Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/38205
La Contrarevolució de 1939 a Barcelona : els que es van quedar / Jaume Fabre Fornaguera ; director: Borja de Riquer Permanyer
Fabre, Jaume, 1948-
Riquer i Permanyer, Borja de, 1945-, dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament d'Història Moderna i Contemporània)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2003
Resum: L'objectiu de la tesi és intentar establir la base social que el règim franquista va trobar a Barcelona en establir-s'hi a partir del 26 de gener de 1939. Per a fer-ho, s'han cercat motius possibles d'adhesió al nou règim per part de diferents sectors socials. La font d'informació bàsica per aquest punt han estat els llibres de memòries, dels quals n'han estat consultats prop de 125, entre publicats i inèdits. Els motius d'adhesió o acomodació al nou règim que s'han trobat han estat els següents: 1) L'anticatalanisme. Els plantejaments contraris no solament al catalanisme polític sinó també a un catalanisme sentimental, de costums i tradicions, van atreure els qui, vivint a Barcelona, se sentien incòmodes amb el nacionalisme. Pel contrari, van allunyar del règim sectors de població que, per altres motius, podria haver-se adaptat amb gust al franquisme. 2) La religió. La possibilitat de recuperar els actes de culte i la vida social relacionada amb les parròquies va atreure sectors importants de les classes mitjanes. 3) L'esperança. Les ganes d'oblidar la guerra i l'esperança en una millora de les condicions de vida van ser, en uns primers moments, un factor d'acolliment del franquisme. Però aviat aquestes esperances es van veure frustrades. 4) El silenci. El control ferri sobre els mitjans de comunicació impedia la població obtenir informació de la realitat i la sotmetia a una constant propaganda a favor del nou règim. 5) El record de la repressió republicana. Durant la guerra van ser executades 2. 400 persones amb veïnatge a Barcelona. El record d'aquelles morts entre familiars i amics va ser un altre factor d'adhesió. 6) Sobreviure. La por a perdre el lloc de treball obligava a acomodar-se a la nova situació si hom havia decidit quedar-se. Les depuracions van ser estrictes a l'Administració pública i més laxes a l'empresa privada. 7) La por. El règim es va basar en un sistema policíac obsessionat pel control dels ciutadans. La delació va ser elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptar-se esdevingué una necessitat vital. 8) El possibilisme. L'intent de salvar alguna cosa de la personalitat catalana va portar a persones del món de la cultura a restar i, adaptant-se al nou règim, portar a terme discretes actuacions possibilistes. Com a pas previ a l'estudi d'aquestes actituds, en la tesi es fa una descripció física de la ciutat basada en documentació arxivística, bibliogràfica i de premsa. S'estudia de manera molt pormenoritzada la vida quotidiana dels homes i les dones "corrents" que es van quedar i no foren empresonats: el funcionament dels serveis bàsics (aigua, gas, electricitat, transports, ensenyament, sanitat, cultura. . . ), les dificultats en l'aprovisionament de menjar, què feien en les estones d'oci, la situació de la premsa. . .
Resum: El objetivo de la tesis es intentar establecer la base social que el régimen franquista encontró en Barcelona al establecerse a partir del 26 de enero de 1939. Para hacerlo, se han buscado motivos posibles de adhesión al nuevo régimen por parte de diferentes sectores sociales. La fuente d'información básica para este punto han sido los libros de memorias, de los que se han consultado cerca de 125, entre publicados e inéditos. Los motivos de adhesión o acomodación al nuevo régimen que se han encontrado han sido los siguientes: 1) El anticatalanismo. Los planteamientos contrarios no sólo al catalanismo político sino también a un catalanismo sentimental, de costumbres y tradiciones, atrajeron quienes, viviendo en Barcelona, se sentían incómodos con el nacionalismo. Por el contrario, alejaron del régimen sectores de población que, por otros motivos, podría haberse adaptado con gusto al franquismo. 2) La religión. La posibilidad de recuperar los actos de culto y la vida social relacionada con las parroquias atrajo sectores importantes de las clases medias. 3) La esperanza. Las ganas de olvidar la guerra y la esperanza en una mejora de las condiciones de vida fueron, en unos primeros momentos, un factor de aceptación del franquismo. Pero pronto estas esperanzas se vieron frustradas. 4) El silencio. El control férreo sobre los medios de comunicación impedía a la población obtener información de la realidad y la sometía a una constante propaganda en favor del nuevo régimen. 5) El recuerdo de la represión republicana. Durante la guerra fueron ejecutadas 2. 400 personas con vecindad en Barcelona. El recuerdo de aquellos muertos entre familiares y amigos fue otro factor de adhesión. 6) Sobrevivir. El miedo a perder el puesto de trabajo obligaba a acomodarse a la nueva situación si se había decidido no exiliarse. Las depuraciones fueron estrictas en la Administración pública y más laxas a la empresa privada. 7) El miedo. El régimen se basó en un sistema policial obsesionado por el control de los ciudadanos. La delación fue elevada "al prestigio de aviso patriótico". Adaptarse se convirtió una necesidad vital. 8) El posibilismo. El intento de salvar algo de la personalidad catalana llevó a personas del mundo de la cultura a quedarse y, adaptándose al nuevo régimen, llevar a cabo discretas actuaciones posibilistas. Como paso previo al estudio de estas actitudes, en la tesis se hace una descripción física de la ciudad basada en documentación archivística, bibliográfica y de prensa. Se estudia de manera muy pormenorizada la vida cotidiana de los hombres y las mujeres "corrientes" que se quedaron y no fueron encarcelados: el funcionamiento de los servicios básicos (agua, gas, electricidad, transportes, enseñanza, sanidad, cultura. . . ), los apuros en el aprovisionamiento de comida, lo que hacían en los ratos de ocio, la situación de la prensa. . .
Resum: The social base that the Franco's regime found in Barcelona from 26 of January of 1939 is the aim of the thesis. To attain it, I have been searching possible adhesion motives to the new regime from different social sectors. The main source of information for this point has been autobiographic books, which 125 has been consulted, some published and some unpublished. The accommodation to the new regime have been found in the following reasons: 1) Against catalanism: the contrary poses nor only to the politic catalanism and also to a sentimental catalanism, of habits and traditions, attracted who, living in Barcelona felt uncomfortable with the nacionalism. However, they spaced out from sectors regime of population that from others circumstances, could be adapted to the Franco's regime. 2) The religion: the possibility to recover acts of cult and the social life related with parishes attrached important sectors of middle social class. 3) The hope:the desire to forget the war and to hope to a better life conditions were, the firt moment, to welkom the new regime. But soon thoses expectations were frustated. 4) The silence: the strict control on the media impeded the population to get any information about reality and subject to a constant publicity from the new regime. 5) The recollection of a republican repression. During the war were executed 2. 400 persons around Barcelona. The recollection of those deads between friends and familiars were another adhesion factor. 6) Survive: the fear of loosing a job maded the obligation to repair into the new situation if had been decide to remain in Barcelona. the filters were strict to the public administration and less into the private companies. 7) Fear: the regime was based in a policy sistem obsessed by controlling the citizen. the delation was increased "to the patriotic notice prestige" Being adapted was a vital need. 8) The possibilism: the intention to save something from the catalan personality brought some people from the culture world , addapting themself into the new regime, carry out discreet performances.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, Departament d'Història Moderna i Contemporània, 2002
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Barcelona (Catalunya) ; Història ; 1939
ISBN: 846881007X

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4787


99 p, 267.7 KB

118 p, 329.1 KB

123 p, 402.0 KB

122 p, 348.6 KB

149 p, 421.0 KB

126 p, 412.3 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir