dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina)
| Publicación: |
Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2005 |
| Resumen: |
La resposta d'anticossos a la vacuna conjugada de l'H. influenzae tipus b (Hib) es va estudiar en 59 voluntaris sans (edat mitjana: 32 anys) i en 22 pacients amb immunodeficiència humoralknown (edat mitjana: 32 anys) per determinar la seva utilitat en el diagnòstic de dèficit de producció d'anticossos. Vint dels sans i 9 dels pacients van ser també immunitzats amb la vacuna del pneumococ. La mesura dels anticossos específics sèrics es va realitzar per tècnica d'ELISA. to Hib capsular polysaccharideLa resposta a les vacunes es va definir utilitzant el límit inferior de l'interval de probabilitat del 90%, dues cues, dels nivells d'anticossos específics post-immunització de la població sana. El valor d'anticossos específics mínim a incrementar per considerar un individu responedor va ser de 2,28 g/ml per la vacuna de l'Hib i 395 U/ml per la del pneumococ. Amb aquest criteri el 85% (50/59) dels sans van respondre amb la IgG específica contra l'Hib i el 75% (15/20) amb la IgG contra el pneumococ. Tots els sans que van rebre les dues vacunes van respondre al menys a una d'elles. Cap dels pacients amb immunodeficiències no va respondre a cap d'elles. L'avaluació de la resposta d'anticossos contra la vacuna del pneumococ i l'Hib pot facilitar el diagnòstic d'immunodeficiències primàries de tipus humoral i la indicació de tractament amb immunoglobulines. Per investigar si el dèficit d'anticossos amb nivells d'IgG normal s'associa a bronquièctasis, es va estudiar la resposta d'anticossos contra la vacuna polisacàrida del pneumococ i la conjugada de l'Hib en pacients amb bronquièctasis d'etiologia no coneguda, valorats ambulatoriament durant un període de 7 anys. El dèficit de producció d'anticossos es va definir com la manca de resposta a les dues vacunes. 107 pacients van ser inclosos en l'estudi (edat mitjana: 46. 3 anys). El dèficit de producció d'anticossos es va diagnosticar en 12 pacients (11%); aquests pacients van presentar una major incidència d'otitis mitjana, nivells baixos d'IgG2 i nivells basals d'anticossos contra S. pneumoniae i Hib inferiors. El dèficit de producció d'anticossos amb IgG normal pot associar-se a bronquièctasis i hauria de valorar-se en pacients amb bronquièctasis d'etiologia no coneguda, especialment en pacients amb antecedents d'otitis mitjana, nivells baixos d'IgG2 i nivells baixos d'anticossos específics. La progressió de l'afectació pulmonar és l'alteració més freqüent en pacients amb immunodeficiència comuna variable (ICV). La dosi més eficaç i els paràmetres per avaluar-ne l'eficàcia no han estat ben establerts. Es va estudiar l'evolució de l'afectació pulmonar de 24 pacients amb ICV que van iniciar tractament amb immunoglobulines intravenoses (IVIG) amb dosis necessàries per mantenir uns nivells estables d'IgG superiors a 600 mg/dl. La dosi d'IVIG, els nivells sèrics d'IgG, la incidència d'infeccions bacterianes, proves de funció respiratòria (PFR) i TACAR de tòrax es van monitoritzar durant 2 anys. Es va determinar la variabilitat de la dosi d'IVIG (205 - 372 mg/kg/21 dies) per obtenir els nivells d'IgG establerts. Els pacients amb malaltia pulmonar crònica (MPC) van requerir dosis superiors d'immunoglobulines (p = 0. 045). Durant el tractament es va observar una disminució significativa del número d'infeccions greus i lleus. No es van observar canvis en les PFR ni en la puntuació de la TACAR en pacients sense MPC, però van millorar en pacients amb MPC. Un increment de la puntuació de la TACAR es va detectar en dos pacients sense evidència d'alteració en l'estat clínic ni en les PFR. El mantenir nivells residuals d'IgG superiors a 600 mg/ml pot ajudar a evitar la progressió de l'afectació pulmonar en pacients amb ICV. Les manifestacions clíniques, les PFR i la TACAR de tòrax, al menys cada dos anys són aconsellables per detectar la progressió de l'afectació pulmonar. |
| Resumen: |
