Conservació i degradació de sòls a les àrees de muntanya en procés d'abandonament : la fertilitat del sòl al Parc Natural del Cadí-Moixeró : tesi doctoral
Molina Gallart, David
Miró i Orell, Manuel de (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Geografia)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2002
Resum: The reduction of agrarian land in Mediterranean Europe has produced a large number of marginal zones, most of them located in mountainous areas. In fact, there has been a decrease of population in Catalan rural areas for the last one hundred fifteen years. This depopulation process has affected directly the abandonment of agrarian land (LASANTA, 1996) and, at the same time, it has favoured new dynamics, specially in the Pyrenees: the colonisation of natural vegetation over these fields and the increase of soil degradation processes. In this thesis we will examine these issues with more detail focusing on the case of the middle and high Oriental Pyrenees (Natural Park of Cadí-Moixeró, Catalonia, Spain). Soil degradation and afforestation processes were found in the field work carried out in this area, our results derive from processing the data gathered using a Geographical Information System. This methodology has enabled us to relate different variables and show the existence of an erosive and soil fertility change processes in the abandoned fields, crops, grasslands and forests, according to land use intensity. We have applied some techniques in three directions: spatial analisys with GIS, soil and biomass analysis and oral sources. The global methodology relation these imputs in a integrated landscape analysis. The most important conclusions of these research are: An ordered soil fertility index (COBERTERA, 1993) where the first land use is the highest value; Non-eroded abandoned fields = high intensity graslands (<1800m) > active fields > Pinus forests > eroded abandoned fields > rest of grasslands = Quercus dry forests. An integrated soil quality classification (Fertility index+available water+aggregate stability): High intensity grasslands North (<1800m) > low intensity Pinus forest > Non-eroded abandoned fields = rest of grasslands = hight intensity Pinus forests = active fields > high intensity grasslands N & S (>1800) = eroded abandoned fields = Quercus dry forests. An intensive use of agricultural soils in the 20th Century, there has only been a decrease in soil quality in thin soils on south and steep slopes. Intensive cattle raising involves a decrease of soil quality in alpine grasslands, also in poor grasslands in steep south orientations over limestones below 1800m. Intesive forestry reduces the fertility but does not affect the future restoration of Pinus sylvestris woods, mainly in northern orientation. In the 20th Century the landscape of the Natural Park of Cadi-Moixero, was divided equally between grasslands, forests and fields. The depopulation of the Park since 1960 has allowed an increase in forested areas below 1700 m. Scots pine (Pinus sylvestris) is the main tree in the natural recolonization process, and the soil quality is one of the most important parameters in controlling the expansion. Erosion processes are important in some abandoned fields with a southern orientation, high livestock density grasslands and badlands.
Resum: La reducció de l'espai agrari a l'Europa Mediterrània ha donat lloc a un increment de les àrees marginals, moltes d'elles situades en zones de muntanya. A Catalunya, el despoblament del medi rural és constant des de finals del segle XIX però s'ha accentuat en la segona meitat del XX, procés que ha incidit directament en les activitats primàries i en l'abandonament dels cultius, disminució de la ramaderia i minva generalitzada de la pressió extensiva sobre el medi. Alhora s'han afavorit o aparegut noves dinàmiques que modifiquen la naturalesa dels sòls, especialment als Pirineus: revegetació espontània dels espais abandonats o increment dels processos erosius. Aquest treball centra aquests aspectes generals en l'àrea d'estudi del Parc Natural del Cadí-Moixeró (Pirineus Orientals). A partir de la fotointerpretació en diferents èpoques, el treball de camp i la cartografia temàtica existent, s'ha fornit una base de dades georeferenciada mitjançant els Sistemes d'Informació Geogràfica per tal de caracteritzar cadascun dels espais homogenis del parc, amb l'objecte de definir com la intensitat en l'ús del sòl en els espais agraris, ramaders i forestals ha modificat les propietats i naturalesa edàfiques. S'han aplicat diverses tècniques en paral·lel que es poden englobar en l'anàlisi espacial amb SIG, l'analítica de sòls tan bioquímica com física en mostratges diacrònics i sincrònics així com l'anàlisi de biomassa en pastures i boscos i l'estudi de les fonts orals per caracteritzar amb precisió la tipologia d'usos i gestió del territori. Aquests mètodes s'han imbricat a partir de l'anàlisi integrat del paisatge. Els resultats més importants de la recerca es poden resumir en: La intensitat en la utilització del territori es manifesta de forma diversa entre els paràmetres que intervenen en la fertilitat dels sòls: la matèria orgànica disminueix en els sòls més explotats, sobretot els agrícoles, el P i el K són molt elevats quan s'aporten adobs orgànics d'origen animal (conreus i zones de concentració dels ramats) i la relació C/N és un bon indicador del procés d'aforestació de l'espai agrari i per establir diferències entre els boscos molt i poc explotats. Els sòls més fèrtils, des del punt de vista agronòmic, es troben a l'espai agrícola en absència de processos erosius. Els millors camps es situen en els sòls més potents i són els que s'han cultivat i conservat millor, en canvi els sòls més prims han donat lloc a camps marginals amb conreus de baix rendiment. Els sòls de pastures i boscos són molt més pobres, exceptuant els que presenten elevats continguts de MO. 3. - Si avaluem els paràmetres químics, físics i d'humitat superficial del sòl, la intensitat d'ús ha perjudicat l'espai agrari, les pastures supraforestals i els boscos, mentre que ha beneficiat a la resta de pastures. La disponibilitat de fems i les rotacions entre cereals, patates, lleguminoses i guaret, han estat suficients per mantenir les produccions, mentre no s'ha utilitzat tot l'espai agrícola disponible. En municipis ramaders el principal factor limitant ha estat l'aigua. Els espais erosionats en camps i pastures contenen els valors més baixos de fertilitat: des del punt de vista agronòmic els valors de fertilitat són baixos però suficients, la manca d'aigua és el principal factor restrictiu per el creixement de la vegetació, els camps abandonats i erosionats a solana són els més vulnerables i els camps actius tenen sòls poc estructurats, però després d'un període de 30 anys d'abandonament l'estructura s'assimila als sòls naturals. La reconstrucció dels agregats en els camps erosionats és molt costosa o inviable. La reforestació natural de camps abandonats i pastures i la densificació dels boscos, és el procés de canvi del paisatge dominant dins el parc natural: el bosc s'està expandint des de principis de segle, però ho fa amb més intensitat a partir de la dècada dels seixanta, el creixement de l'espècie colonitzadora dominant (Pinus sylvestris), és major en els camps abandonats i pastures montano-subalpines degut a la manca de competència i els valors alts de fertilitat de la majoria de camps abandonats, donen lloc a bones pastures però també afavoreixen el creixement ràpid de les pinedes de pi roig (Pinus sylvestris). De mantenir-se les condicions ambientals i socioeconòmiques, el mosaic agro-silvo-pastoral pot desaparèixer a mig i llarg termini. Les dinàmiques actuals del paisatge, es dirigeixen cap a la homogeneïtzació forestal del Parc Natural del Cadí-Moixeró per sota del límit altitudinal del bosc.
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Nota: Tesi doctoral - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Filosofia i Lletres, 2000
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català
Document: Tesi doctoral
Matèria: Sòls ; Conservació ; Erosió del sòl ; Fertilitat ; Parc Natural del Cadí-Moixeró (Catalunya)
ISBN: 8469978373

Adreça alternativa:: https://hdl.handle.net/10803/4936


49 p, 609.9 KB

44 p, 987.1 KB

105 p, 672.0 KB

100 p, 1.2 MB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2022-05-08



   Favorit i Compartir