Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/37236
El Médico y el escritor : Andreas Röschlaub (1768-1835) y Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (1775-1854) / Slavko Zupcic Rivas ; tesis doctoral dirigida por Luis Montiel Llorente y José Pardo Tomás
Zupcic Rivas, Slavko
Montiel Llorente, Luis, dir. (Universidad Complutense de Madrid. Facultad de Medicina)
Pardo Tomás, José, dir. (Institució Milà i Fontanals)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
Resum: En medio de la vasta producción científica, filosófica y literaria que caracterizó al romanticismo alemán, la corriente de pensamiento conocida con el nombre de Naturphilosophie nos brinda una oportunidad excepcional para estudiar las relaciones entre medicina y literatura. Ejemplo de ello es la relación entre el médico Andreas Röschlaub (1768-1835) y el escritor y filósofo Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (1775-1854). El trabajo de Röschlaub hizo posible que Schelling, quien en sus publicaciones de 1797 y 1798 se había mostrado contrario a las ideas de John Brown (1735-1788), se convirtiese en 1799 en un defensor de las mismas. En 1800, ellos se encontraron en Bamberg, en cuya universidad Schelling asistiría durante varios meses a las lecciones de Andreas Röschlaub y Adalbert Marcus (1753-1816) e impartiría las suyas sobre Naturphilosophie. Más tarde, en 1805, Röschlaub y Schelling se distanciarían y este último comenzaría a editar en compañía de Marcus su propia revista. Éste y otros gestos terminarían dividiendo a los seguidores alemanes de la teoría de Brown en dos grupos: los fisiólogos que apoyaban a Schelling y los patólogos que tomaron partido por Röschlaub. A partir de entonces, se inicia entre ambos una lucha sorda que tiene como tribuna las revistas que dirigen. Uno de los episodios fundamentales de esta controversia es la publicación en 1806 de unos "Fragmentos Antropológicos" en los que Roeschlaub se propone construir a través de la "palabra divina" su propia Naturphilosophie. Estos fragmentos demuestran por sí mismos cuán intricadas son las relaciones entre ambos mundos en este período ya que a pesar de que fueron escritos con una intención religiosa en ellos se percibe un espíritu claramente literario. Finalmente, Andreas Roeschlaub, el médico abnegado que propugnaba una enseñanza de la medicina junto al lecho del enfermo, había decidido expresarse con las "palabras divinas" de una literatura cada vez más próxima a la ciencia médica.
Resum: There are few historical moments so adapted to study relations between medicine and literature as the German romanticism and —in the great philosophical, scientific and literary production that characterized this period— the meeting of the physic Andreas Röschlaub (1768-1835) and the philosopher and writer Friedrich Wilhelm Joseph von Schelling (1775-1854). Through the works of Röschlaub, Schelling who before had been an opponent of the Brown's doctrine became a defender of this. In 1800, they met in Bamberg, where Röschlaub directed his own magazine and worked at the Bamberg's Hospital. There, Schelling listened the lessons of Andreas Röschlaub and Adalbert Marcus (1753-1816) about the Erregbarketstheorie (excitability theory) and he gave his lessons about Naturphilosophie. Later, in 1805, Röschlaub and Schelling separated and the second began to publish his own medical magazine. This and other things divided their followers into two groups, the physiologists who followed Schelling and the pathologists who followed Röschlaub, and among them began a polemical relation that had their magazines as tribune. One of the main moments of this debate was the publication in 1805-1807 of a series of anthropological and physiological fragments by Andreas Röschlaub where he tried to make from «the divine words» his own Naturphilosophie. Besides the religious intention it is possible to see a literary spirit in these words: the man of science had renounced to speak with the words he always used and decided to speak with «the divine words» of a literature each time more near to the medical science.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament de Filosofia, 2003
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
ISBN: 9788469060308

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5173


253 p, 1.4 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Documents dels grups de recerca de la UAB > Centres i grups de recerca (producció científica) > Ciències > Centre d'Història de la Ciència (CEHIC)
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir