Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/37775
Estudi pragmaestilístic de la premsa escrita diària : trets i usos estilístics en les distintes modalitats genèriques dels diaris d'informació general / Dolors Palau Sampio ; director: Albert Chillón Asensio
Palau Sampio, Dolors
Chillón, Albert, 1960-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Mitjans, Comunicació i Cultura)
Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2009
Resum: La presència inflacionista de l'etiqueta estil periodístic en llibres de redacció professionals, manuals i altres obres de producció acadèmica no ha anat acompanyada, en general, d'una reflexió sòlida sobre les seues arrels o l'abast en els textos periodístics. La referència a aquesta noció ha esdevingut una salmòdia repetida i acrítica, assimilada sense prendre una distància adequada i reproduïda amb vocació de dogma de fe com a garantia d'objectivitat, com a sinònim d'un arsenal de receptes per a aprendre a posar-li portes a la subjectivitat, per mantenir-la a ratlla, per a consignar la il·lusió que és possible concebre uns textos nus, despullats de la subjectiva mirada d'aquell que els ha escrit. Aquesta doble contradicció, la paradoxal defensa d'una idea d'estil deslligada dels seus orígens, ahistòrica, i al mateix temps, cega a l'expressió empírica, a la manifestació efectiva en els mitjans de comunicació, és la que guia l'interés d'aquesta tesi. I la que defineix una recerca que té com a objecte principal el desenvolupament d'una proposta sistemàtica per a l'estudi pragmaestilístic del discurs periodístic informatiu/interpretatiu, és a dir, la fonamentació teòrica i metodològica dels criteris que han de marcar l'anàlisi dels textos periodístics. Es tracta, en definitiva, de bastir, d'armar, de construir una proposta vàlida per a prendre-li el pols als diferents estils que conviuen en la premsa escrita, per a -d'acord amb la definició d'estil que es planteja com a punt de partida-, conéixer com es manifesten les diferents maneres de veure i construir la realitat en les produccions periodístiques. L'objecte secundari és la verificació de la proposta, a partir de l'aplicació a una mostra de textos i la seua validació empírica a l'hora de contribuir a desxifrar les estratègies i implicacions que comporten les diferents maneres de dir. Després de constatar la diversitat i heterogeneïtat de definicions d'estil es planteja la necessitat d'anar als orígens, de buscar d'on procedeix aquest concepte, el que planteja una mirada plural, en la línia de les investigacions que, des de fa uns anys, han anar obrint les costures d'uns estudis de comunicació sovint autàrquics. Això explica un recorregut per diferents disciplines que, d'una o d'altra manera, tenen en l'expressió verbal el seu centre d'atenció, com la Retòrica o l'Estilística que, de la mà de diferents escoles, desemboca en una pragmàtica on s'inscriu l'estudi dels estils periodístics, com a realitzacions comunicatives concretes. Aquesta recerca no defuig la reflexió bàsica al voltant del malentés sobre el concepte més estés d'estil periodístic i per això recorre a un àmbit amb segles d'experiència a l'hora d'indagar en els límits entre llenguatge i realitat: la filosofia, per a optar, en la línia d'una tradició de la lingüística crítica, per la defensa de la unitat indissoluble de forma i contingut, enfront dels que remeten l'estil al terreny de la tria sense conseqüències semàntiques. Una vegada mostrades les cartes epistemològiques i les filiacions teòriques, es desenvolupa una proposta metodològica que parteix de la revisió del concepte d'estil en els estudis de comunicació i que, a partir de la idea d'una pluralitat de maneres de dir i de les seues implicacions, aborda les condicions que intervenen en la comunicació i recepció de textos periodístics, a través de tres nocions clau: gèneres, registres -com a variables situacionals- i estils, que interrelaciona les anteriors amb la figura de l'autor com a instància configuradora d'una realitat que contribueix a designar i crear a partir d'una sèrie de marques lingüístiques observables i analitzables, que es descriuen en l'apartat dedicat al mètode d'anàlisi. La joventut dels estudis comunicatius ha obligat a importar d'altres àmbits amb major bagatge, com la lingüística i l'estilística, les eines per a dissenyar un mètode que puga donar compte de la diversitat d'estils que conviuen en les pàgines de la premsa escrita diària, vinculant-la a les tasques en les quals el periodista deixa, inevitablement, la seua particular empremta. I, no només per a constatar aquesta pluralitat de veus que relaten l'actualitat sinó, sobretot, per a indagar en les implicacions cognitives que plantegen les diferents maneres de dir.
Resum: The inflationary presence of label journalistic style in professional and many academic productions has not gone accompanied, in general, of a solid reflection on his roots or his scope in journalistic texts. The reference to this notion has occurred in an acritical way, assimilated without taking an adequate distance and reproduced as a guarantee of objectivity, as a synonymous of a recipes arsenal to fight the subjectivity. For supporting the illusion that it is possible to conceive journalistic texts naked, undressed of the subjective look of that one who has written them. This double contradiction, the paradoxical defence of an idea of style untied from his origins and, at the same time, undifferent to his empirical expression, to the effective manifestation in the mass media, has guided the interest of this thesis. And this has defined a research that takes as a principal object the development of a systematical proposal for a pragmastylistic study of informative/interpretive journalistic discourse, the theoretical and methodological criteria that mark the analysis of journalistic texts. The objective, finally, is to build a valid proposal to take the dust to different styles that coexist in printed media -in accordance with the definition of style that we take as a started point- in order to know the different ways of seeing and building the reality in journalistic productions. The secondary objective of this thesis is the validation of the proposal from the application to a sample of texts in order to decipher the strategies and implications that endure the different ways of saying. After stating the diversity and heterogeneity of style's definitions we need to go to the origins, to look for this concept proceeds, which raises us a multidisciplinary approach, following the research line that, for a few years, is been opening the seams of a usually autarkic communication studies. That explains the need to look over different disciplines that have his center of attention in the verbal expression, like the Rhetoric or the Stylistics. This one, through different schools, ends in a Pragmatics where we place the study of journalistic styles, like concrete communicative achievements. This search also includes the basic reflection on the most stretched concept from journalistic style and that's why it covers to a discipline with centuries of experience investigating in the limits between language and reality: the philosophy, to defend, in line with critical linguistics, the indissoluble unit of form and content, in front of those who send the style to the picking out area without semantic consequences. This thesis develops a methodological proposal that starts from a style's concept review in communication studies. From the idea of a plurality of ways of saying and his implications, this thesis broach the conditions that intervene in the communication and reception of journalistic texts, across three key notions: genres, registers -situational variables or circumstances that surround the publication of an article- and styles, which interrelates the previous ones with the author's figure like a configurative instance of a reality that helps to designate and create. This configuration is explicit from a whole series of observable and analyzable linguistic marks, which are described in the analysis' method. Youthness of the comunicative studies drive us to loan to other disciplines, like Linguistics and Stylistics, tools to an approach to journalistic texts. Also to design a method that could realize the diversity of styles that coexist on the daily printed pages, linking them to the tasks in which the journalist leaves, inevitably, their treads. And, not only to state the plurality of voices that report the current but, above all, to investigate in the cognitive implications that raise the different ways of saying.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Ciències de la Comunicació, Departament de Periodisme i de Ciències de la Comunicació, 2008
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Anàlisi del discurs ; Periodisme ; Llenguatge ; Espanya ; Pragmàtica
ISBN: 9788469172148

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4209


750 p, 3.1 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-05



   Favorit i Compartir