Antibody response to an H. influenzae type b (Hib) conjugated vaccine was studied in 59 healthy adults (mean age: 32 yr) and 22 patients with knownhumoral immunodeficiencies (mean age: 32 yr) to determine its usefulness in the diagnosis of defective antibody formation. Twenty of the healthy adults and 9 of the patients were also immunized withPNU-Immune 23 a pneumococcal vaccine. Serum specific antibodies were measured by ELISAto Hib capsular polysaccharide. Adequate response to both vaccines was defined using the lower limit of the two-tailed 90% probability interval of postimmunization specific IgG of the healthy adults. By using this cutoff, responders were considered to be those with an absolute increase in anti-Hib IgG titers higher than 2. 28 g/ml, and in anti-S. pneumoniae IgG higher than 395 arbitrary units/ml. With these criteria, 85% (50/59) of the healthy adults responded with anti-Hib IgG and 75% (15/20) with anti-pneumococcal IgG. All healthy adults receiving both vaccines responded to at least one. None of the patients with humoral immunodeficiencies responded to either vaccine. Evaluation of the antibody response to both the Hib and pneumococcal vaccines may facilitate the diagnosis of humoral immunodeficiency and selection of patients to receive immunoglobulin therapy. To ascertain whether antibody production deficiency with normal IgG levels is associated with bronchiectasis, antibody response to a pneumococcal unconjugate vaccine and an Hib conjugate vaccine was studied in all adult patients with bronchiectasis of unknown etiology that were assessed in our chest outpatient clinic from January 1994 to October 2001. Antibody production deficiency was defined as a failure to respond to either vaccine. 107 patients were included in the study (mean age: 46. 3 years). Antibody production deficiency was diagnosed in 12 patients (11%). A significantly higher incidence of otitis media, lower serum IgG2 subclass levels, and lower preimmunization antibody levels to S. pneumoniae and Hib were observed in patients with antibody production deficiency. Antibody production deficiency with normal IgG levels may be associated with bronchiectasis, making it advisable to evaluate the antibody response to both the H. influenzae and pneumococcal vaccines in patients with bronchiectasis of unknown etiology, particularly in those with a history of otitis media, low IgG2 subclass levels and low levels of baseline specific antibodies. Lung damage progression is the most frequent condition in patients with common variable immunodeficiency (CVID). Appropriate immunoglobulin dose adjustments and follow-up guidelines to evaluate this have not been well established. To assess the evolution of lung damage once stable residual serum levels of IgG over 600 mg/dl had been achieved, a prospective study was conducted in 24 adult patients with CVID, with no previous intravenous immunoglobulin (IVIG) treatment. IVIG dose, total serum IgG level, bacterial infection rate, pulmonary function tests (PFTs) and high resolution computed tomography (HRCT) of the thorax were monitored over two years. IVIG dose variability (205 - 372 mg/kg/21 days) to obtain the required serum IgG levels was determined. Patients with chronic pulmonary disease (CPD) needed higher doses than those without CPD (p = 0. 045). A significant reduction in severe and mild infections/patient-year was observed during treatment. Overall, there were no changes in PFTs and HRCT scores in patients without CPD, but both improved in patients with CPD. An increase of over 15% in overall HRCT score was detected in two patients without evidence of impairment in either clinical status or PFT values. Residual levels of total IgG over 600 mg/dl may help prevent progression of lung damage in patients with CVID. Levels of IgG, clinical manifestations and PFTs seem sufficient for routine follow-up. HRCT of the thorax, at least biennially, may help to identify patients in whom lung injury is progressing even though they may remain symptom-free and with stable PFTs. |
| Nota: |
Consultable des del TDX |
| Nota: |
Títol obtingut de la portada digitalitzada |
| Nota: |
Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina, Departament de Medicina, 2004 |
| Nota: |
Bibliografia |
| Derechos: |
ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.  |
| Lengua: |
Català |
| Documento: |
Tesi doctoral |
| Materia: |
Bronquièctasi ;
Immunodeficiència ;
Immunoglobulines ;
Ús terapèutic |
| ISBN: |
8468922900 |
visitante ::
identificación
dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Medicina)
