Factores pronósticos de reingreso y mortalidad en pacientes hospitalizados por descompensación de enfermedad pulmonar obstructiva crónica
Almagro, Pere
Heredia Budó, José Luis, dir.

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2007
Resum: El objetivo principal de la tesis fue evaluar prospectivamente los reingresos y la mortalidad tras el alta de los pacientes hospitalizados por descompensación de su EPOC, así como las variables pronósticas. Además se estudió la relación entre el índice BODE y la mortalidad. Para ello se evaluaron prospectivamente dos cohortes formadas por 135 y 67 pacientes ingresados de forma consecutiva en los años 96-97 y 98-99, respectivamente. La primera cohorte se utilizó para estudiar los reingresos hospitalarios y la mortalidad, mientras que en la segunda se analizó la aplicabilidad del índice BODE. Al ingreso se realizó una gasometría arterial, se determinó el IMC y la presencia de cor pulmonale. Se recogió información sobre el uso de oxigenoterapia domiciliaria y la historia de tabaquismo. El ultimo día de ingreso se realizó una espirometría, una gasometría arterial y se completaron los siguientes cuestionarios: a) Cuestionario de tratamiento domiciliario. b) Cuestionario de calidad de vida: St George's Respiratory Questionnaire (SGRQ). c) Escala de dísnea: escala de dísnea de la ATS. d) Comorbilidad: índice de Charlson. e) Deterioro cognitivo: escala de Pfeiffer. f) Estado funcional basal: índice de Katz. g) Recursos sociales: cuestionario OARS. El estatus marital status se dicotomizó en dos grupos, casados y no casados. Se consideraron no casados los pacientes solteros viudos o separados. h) Estimación socioeconómica: se basó en el nivel educacional (analfabeto, sin estudios o con estudios) y los trabajos realizados (manual u otros). i) Depresión: escala Yesavage. Además se calculó el índice BODE en la segunda cohorte. Se definió reingreso como una o más hospitalizaciones en el año siguiente. En este periodo reingresaron 75 (58. 5%) pacientes. En el análisis bivariante el reingreso se asoció con las hospitalizaciones previas, la escala de disnea, la PaCO2 al alta, la depresión, la presencia de cor pulmonale, el uso de oxigenoterapia crónica y la calidad de vida. En el análisis multivariante los mejores predictores fueron la combinación de hospitalización durante el año previo (OR: 4. 27; 95% IC: 1. 5-12), la puntuación total en el SGRQ cortado a 50 puntos (OR: 2. 36; 95% ICI: 1. 03-5. 04), y la hipercapnia al alta (PaCO2 ? 45 mmHg) (OR: 2. 18; 95% IC: 0. 84-5. 06). La mortalidad a 180 días, 1 año y 2 años fue del 13. 4%, 22% y 35. 6%. Un total de 64 pacientes (47. 4%) habían fallecido al finalizar el estudio. La mediana de seguimiento fue de 378. 5 días para los fallecidos y 950 días para los supervivientes. Se observó una mayor mortalidad en el análisis multivariante en los pacientes más ancianos, las mujeres, y los no casados. Los ingresos hospitalarios durante el año previo, la dependencia funcional, una mayor comorbilidad, la presencia de depresión, una peor calidad de vida y la hipercapnia al alta fueron también predictores de mortalidad. En el análisis multivariante la escala de actividad del SGRQ (p<0. 001; OR 2. 62; IC 1. 43-4. 78), la comorbilidad (p<0. 005; OR 2. 2; CI 1. 26-3. 84), la presencia de depresión (p<0. 004; OR 3. 6; CI 1. 5-8. 65), los ingresos previos (p<0. 03; OR 1. 85; CI 1. 26-3. 84) y el estado marital (p<0. 0002; OR 3. 12; CI 1. 73-5. 63) fueron predictores independientes de mortalidad. La relación entre mortalidad y algunas de estas variables no se habían estudiado previamente en la EPOC. La mortalidad en la segunda cohorte fue del 64% (mediana de seguimiento:1490 días). La mortalidad fue mayor en el análisis bivariante entre los pacientes más ancianos, aquellos con menor FEV1, mayor dependencia funcional, o más comorbilidad entre otros. En el análisis multivariante sólo el índice BODE y la hipercapnia al alta fueron variables independientes de mortalidad. Este índice - desarrollado y validado en pacientes ambulatorios - no se había estudiado en pacientes hospitalizados por descompensación de su EPOC.
Resum: The main objective of the present thesis is to evaluate prospectively prognosis for readmission and mortality after hospital discharge in a group of patients admitted for acute exacerbation of COPD. Variables that might be predictors were analyzed. The relation of BODE index and mortality in these patients were also analyzed. For this purpose we evaluated two prospective cohorts formed for 135 and 67 consecutive patients hospitalized for acute exacerbation of COPD, in the years 96-97 and 98-99 respectively. The first cohort was used to evaluated hospital readmission and mortality while the second cohort analyze the BODE index. Analysis of arterial blood gas, serum albumin and BMI was performed at admission. Cor pulmonale was diagnosed by clinical criteria. Information collected from patients included home use of oxygen therapy and a history of smoking. At some time during the 24 hours before discharge, lung function and arterial blood gas determinations were repeated. The following specific questionnaires were completed: a) Questionnaire on regular treatment. b) Quality of life questionnaire: St George's Respiratory Questionnaire (SGRQ). c) Dyspnea assessment: adapted version of the ATS dyspnea scale. d) Comorbidity: Charlson index. e) Cognitive deterioration questionnaire: Pfeiffer scale. f) Functional status: Katz index. g) Social resources interview: Social Resources Scale of the Older Americans Research and Service Center (OARS). Marital status was dichotomized into two groups, married or unmarried. Unmarried patients included those who were divorced, separate, widowed and never married. h) Socioeconomic level estimation: educational level (illiterate, without studies and with studies) and work performed (manual or other). i) Depression: Yesavage scale in its shortened version. BODE index were also evaluated in the second cohort. Readmission was defined if one or more hospitalizations in the following year, in this period, seventy-five (58. 5%) patients were readmitted. In bivariate analysis readmission was associated with previous hospitalization for COPD in the past year, dyspnea scale, PaCO2 at discharge, depression, cor pulmonale, chronic domiciliary oxygen and quality of life measured by the SGRQ. In multivariate analysis, the best predictor of readmission was the combination of hospitalization for COPD in the previous year, (OR: 4. 27; 95%CI: 1. 5-12), total score of the SGRQ ? 50 points (OR: 2. 36; 95%CI: 1. 03-5. 04), and PaCO2 at discharge ? 45 mmHg (OR: 2. 18; 95%CI: 0. 84-5. 06). Mortality at 180 d, 1 yr and 2 yr was 13. 4%, 22%, and 35. 6% respectively. Sixty-four patients (47. 4%) were deceased at the end of the study Median follow-up was 378. 5 d (IQR: 578. 8) for deceased patients and 950 d (IQR: 130) for living patients. Greater mortality was observed in the bivariate analysis among the oldest patients (p<0. 0001), women (p<0. 01), and unmarried patients (p<0. 002). Hospital admission during the previous year (p<0. 001), functional dependence (p<0. 0004), greater comorbidity (p<0. 0006), depression (p<0. 00001), quality of life (p<0. 01) and pCO2 at discharge (p<0. 03) were also among the significant predictors of mortality. In the multivariate analysis the activity SGRQ subscale (p<0. 001; OR 2. 62; CI 1. 43-4. 78), comorbidity (p<0. 005; OR 2. 2; CI 1. 26-3. 84), depression (p<0. 004; OR 3. 6; CI 1. 5-8. 65), hospital readmission (p<0. 03; OR 1. 85; CI 1. 26-3. 84) and marital status (p<0. 0002; OR 3. 12; CI 1. 73-5. 63) were independent predictors of mortality. The relationship between the mortality and some of these variables had not been studied previously in the COPD. The mortality in the second cohort was 64% (median follow-up:1490 days). Greater mortality was observed in the bivariate analysis among the oldest patients, those with worse FEV1 values, more functional dependence, or greater comorbidity, among others. In the multivariate analysis only BODE index and hypercapnia were successful predictors of mortality. This index were developed and validated in ambulatory patients it had not been applied previously in patients hospitalized by acute exacerbation of COPD.
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Departament de Medicina, 2006
Nota: Bibliografia
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Castellà
Document: Tesi doctoral
Matèria: Pulmons ; Malalties obstructives ; Pronòstic ; Mortalitat
ISBN: 9788469050873

Adreça alternativa:: https://hdl.handle.net/10803/4499


196 p, 1.1 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2023-02-27



   Favorit i Compartir