, formas de expresión y de transmisión de mensajes, redes de comunicación y estrategias discursivas. La metodología es pluridisciplinar, y aplica diferentes herramientas teóricas para el análisis de los documentos e imágenes con el objetivo de servir a un nuevo planteamiento de la historia de la comunicación en el periodo estudiado. Se ha escogido como campo de trabajo un suceso concreto y noticiable en cuanto único e irrepetible: el doble casamiento real que se celebró en 1615 entre las dos casas reales de España y Francia. Mediante este enlace se unieron la infanta Ana de Austria y el rey de Francia Luis XIII, y la princesa Isabel de Borbón y el príncipe español futuro rey Felipe IV. La tesis se encuentra dividida en tres grandes bloques que analizan el contexto, las redes y la producción. El contexto histórico (Capítulo 1) sitúa el momento concreto del intercambio de las princesas (9 de noviembre de 1615), el periodo de negociaciones matrimoniales (1614-1618) y el marco temporal en que están situadas (1598-1621), que abarca una época de paz relativa en Europa y de radicales cambios culturales y políticos. El Capítulo 2 está dedicado al contexto teórico, multidisciplinar en función de la historia de la comunicación. El Capítulo 3 está dedicado al contexto historiográfico. En el segundo bloque, dedicado a las redes de comunicación, se analiza la fiesta (capítulo 4) como forma de vehicular el mensaje propagandístico, la ceremonia (capitulo 5) como escenario donde el rito se convierte en lenguaje de la publicitación del poder y los marcos espaciales (capítulo 6) en que se articulan estas redes de comunicación utilizadas por el poder para gestionar y controlar el territorio. El bloque tercero, dedicado a la producción de objetos culturales destinados a la publicidad representativa, investiga la creación literaria (capítulo 7) en ensayo, crónica, relación de sucesos, prosa apologética, poesía cortesana o comedia; la producción iconológica (capítulo 8) desplegada para la celebración, en grabados impresos, en emblemas y en cuadros conmemorativos; y los diferentes textos de polémica (capítulo 9) que desataron un fuerte debate respecto a la utilidad de estos matrimonios reales de 1615. En las Conclusiones se precisa la noción de publicidad representativa y las formas de representación del poder en el periodo estudiado. Se estudia el cambio conceptual de valores y principios sociales que se realiza en esta etapa, dentro de la ampliación y sustitución de las redes de transmisión de la información que provoca la imprenta. Se considera la difícil autonomía de la esfera pública formada por el nuevo grupo de fabricantes de opinión surgido del conjunto de los letrados. Finalmente, se discute la creación de los espacios de comunicación y la invención de la opinión pública y su utilidad en una nueva visión pluridisciplinar de la historia de la comunicación.
Resum: The aim of this thesis is Monarchic or representative publicity in the early XVII century: production support and distribution, ways of expression and of message transmission, communication webs and discursive strategies. The methodology used is multidisciplinary and applies different theoretical tools to the analysis of documents and images in order to establish a new concept of the history of communication in the period studied. A specific and newsworthy subject, which is unique and unlikely to be repeated, has been chosen as the object of this study: the double royal wedding celebrated in 1615 between the royal Spanish and French monarchies. This solemnized the marriage of the Infanta Anne of Austria with the King of France Louis XIII, and the marriage between Princess Elisabeth of Bourbon with Prince Philip IV, future king of Spain. The thesis is divided into three basic areas, analysing context, webs and production. The first area is divided into three chapters. In Chapter 1, we have studied the historical context which places the specific moment of the exchange of princesses (November the 9th, 1615), the negotiating of the marriages (1614-1618) and the period when they take place (1598-1621), a period of relative peace and of radical political and cultural changes in Europe. Chapter 2 is dedicated to the theoretical and multidisciplinary context, always from the point of view of the history of communication. Chapter 3 studies the historiographical context. The second area is about communication webs. Chapter 4 analyses the popular celebration (fiesta) as a way to communicate the advertising message. Chapter 5 analyses the wedding ceremony as the scenario where the rite becomes the language used by power. Chapter 6 is about the spatial frame where these communication webs are articulated and used by the monarchy to organise and control territory. The third area is dedicated to the production of cultural objects, which are meant for representative publicity. Thus, Chapter 7 studies literary creation: comedy, chronicle, essay, events narration, apologetic prose and court poetry. Chapter 8 is about the iconography produced in the wedding celebrations, and includes engravings, emblems and commemorative pictures. Finally, Chapter 9 analyses the different polemic texts which unleashed a fierce debate about the usefulness of these royal weddings in 1615. The Conclusion explains the notion of representative publicity and power performance patterns during the studied period. We have analysed the conceptual changes in values and social principles of the period, always in relation to the enlargement and replacing of information webs produced by the innovation of printing. We have also considered the difficult autonomy of the new group of opinion makers arising in the intellectual class. Finally, this study considers the creation of communication areas and the invention of public opinion and its utility in relation to a new multidisciplinary view of the history of communication.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació, Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació, 2003
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Ritus i cerimònies ; Història ; S. XVII ; Espanya ; França ; Publicitat política ; Reis i sobirans
ISBN: 8468866660

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4178


128 p, 1.3 MB

249 p, 3.1 MB

199 p, 2.6 MB

236 p, 821.0 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències Socials i Jurídiques > Laboratori de Periodisme i Comunicació per a la Ciutadania Plural - Labcompublica
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir