Per citar aquest document: http://ddd.uab.cat/record/38551
L'Anàlisi dels factors pronòstic del càncer de mama en un programa de cribatge poblacional / per Marisa Baré i Mañas ; director: Xavier Bonfill i Cosp
Baré i Mañas, Marisa (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i de Medicina Preventiva)
Bonfill, X., (Xavier), dir. (Universitat Autònoma de Barcelona. Departament de Pediatria, d'Obstetrícia i Ginecologia i Medicina Preventiva)

Publicació: Bellaterra : Universitat Autònoma de Barcelona, 2006
Resum: ANTECEDENTS I OBJECTIUS: L'anàlisi dels factors pronòstic de tots els càncers de mama diagnosticats en les dones de la població diana i l'avaluació dels tumors d'interval com a mesures de resultat intermedi és la millor aproximació per valorar els beneficis d'un programa de detecció precoç. Els objectius principals van ser descriure i comparar els factors pronòstic i els tractaments de les neoplàsies de mama, i avaluar els tumors d'interval. Els objectius secundaris van ser comparar els factors pronòstic i el tractament les neoplàsies diagnosticades en cribratge inicial i successiu i identificar la possible associació de l'edat amb els factors pronòstic en aquestes neoplàsies. METODOLOGIA: Es tracta d'un estudi observacional descriptiu, desenvolupat en l'àmbit del Programa poblacional de detecció precoç del càncer de mama de Sabadell-Cerdanyola (PCCM), de les neoplàsies de mama de les dones de 50 a 69 anys, classificades en funció de l'origen diagnòstic: cribratge (diagnosticada a partir de la participació en el PCCM); assistencial (diagnosticada per la via assistencial habitual); d'interval (diagnosticada al marge del PCCM i després d'un resultat normal a la mamografia del PCCM). RESULTATS: De les 605 neoplàsies incloses, 59 (9,7%) van ser d'interval, 321 (53,1%) assistencials, i 225 (37,2%) del PCCM. El grup de cribratge presentà percentatges superiors de tumors in situ (19%) i de tumors invasius menors de 10 mm (24%) i de 10-14 mm (27%). El percentatge de tumors invasius del PCCM sense afecció ganglionar va ser del 68%, i del 52,5% a les assistencials. Un 1,3% de les neoplàsies del PCCM tenien metàstasi, i aquest percentatge va ser del 10,2% a les d'interval i del 5,6% a les assistencials. Un 57% de les neoplàsies del Programa i un 32-35% de la resta de neoplàsies es van diagnosticar en estadi I. Es va observar un predomini (al voltant del 60%) de tumors en estadi 0 ò I en relació als diagnosticats en estadis II-IV a partir de l'any 1999. Els tumors d'interval i els assistencials van presentar un major percentatge d' Índex Pronòstic de Nottingham (IPN) >5,4 (28,6% i 22,1% respectivament) en relació als tumors del PCCM (10,9%). El percentatge de tumorectomies va ser superior en els tumors del PCCM (71,1%) respecte dels d'origen assistencial (47%) i els d'interval (37,3%). Es van identificar 31 (75,6%) neoplàsies d'interval pròpiament dites i 10 (24,4%) amb resultat fals negatiu. Les primeres es van diagnosticar amb més afecció ganglionar i més metàstasi a distància. El cribratge successiu va diagnosticar tumors més petits, amb menys afecció ganglionar, amb menys invasió vascular, amb una lleugera major positivitat a receptors hormonals i amb major grau nuclear. Un 80% i un 57,8% de les neoplàsies de cribratge successiu i inicial respectivament es van tractar amb tumorectomia. El percentatge de neoplàsies amb un IPN <3,4 va ser quasi bé el doble en dones >= 60 anys respecte de les de 50-59 anys. CONCLUSIONS: Les neoplàsies del PCCM han presentat uns factors pronòstic més favorables que la resta de neoplàsies. El PCCM ha suposat una reducció del risc de rebre un tractament més agressiu per a les dones. Les neoplàsies d'interval han presentat uns factors pronòstic més desfavorables que les neoplàsies assistencials i encara més que les diagnosticades pel PCCM. En cribratge inicial es va observar una major proporció de neoplàsies amb invasió de ganglis, amb invasió vascular i de diàmetre tumoral més gran, així com una proporció significativament superior de neoplàsies tractades amb mastectomia. Les dones més joves del Programa han presentat unes neoplàsies de mama amb uns factors pronòstic més desfavorables respecte de les dones de 60-69 anys.
Resum: BACKGROUND AND OBJECTIVES: The analysis of prognostic factors in all breast cancers diagnosed in the target population and the evaluation of interval tumors as an intermediate outcome measurement is the best approach to assess the benefits of an early detection program. The main aims were to describe and compare the prognostic factors and treatments for breast neoplasms and to evaluate interval cancer. The secondary objectives were to compare the prognostic factors and the treatment of the neoplasms detected in the prevalent and incident screenings and to identify a possible association of age with prognostic factors in these neoplasms. METHODOLOGY: This is a descriptive observational study carried out within the framework of the Early Detection Breast Cancer Screening Program for Sabadell and Cerdanyola (BCSP) of breast cancers in women aged 50-69 of age, classified according to diagnostic setting: screening (diagnosed within the BCSP); healthcare system (diagnosed through ordinary healthcare pathways); or interval (diagnosed outside the BCSP, after a normal mammogram in the BCSP). RESULTS: Of the total 605 neoplasms included, 59 (9. 7%) were interval cancer, 321 (53. 1%) were diagnosed through ordinary pathways, and 225 (37. 2%) though the BCSP. The screening group had higher percentages of in situ tumors, of invasive tumors < 10 mm (24%) and of invasive tumors 10-14 mm (27%). No lymph-node involvement was present in 68% of the tumors diagnosed at screening versus 52. 5% in those diagnosed through the healthcare system. Metastases were found in 1. 3 % of the tumors diagnosed at screening, in 10. 2% of the interval tumors, and in 5. 6% of those diagnosed through the ordinary healthcare system. Fifty-seven percent of the tumors diagnosed at screening and 32-25% of the rest were stage I. A predominance (approximately 60%) of stage 0 or I tumors was seen from 1999. A higher percentage of interval tumors and those diagnosed through ordinary healthcare (28. 6 % and 22. 1%, respectively) scored above 5. 4 on the Nottingham Prognostic Index (NPI) with respect to tumors diagnosed at screening (10. 99). The percentage of breast-conserving surgery was higher in the group diagnosed at screening (71. 1%) versus those in the group diagnosed in the healthcare system (47%) and those in the interval group (37. 3). A total of 31 (75. 6%) true interval cancers and 10 (24. 4%) false-negative interval cancers were detected. The former were diagnosed with greater lymph-node involvement and a higher number of remote metastases. Incident screening diagnosed smaller tumors with less lymph-node involvement and less vascular invasion with slightly higher positivity to hormonal receptors and higher nuclear grade. Breast-conserving surgery was applied in 80% of tumors detected at incident screening and in 57. 8% of those found in the prevalent screening. The percentage of neoplasms with NPI >3. 4 was nearly the double in women > 60 years of age than in those between 50 and 59 years old. CONCLUSIONS: The neoplasms detected at screening had more favorable prognostic factors than those detected in the other settings. Screening reduced the risk of receiving more aggressive treatment. Interval cancers had worse prognostic factors than those detected through the normal healthcare process, and this difference was even greater with respect to those detected at screening. A higher proportion of neoplasms with lymph-node involvement was observed in the prevalent screening, with greater vascular invasion and tumor size, as well as a significantly higher proportion of neoplasms treated with mastectomy. The prognostic factors of the neoplasms found in the youngest women in the BCSP were less favorable than in the group aged 60-69 years.
Nota: Bibliografia
Nota: Tesi doctoral. Programa de doctorat de "Salut Pública i Metodologia de la Recerca Biomèdica" - Universitat Autònoma de Barcelona, Facultat de Medicina. Departament de Pediatria, Obstetrícia i Ginecologia i Medicina Preventiva, 2005
Nota: Consultable des del TDX
Nota: Títol obtingut de la portada digitalitzada
Drets: ADVERTIMENT. L'accés als continguts d'aquesta tesi doctoral i la seva utilització ha de respectar els drets de la persona autora. Pot ser utilitzada per a consulta o estudi personal, així com en activitats o materials d'investigació i docència en els termes establerts a l'art. 32 del Text Refós de la Llei de Propietat Intel·lectual (RDL 1/1996). Per altres utilitzacions es requereix l'autorització prèvia i expressa de la persona autora. En qualsevol cas, en la utilització dels seus continguts caldrà indicar de forma clara el nom i cognoms de la persona autora i el títol de la tesi doctoral. No s'autoritza la seva reproducció o altres formes d'explotació efectuades amb finalitats de lucre ni la seva comunicació pública des d'un lloc aliè al servei TDX. Tampoc s'autoritza la presentació del seu contingut en una finestra o marc aliè a TDX (framing). Aquesta reserva de drets afecta tant als continguts de la tesi com als seus resums i índexs.
Llengua: Català.
Document: Tesis i dissertacions electròniques ; doctoralThesis
Matèria: Mama ; Càncer ; Pronòstic
ISBN: 8468988979

Adreça alternativa:: http://hdl.handle.net/10803/4618


157 p, 670.5 KB

El registre apareix a les col·leccions:
Documents de recerca > Tesis doctorals

 Registre creat el 2009-05-07, darrera modificació el 2016-06-04



   Favorit i Compartir