Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/37566
Factors intrínsecs a l'hoste en la malaltia meningocòccica : estudi epidemiològic i clínic / Ma. Antònia Baraldés i Farré ; [director: Pere Domingo i Pedrol]
Baraldés i Farré, Ma. Antònia
Domingo, Pere, (Domingo Pedrol) dir. (Hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona, Catalunya))

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2005
Resum: FONAMENT: El FcgRIIA és l'únic receptor IgG dels leucòcits capaç d'unir la IgG2, la principal subclasse d'immunoglobulines (Igs) que es genera enfront la infecció per gèrmens encapsulats. Existeixen 2 formes al. lotípiques per a aquest receptor: el FcgRIIA-R131 i el FcgRIIA-H131. Els neutròfils dels individus homozigots FcgRIIA-R/R131 tenen una menor capacitat que els homozigots FcgRIIA-H/H131 per a fagocitar els bacteris encapsulats, incloent el meningococ. Els individus heterozigots tenen una capacitat intermèdia. PACIENTS, MATERIALS I MÈTODES: Estudi cas-control per a determinar si la diferent capacitat fagocítica del FcgRIIA-H/H131 i del FcgRIIA-R/R131 té una repercussió clínica important en pacients amb malaltia meningocòccica (MM) i determinar també si els polimorfismes 308 A/G del TNF (TNF1/TNF2) i 4G/5G del PAI tenen importància en l'evolució i pronòstic de l'MM, tal i com suggereixen alguns autors. Es van analitzar els paràmetres clínics, microbiològics, immunològics i distribució fenotípica dels polimorfismes del FcgRIIA(R/H131), del TNF (TNF1/TNF2) i del PAI-1 (4G/5G), en 145 pacients amb MM microbiològicament comprovada, en comparació amb 290 individus sans randomitzats sense MM. La determinació dels polimorfismes es va realitzar mitjançant tècniques de reacció en cadena de la polimerasa i també es van determinar els nivells de complement i Igs. Es va aplicar una escala pronòstica basada en l'edat, la presa d'antimicrobians prèvia a l'ingrés i la presència de signes neurològics focals o de diàtesi hemorràgica. RESULTATS: Les dades generals dels episodis d'MM no van mostrar diferències imporants respecte d'altres treballs publicats a la literatura mèdica sobre MM. La distribució dels al. lotips FcgRIIA entre pacients i controls fou similar. L'al. lotip R/R131 va tenir una prevalença major a les formes més greus d'MM: fulminants quant a temps d'evolució (OR = 3. 77, IC: 1. 10 - 13. 70, p = 0. 03), i septicèmiques quant a Microbiologia (OR = 2. 7, IC: 1. 22 - 6. 02, p = 0. 012). Les complicacions també van ser significativament més freqüents en els pacients amb genotip R/R131 (OR: 2. 6, IC: 1. 20 - 5. 71, p = 0. 013). Dels 46 pacients amb al. lotip R/R131, 30 (65%) van obtenir una puntuació de mal pronòstic a l'escala pronòstica utilitzada, en comparació al 19% (13 de 67) dels que tenien l'al. lotip H/R131 i només el 15% (5 de 32) dels pacients amb genotip H/H131 (p<0. 0001). No es van trobar diferències significatives en la distribució dels al. lotips del FcgRIIA respecte de l'aparició de seqüeles. El nostre estudi no va poder demostrar la influència dels polimorfismes del TNF (308 A/G) i del PAI-1 (4G/5G) respecte de l'adquisició, evolució i pronòstic de l'MM. CONCLUSIONS: L'al. lotip FcgRIIA-R/R131 s'associa a formes més greus d'MM, a un major nombre de complicacions i a un pitjor pronòstic. Els polimorfismes del TNF i del PAI-1 no influencien ni l'adquisició ni l'evolució de l'MM.
Resum: BACKGROUND: The FcgRIIA is the only leukocyte immunoglobulin(Ig)G receptor that can bind IgG2, the most Ig subclasse that has originated in front of encapsulated bacteria infections. There are two allotypic forms of this receptor, designated as FcgRIIA-R131 and FcgRIIA-H131. Neutrophils from homozygous FcgRIIA-R/R131 donors are less effective than FcgRIIA-H/H131 neutrophils at the phagocytosis of encapsulated bacteria, including meningococci. Heterozygous neutrophils are intermediate levels of efficacy. SUBJECTS AND METHODS: Case-control study to determine if the differing phagocytic capacities of FcgRIIA-H/H131 and FcgRIIA-R/R131 have clinical relevance in patients with meningococcal disease (MD) and also to determine if the 308 A/G-TNF polymorphism (TNF1/TNF2) and 4G/5G-PAI polymorphism have importance in the clinical outcome and prognosis of MD as some authors have suggested. Clinical manifestations, microbiologic and immunologic data and phenotype distribution of FcgRIIA (R/H131), TNF (TNF1/TNF2) and PAI-1(4G/5G) polymorphisms were analyzed in 145 patients with microbiologically proved MD (cases) and the results were compared with 290 randomized asymptomatic sex-matched blood donors (controls) without MD. Polymorphisms are determined by a polymerase chain reaction (PCR) procedures and serum levels of complement and Igs are also measured. Prognostic score based on age, hemorrhagic diathesis, neurologic signs and the absence of preadmission antibiotic was calculated. RESULTS: general data of MD episodes were not different in relation to another medical reports about MD. The distribution of FcgRIIA allotypes were similar in cases and controls. The FcgRIIA-R/R131 allotype were more common among more severe forms of MD: fulminant MD (OR = 3. 77, IC: 1. 10 - 13. 70, p = 0. 03) and meningococcemia without meningitis (OR = 2. 7, IC: 1. 22 - 6. 02, p = 0. 012). Complications were also significantly more frequent in patients with the R/R131 allotype (OR: 2. 6, IC: 1. 20 - 5. 71, p = 0. 013). Of the 46 patients with the R/R131 allotype, 30 (65%) had an adverse prognostic score, compared with 19% (13 of 67) of those with the R/H131 allotype and only 15% (5 of 32) of those with the H/H131 allotype (p < 0. 0001). No significant differences have seen in FcgRIIA allotypes distribution with regard to risk of developing sequelae. Our study could not demostrate the influence of the TNF (308 A/G) and PAI-1 (4G/5G) polymorphisms on the risk, outcome and prognosis of MD. CONCLUSION: The FcgRIIA-R/R131 allotype is associated with more severe forms of MD, more complications and a worse prognosis. The TNF and the PAI-1 polymorphisms have not influence on the risk and outcome of MD.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, Departament de Medicina, 2002
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Infeccions per neissèria
ISBN: 846880584X

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4446


211 p, 1.6 MB

207 p, 828.1 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir