Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/37319
Jaume Pahissa : un cas d'anàlisi musical / tesi doctoral presentada per: Joaquim Rabaseda i Matas ; director: Francesc Cortès i Mir
Rabaseda i Matas, Joaquim
Cortés, Francesc, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Art i de Musicologia

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
Resum: La motivació principal de la tesi va ser aplicar l'anàlisi musical a l'estudi històric de la música. Per a fer-ho es va escollir investigar un cas concret i determinat: les primeres obres del compositor Jaume Pahissa i Jo (1880-1969). L'autor català va convertir-se des de llavors en el protagonista de l'estudi, que va compaginar l'anàlisi de les seves composicions amb les disquisicions a partir dels materials hemerogràfics, bibliogràfics i arxivístics. Per raons de representació estilística i per la relació amb el seu context històric se seleccionaren el poema simfònic El camí (1908) i la música incidental de Canigó (1910), que s'analitzen detalladament en la tesi. La hipòtesi inicial era que no hi hagué només una coincidència entre els fenomens musicals i els fenòmens socials, que la situació històrica i geogràfica de les composicions de Pahissa les varen influir, i que al seu torn elles també varen ser un signe del seu context històric i artístic. D'aquesta manera, analitzar aquestes obres també era analitzar un document històric que calia interpretar-se correctament segons els paràmetres i les conceptualitzacions vigents en la seva època. El resultat de la investigació ha demostrat que si per un costat l'anàlisi és una manera de percebre la música, de pensar-la i de criticar-la, també pot ser un instrument al servei de la història, ja que si l'analista pren unes decisions i selecciona part de la realitat que vol estudiar, si sempre té un enfocament determinat i una jerarquia d'elements implícits, llavors pot aprofitar les decisions, les seleccions, els enfocament i les jerarquies dels personatges històrics que estudia. Perquè l'anàlisi retrata un punt de vista i una manera de pensar i jutjar la música. Conèixer els paràmetres i els criteris musicals de Jaume Pahissa i de la crítica musical del seu context ha permès imaginar una continuació de les intencions de l'autor i de les valoracions dels receptors, que també són tractades amb profunditat en aquesta tesi. I a partir d'aquí s'expliquen un conjunt divers de temes que apareixen i s'entrellacen: la relació de Wagner amb la tauromàquia, la transformació dels hàbits auditius i de comportament del públic, les primeres temptatives de turisme cultural, les implicacions estètiques d'una nova manera de fer política que va sorgir en les eleccions regionals de 1901, la complexa i oculta coincidència entre la música de Pahissa i les noves tipologies de l'arquitectura moderna, la revalorització i descobriment simbòlic del mediterrani, la invenció de la Catalunya grega. La tesi s'organitza en sis capítols diferents. En el primer s'explica les principals vicissituds històriques i polítiques d ela primera dècada del segle paral·lelament als inicis de Jaume Pahissa i a l'estrena de les seves composicions. En el segon es tracten aquests fets en relació als significats i les implicacions ideològiques més rellevants. El tercer capítol està dedicat a l'anàlisi de la música de El camí i a la seva primera recepció, precedida per una especificació de la metodologia emprada. El quart conté l'anàlisi dels diferents números musicals de Canigó, de la seva recepció i de les seves funcions escèniques i dramàtiques, amb un aclariment previ sobre l'anàlisi del paper d ela música en les representacions teatrals. En el cinquè capítol es recullen els principals trets estilístics d'aquestes dues obres i s'aventuren unes característiques generals de la producció de Jaume Pahissa en correspondència amb les tendències generals de la música del seu temps i de la música catalana. Finalment, en el darrer capítol es connecten els diversos resultats de la investigació amb el principal moviment artístic i ideològic que aparegué durant aquells anys a Catalunya: el noucentisme.
Resum: The main motivation behind this thesis was to apply musical analysis to the historical study of music. In order to achieve this, research into a particular specific case was chosen: the early works of the composer Jaume Pahissa i Jo (1880-1969). From that moment on the Catalan composer became the protagonist of the study, which combined the analysis of the works he composed with comments using journalistic, bibliographic and archive material. Reasons of stylistic representation and the relationship with their historical context led to the selection of the symphonic poem El camí (1908) and the piece of incidental music Canigó (1910) for detailed analysis in the thesis. The starting hypothesis was that not only did a coincidence between musical and social phenomena exist, but that the historical and geographical situation influenced Pahissa's compositions, and that these, in turn, reflected the historical and artistic context in which they were conceived. In this way, analysing these works also meant analysing a historical document that had to be correctly interpreted in accordance with the parameters and conceptualisations valid at that time. The research findings have shown that while analysis is a way to perceive, think about and criticise music, it can also be a tool for studying history. This is so, because if the analyst takes certain decisions and selects part of the reality s/he wants to study, and if s/he always has a specific focus and hierarchy of implicit elements, s/he can make the most of the decisions, focuses and hierarchies of the historical characters being studied, as the analysis not only portrays a point of view and a way of thinking, but also judges the music. Knowing the parameters and musical criteria used by Jaume Pahissa and the musical critics of his time has allowed us to imagine what the composer's intentions and the receivers' evaluations, also dealt with in depth in this thesis, could be. Diverse themes that appear and intertwine, are then explained: Wagner's relationship with bullfighting, the transformation of listening habits and audience behaviour, the first attempts at cultural tourism, the aesthetic implications of a new political way of behaving that emerged in the 1901 regional elections, the complex and hidden coincidence between Pahissa's music and the new typologies of modern architecture, the reappraisal and symbolic discovery of the Mediterranean, the invention of Greek Catalonia. The thesis is organised in six chapters. The first compares the main historical and political vicissitudes of the first decade of the twentieth century to Jaume Pahissa's beginnings and the première of his first works. The second deals with what these events mean and what the most notable ideological implications are. With a preceding specification of the methodology used, Chapter 3 analyses the music of El Camí and how it was first received. Chapter 4 contains the analysis of the different musical numbers of Canigó, how it was received and what its scenic and dramatic functions were, but first clarifies the role of music in theatrical representations. Chapter 5 deals with the main stylistic features of these two pieces and puts forward some general characteristics of Jaume Pahissa's work in relation to the general musical trends of his time and the music of Catalonia. Finally, the last chapter links the various research findings with the main artistic and ideological movement to emerge in Catalonia at that time: Noucentisme.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Art, 2006
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Pahissa, Jaume
ISBN: 9788469060407

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/5196


672 p, 9.3 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir